Els sis supervivents xinesos del ‘Titanic’ van ser empassats per la Història

Aquell enfonsament ha merescut una atenció entomològica en els últims 109 anys. El seu joc de coberts, el cançoner de l’orquestra, les biografies dels 700 supervivents... El documental ‘The six’, que emet ‘Documentos TV’, de RTVE, amb el títol ‘El último secreto del Titanic’, posa llum al seu únic angle mort: els sis xinesos que van sobreviure per desaparèixer com si se’ls hagués empassat l’oceà. La investigació transmet històries de racisme i vergonya, vides per a les quals aquella nit va ser només una pedra més. 

Una nota en mandarí

Una nota registral manuscrita ja macilenta amb vuit noms en caràcters romanitzats, probablement una matussera traducció sonora del mandarí, inicia la recerca. Eren mariners fugits de la decadència del seu país que havien treballat en barcos anglesos i que, després de la vaga de carbó, van ser enviats per la seva companyia al Carib. Viatjaven a les humils cabines de la part més baixa del barco. ¿Per què només van morir dos dels vuit quan la supervivència en la tercera classe no va arribar al 20%? Arthur Jones, director del documental, dona diverses hipòtesis. «Els seus camarots eren molt a prop de la proa i van sentir el cop tot i que estiguessin adormits. Eren mariners i van entendre abans que la resta la gravetat de la situació. Probablement no parlaven anglès i no van entendre les ordres de quedar-se als camarots. Així que van fer el que la resta no va fer: pujar molt de pressa per les escales les sis plantes fins a la zona dels bots salvavides». 

Quatre van compartir bot amb Joseph Bruce Ismay, president de la companyia White Star Line, lapidat per la premsa per abandonar el barco quan quedaven dones i nens. Contra els xinesos es va afegir l’estigma de l’emigrant al del supervivent per concloure que van ocupar espais aliens al bot. La premsa els va apallissar. Els va acusar de polissons, de disfressar-se de dona i d’ocultar-se sota els seients del bot. Un diari va remarcar l’heroisme anglosaxó contra la covardia d’aquelles «criatures que van saltar als bots al primer signe de perill». La investigació ha desmuntat totes les fal·làcies, assenyala Jones. «Moltes van arribar de gent que no va poder veure el que havia passat per la llunyania i tenien una motivació racista anglosaxona. Per exemple, si un blanc havia comès algun acte deshonrós, se l’assenyalava com a italià», afirma.  

Dones i nens morts

Una reconstrucció d’aquell bot al documental desmenteix que sis persones cabessin sota els seients. Aquell argument que dones i nens blancs mereixien més la vida que els xinesos és èticament discutible i decididament fútil: els bots salvavides van partir del ‘Titanic’ mig buits i la majoria de dones i nens van morir perquè mai van arribar a la coberta.  

Tots sis van arribar a l’illa d’Ellis a bord del barco ‘Carpathia’ juntament amb la resta de 700 supervivents. No van passar les barreres migratòries ni van rebre cures mèdiques. Van estar detinguts durant la nit i expulsats a punta de dia perquè era vigent l’Acta d’Exclusió de Xinesos, l’única llei nord-americana que ha assenyalat una ètnia. La llei responia al sentiment de l’època. La crisi econòmica i l’atur van convertir en prescindibles aquells abnegats xinesos que havien aixecat els línies de ferrocarril i altres infraestructures. La llei va ser aprovada el 1882 amb una vigència planejada d’una dècada, però es va prorrogar fins que els Estats Units van necessitar la Xina el 1943 com a aliada en la Segona Guerra Mundial.  

Tots sis van arribar a Cuba i aviat van salpar cap al Regne Unit perquè molts dels mariners anglesos s’havien allistat en la guerra. Van disfrutar de feina i van formar famílies amb locals. Sis anys després, en plena recessió i amb el racisme en alça, van ser expulsats i obligats a deixar dones i fills enrere. Ni els Estats Units ni el Regne Unit s’han disculpat encara per les seves polítiques discriminatòries.  

Van anar on van poder. Hong Kong, el Canadà, l’Índia, els Estats Units... Sis anys de recerca dels seus descendents han donat només per a retalls biogràfics. Molts ni tan sols van saber que els seus pares havien trepitjat el ‘Titanic’. Fang Lang va tornar molts anys després als Estats Units, va aconseguir la ciutadania i mai va revelar a la seva família que un dia va ser mariner.  

Protegir-se de l’expulsió dels EUA

Notícies relacionades

"No es tracta que particulars i hotels omplin les seves piscines"

Una dessalinitzadora flotant al port de BCN evitarà portar vaixells amb aigua

«La comunitat xinesa va haver de canviar els seus noms per protegir-se de l’expulsió. Revelar com van arribar a Amèrica podia portar-los problemes i mantenir els seus secrets va ser la seva única manera de protegir-se. Cada comunitat té els seus forats generacionals», diu Jones. En els últims anys, corrobora, els seus descendents reescriuen la història dels que durant dècades es van sentir avergonyits. «Van trencar les lleis, però eren lleis injustes i ho van fer per sobreviure. Volen acabar amb els secrets i reivindicar el seu orgull», afirma. «Gratitud», respon una filla quan se li pregunta què sent pel seu pare. La pel·lícula pretén tornar la dignitat a aquells xinesos que van ser vilipendiats per viure i per a qui la tragèdia naval més cèlebre només va ser un entrenament per al que arribaria després.  

Del documental s’ha parlat molt a la Xina. Ha rebut crítiques entusiastes (un 8,4 sobre 10 al portal especialitzat Douban) i se li agraeix que tragués els seus herois de l’oblit. També ha emfatitzat els dolorosos paral·lelismes amb l’actualitat perquè són suficients uns minuts de pel·lícula perquè ballin al teu cap les agressions a xinesos a tot el món, la impune sinofòbia a les xarxes socials, el paper irresponsable de la premsa... el racisme més cru. És igual un enfonsament naval que una pandèmia, el segle anterior que el present, el món segueix trobant en els xinesos el ‘puching ball’ on alleujar la seva ira.