Torna la superlluna vermella per recordar el valor de l’exploració espacial

Una lluna plena, a més en el seu punt més pròxim a la Terra, i un eclipsi lunar total coincideixen aquest dimecres a la nit en l’anomenada superlluna vermella, un espectacle bonic que a més acosta els terrícoles a l’exploració espacial i els seus èxits, tal com ha explicat el científic planetari de la NASA Lucas Paganini.

Aquesta rara coincidència de tres fenòmens o trifecta, com la denomina la NASA, que envermellirà la lluna per «una desena de minuts», no es produïa des de fa uns sis anys, segons ha detallat en una entrevista Paganini.

A més, la superlluna vermella permet a la comunitat científica acostar el públic en general a les missions espacials, especialment al programa Artemis, que planeja tornar a la Lluna el 2024, aquesta vegada amb la primera dona, i a més, establir una presència permanent al satèl·lit de la Terra.

Aquest dimecres, la lluna plena estarà en el punt més pròxim a la Terra durant aquest any, cosa que es coneix com a superlluna. Aquesta proximitat la fa semblar més gran i un 15% més brillant que en altres moments, va precisar Paganini.

L’eclipsi lunar total, que es produeix quan la lluna travessa completament l’ombra de la Terra, ha començat a les 10.46 hora peninsular espanyola, amb la Lluna entrant en la part més fosca de l’ombra una hora més tard, ha informat la NASA. En llocs com Austràlia, els diferents observatoris han habilitat una web per poder observar-lo en ‘streaming’.

L’ombra de la Terra enfosquirà així la Lluna, però gradualment el satèl·lit anirà adquirint un color rovellat o vermell sang pels reflexos dels rajos del Sol, igual com passa amb algunes matinades i capvespres.

Les etapes de l’eclipsi, que dura d’una a dues hores, ocorren simultàniament per a tots els que poden veure la lluna, però els temps reals del rellotge depenen de la seva zona horària.

L’eclipsi total, el primer des de gener del 2019, serà visible especialment a l’oest continental dels Estats Units i el Canadà, tot Mèxic, la major part d’Amèrica Central i l’Equador, l’oest del Perú i el sud de Xile i l’Argentina, segons l’agència aeroespacial NASA.

També es pot veure en la seva totalitat a l’est d’Austràlia, Nova Zelanda i les illes del Pacífic, inclòs Hawaii.

Preparant la Lluna per a astronautes

Sense necessitat d’ulleres especials com en els eclipsis solars, la superlluna vermella estarà així a l’abast d’una gran porció de la població, que es pot equipar amb telescopis o binoculars per veure-la millor.

Des de més a prop, l’Orbitador de Reconeixement Lunar (LRO, per la seva sigla en anglès) ha estat recollint informació de la Lluna des de fa prop de 12 anys per preparar el terreny per a les noves missions tripulades, va recordar Paganini

El científic del Centre de Vol Espacial Goddard de la NASA va destacar que l’LRO, entre molts altres assoliments, ha sigut capaç de confirmar que hi ha aigua a la Lluna.

Igualment va destacar que ha portat a l’elaboració de «mapes de temperatura» que han permès entendre «la gran amplitud tèrmica», que inclouen les temperatures més fredes del Sistema Solar, d’uns menys 250 graus centígrads fins a 130 graus, les més calentes.

Va ressaltar, a més, les fotos d’alta resolució que ha arribat a recopilar l’LRO, que mostren amb gran detall la superfície lunar i fins i tot hi han detectat la presència d’empremtes i instruments deixats fa més de 50 anys pels astronautes de les missions lunars de l’Apolo 11 i 17.

L’LRO, que a més es va preparar per a la trifecta d’aquest dimecres –en què perdrà comunicacions amb la Terra perquè tindrà la Lluna pel mig–, està així preparant el terreny per a la tornada de l’home a la Lluna.

Aigua i refugi per a astronautes

L’expert planetari va recordar que la Lluna, a més de ser la companya celestial de la Terra, es va formar fa 4.500 milions d’anys, quan ho va fer el Sistema Solar.

«Entendre la composició de la Lluna ens pot donar informació de la seva formació planetària, de la formació del Sistema Solar i també de la Terra», va emfatitzar.

En el mateix sentit es va pronunciar Francisco Andolz, director de la missió de l’LRO.

Va assenyalar que l’absència de pluges o vents a la Lluna ha mantingut la seva composició per milions d’anys, i per això fa que les troballes científiques de l’LRO es puguin aplicar a altres planetes, satèl·lits i cossos celestes del Sistema Solar, inclòs Mart.

Andolz va indicar que en els gairebé 12 anys que donen voltes a aquest satèl·lit se n’han adonat que la Lluna és més dinàmica del que s’imaginaven: té tremolors i dipòsits de diferents materials, fins i tot metalls com titani, ferro i alumini.

L’LRO, va dir, ha determinat, a més, que els dipòsits d’aigua no es limiten als seus pols, que molts cràters recents han sorgit en centenars de milions d’anys i que a més hi ha túnels o cavernes que s’han format per fluxos de lava.

El cap de l’LRO va remarcar, a més, que les prioritats d’aquest orbitador han anat canviant ara que s’aproximen les missions tripulades del programa Artemis.

«L’enfocament està canviant del que era a la ciència del que serà», va dir Andolz.

Notícies relacionades

Catalunya va imposar sis sancions per LGTBI-fòbia el 2023

La dessalinitzadora flotant de BCN, pendent de la firma del contracte

La idea és analitzar què pot servir als astronautes per a una estada prolongada a la Lluna, com per exemple, l’ús de les cavernes per donar-los refugi i protegir-los de pluges de meteorits o tempestes solars.

Es tracta de veure «com utilitzar els recursos de la Lluna per a bases tripulades», va manifestar Andolz.