Polèmica sobre la via judicial de l’Estat contra la norma catalana

La Conselleria de Drets Socials critica el recurs del Govern central contra la llei de lloguers

La Conselleria de Drets Socials critica el recurs del Govern central contra la llei de lloguers

Begoña Fuentes / Acn

Es llegeix en minuts
Fidel Masreal
Fidel Masreal

Periodista

ver +

El Departament de Drets Socials que ha passat a dirigir Violant Cervera, de Junts per Catalunya, ha mostrat la seva sorpresa negativa davant la ferma decisió del Govern del PSOE i d’Unides Podem de recórrer la llei catalana que regula els lloguers davant el Tribunal Constitucional. Un recurs que suposarà automàticament la suspensió de la llei. Segons fonts de la conselleria, es tracta d’una decisió sorprenent, sense previ anunci i que perjudicarà les famílies que es beneficiaven d’aquesta regulació a Catalunya. Fonts d’ERC al Govern consultades al respecte han mostrat prudència a l’espera que es faci efectiva l’amenaça del ministeri que dirigeix Miquel Iceta. Aquest divendres els partits que van firmar a favor de la proposta legislativa es concentraran al Parlament, al costat del Sindicat de Llogateres, per mostrar el seu rebuig de les intencions del Govern central.

Segons Drets Socials, el Govern central i la Generalitat van mantenir el 3 de març passat una reunió al si de les comissions bilaterals en què es van exposar les discrepàncies entre les dues administracions. La central argumenta que la regulació catalana envaeix competències de l’administració de l’Estat, mentre que la Generalitat va defensar que el Codi Civil català té base per emprendre la regulació adoptada al Parlament l’any passat.

Beneficis de la llei

Notícies relacionades

Segons el Govern, la llei ha mostrat la seva eficàcia a l’hora de contenir els preus «desproporcionats», ja que ha permès evitar alces de preus a més de 76.000 contractes des de l’entrada en vigor de la norma als 61 municipis considerats com a àrea de mercat tens, d’un total de 99.000 contractes realitzats.

La llei catalana va comptar al Parlament amb el rebuig del PSC, Ciutadans i el PP, per raons competencials i en algun cas també ideològiques. Aquest segon argument és el que va utilitzar també el PDECat, desmarcant-se de JxCat, per votar en contra de la normativa, que va ser el fruit d’una llarga i àrdua negociació interna sota els auspicis de les entitats socials, en especial el Sindicat de Llogateres de Catalunya. Un pacte in extremis amb JxCat (on convivien posicions enfrontades) va aconseguir finalment tirar endavant un acord.