El Suprem considera agressió sexual intimidar un menor perquè enviï vídeos sexuals

El Tribunal Suprem considera agressió sexual la intimidació a un menor, a través de les xarxes socials, perquè enviï fotos i vídeos de contingut sexual. Aquest criteri ha suposat elevar de dos anys i nou mesos a cinc anys i quatre mesos la condemna a un home que es va fer passar per una dona i que va aconseguir que una nena de 12 anys li enviés arxius sexuals amenaçant-la de publicar els que ja li havia enviat a Tuenti.

L’alt tribunal declara que la distància física entre victimari i víctima no desnaturalitza els requisits de l’agressió sexual, ja que mitjançant intimidació s’atempta contra la llibertat sexual de la víctima en un escenari, el de les xarxes socials, amb més impacte nociu i durador.

El condemnat es va inscriure a Tuenti fent-se passar per dona i va contactar amb una menor de 12 anys, a qui no coneixia, a la qual va obligar a fer-se fotos i gravar-se vídeos de contingut sexual i enviar-l’hi, sota l’amenaça de denunciar la seva família i de difondre les gravacions que tenia d’ella als seus contactes en aquesta xarxa social. 

L’Audiència de València el va condemnar per un delicte de corrupció de menors i el va absoldre del delicte d’agressió sexual, cosa que la fiscalia va recórrer en cassació. Pel Suprem, l’obtenció d’imatges de contingut pornogràfic d’una menor tocant-se, a conseqüència de la intimidació exercida per l’autor, que va amenaçar amb la divulgació a les xarxes socials d’imatges de contingut sexual de la menor obtingudes prèviament per engany, constitueix un delicte d’agressió sexual, perquè aquest delicte no exigeix que l’agressor realitzi els actes directament i físicament sobre la víctima.

Noves tecnologies

La sentència explica que la dimensió social de les noves tecnologies, al facilitar l’intercanvi d’imatges i vídeos dels actes de cosificació sexual, pot convertir-se en un potentíssim instrument d’intimidació amb un impacte nociu i durador més gran de lesió del bé jurídic. A més, ha augmentat l’accessibilitat a nens i nenes per part de persones que busquen, com a únic objectiu, el seu abús i explotació sexual.

Notícies relacionades

El Govern destinarà més de 20 milions en dos anys al contracte del servei de seguretat de FGC

Quim Vilamajó, escriptor i influencer amb síndrome de Down: «Puc fer les coses bé i també equivocar-me com qualsevol altre»

Per a tots, però especialment a partir de la preadolescència, les comunitats virtuals s’han convertit en un espai d’interacció social decisiu, obert a un nombre indeterminat de persones. Així, la immersió en entorns virtuals es converteix en una norma de socialització, però també, en cert sentit, de percepció de la mateixa realitat, cosa que fa que la realitat virtual s’acabi convertint-se en una decisiva referència, desplaçant la mateixa realitat. 

«Aquest nou ciberespai d’interacció social fragilitza els marcs de protecció de la intimitat i converteix en més vulnerables les persones quan, per accessos indeguts a les seves dades personals, perden de manera gairebé sempre irreversible, i davant centenars o milers de persones, el control sobre la vida privada», remarca.