Monodosi

Salut Pública autoritza la vacuna de Janssen per a persones de 40 a 49 anys

El fàrmac de Johnson & Johnson només s’està donant a més grans de 50 anys o col·lectius vulnerables difícils de captar

Sanidad inyectará las primeras 5.000 dosis de Janssen esta semana

Sanidad inyectará las primeras 5.000 dosis de Janssen esta semana

3
Es llegeix en minuts

La Comissió de Salut Pública ha autoritzat l’ús de la vacuna de Janssen entre la població d’entre 40 i 49 anys, com havien demanat diverses comunitats. La vacuna, que és monodosi davant les de Pfizer, Moderna i AstraZeneca, no té limitacions d’edat al nostre país tot i que només s’està donant a més grans de 50 anys o col·lectius vulnerables difícils de captar.

Els directors generals del Ministeri de Sanitat i de les comunitats tenen també en l’ordre del dia de la seva reunió d’aquesta tarda abordar les recomanacions que s’aplicaran a partir d’ara en esdeveniments multitudinaris, així com d’altres de prevenció i higiene per a les activitats a l’aire lliure de la població infantil i juvenil, a més de fer un repàs per les variants de coronavirus de principal interès.

El fàrmac de Johnson & Johnson s’ha estat utilitzant de forma simultània a les d’ARNm per completar la vacunació de persones de més de 50 anys i, davant els avantatges que suposa que la pauta completa s’assoleixi amb una sola dosi, Salut Pública va acordar el dia 11 passat destinar-la a col·lectius vulnerables com persones sense llar, temporers, immigrants en situació administrativa irregular, etc.

També a grans dependents de complicada accessibilitat, amb autisme profund, malaltia mental amb molta agitació; treballadors del mar que realitzen pesca d’altura en campanyes de llarga durada, població en centres d’internament o tutelats; cooperants en països d’alt risc o persones que no seran a Espanya en les dates de la segona dosi per la seva activitat.

A diferència d’AstraZeneca, Janssen no té per ara limitacions d’edat, tot i que, com aquesta, l’estratègia de vacunació la desaconsella per a persones amb antecedents de trombocitopènia (nivell baix de plaquetes) induïda per l’anticoagulant heparina.

Basada en la mateixa tecnologia de vectors adenovirals que AstraZeneca, les xifres d’aquests casos de trombes detectats amb la monodosi són encara menys freqüents que amb el preparat anglosuec: a Europa se n’ha confirmat només un de trombosi amb trombocitopènia en un total d’1,34 milions de vacunats, en concret, a Bèlgica, que va decidir suspendre-la en menors de 41 anys.

Set països han paralitzat la vacunació amb Janssen o no han començat ni tan sols a administrar-la, sis més la utilitzen amb restriccions d’edat i 13, entre els quals, Espanya, la utilitzen sense límits.

Fonts del Ministeri de Sanitat van explicar la setmana passada que, tot i que totes dues són d’adenovirus, «no són exactament iguals»; van al·ludir així a un estudi pendent de revisar que apunta que la clau estaria en la «fracció de la proteïna S del mateix vector» d’adenovirus, que és una cosa diferent que les diferencia i que, en el cas d’AstraZeneca, podria ser el motiu pel qual es genera una resposta immune major.

Bloquejades als EUA

A Espanya s’han punxat 377.994 de les 576.000 vacunes rebudes de Janssen; la previsió inicial és que fins al juny n’havien d’arribar 5,5 milions de dosis, però, segons van detallar les mateixes fonts, les arribades estan bloquejades per una inspecció de l’Administració d’Aliments i Medicaments dels Estats Units (FDA) a la principal planta de la farmacèutica.

Mentre duri la inspecció, la distribució de lots de vacunes de Janssen d’aquesta planta està aturada, per tant, a Sanitat assumeixen que no es compliran els càlculs inicials.

No obstant, la companyia està treballant per augmentar la producció de les plantes a Europa, per això Sanitat confia a compensar aquest retard a partir del juliol i agost.

Ús de mascaretes

En el debat podria colar-se a més la possibilitat de relaxar l’ús de la mascareta en exteriors, en què el ministeri i les comunitats fa setmanes que treballen.

Ahir, el president de Castella-la Manxa, Emiliano Garcia-Page, va assegurar que faria aquesta proposta al llarg del mes de juny perquè s’elimini a principis de juliol; el seu conseller de Sanitat, Jesús Fernández, va indicar que seria «precipitat» portar-la a la reunió d’avui, però sí a altres trobades futures de la comissió.

Notícies relacionades

Respecte a això, el director del Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries, Fernando Simón, va veure «factible» el final de la mascareta a mitjans o finals d’aquest mes, i «molt probable» per a principis del que ve.

El «problema» és que cal canviar la llei de nova normalitat aprovada al març, que imposava la mascareta a l’aire lliure fins i tot amb distància de seguretat, i això «no es fa en 24 hores».