Transició energètica

El final del camí: així mor el cotxe de combustió

  • El Congrés aprova definitivament la llei de canvi climàtic, que prohibeix la venda de vehicles dièsel i gasolina a partir del 2040

  • Els turismes elèctrics seran el 2027 més barats de produir que els que més contaminen, mentre els ciutadans aplaudeixen el salt  

El final del camí: així mor el cotxe de combustió
Es llegeix en minuts
Juan Ruiz Sierra
Juan Ruiz Sierra

Periodista

ver +

Els objectes que tenen fixada amb absoluta precisió una data de mort resulten rars. El cotxe de combustió, dièsel o gasolina, n’és un. El 2050, deixarà de circular pels carrers i carreteres espanyoles. Deu anys abans, la seva venda quedarà prohibida, segons la llei de canvi climàtic aprovada pel Congrés aquest dijous, posant punt final a una història de més de 100 anys. No és que els cotxes hagin de desaparèixer. N’hi continuarà havent, en versions elèctriques. Els seus fabricants continuaran sent bàsicament els mateixos. Però res tornarà a ser igual, després d’una de les grans transformacions industrials. En aquest cas, per reduir els gasos amb efecte d’hivernacle, responsables de l’escalfament global. El transport per carretera suposa el 26,9% de les emissions a Espanya. 

No hauria d’haver sigut així. El cotxe de combustió podria haver sigut una mera anècdota històrica, perduda en els últims espeternecs del segle XIX i els primers del XX. En l’inici de l’automoció, els vehicles de dièsel o gasolina i els elèctrics competien de tu a tu, amb avantatge per a aquests últims. Els elèctrics eren més fàcils de conduir: la seva acceleració, més ràpida; els seus frens, millors. Més veloços: el 1899, un cotxe francès anomenat ’La Jamais Contente’ (La Mai Satisfeta) va arribar als 105,88 quilòmetres per hora, i va batre el rècord d’aquell moment. 

Hi va haver un moment, a finals del segle XIX i principis del XX, en què el cotxe elèctric era el futur. El masclisme va tenir molt a veure en la seva desaparició.

També eren més cars de produir. Però en la seva decadència no només van influir els costos, explica Dan Albert en el seu llibre ‘Are we there yet?’ (¿Ja hem arribat?), publicat el 2019. El masclisme hi va tenir molt a veure. «El cotxe de combustió, sorollós, amb els seus lubricants, les seves explosions i els seus pistons, havia de ser el cotxe dels homes», escriu Albert. L’elèctric, silenciós, pràctic i «domesticat», segons l’expressió d’un enginyer de l’època, es va associar a les dones, que amb prou feines conduïen. El 1935, aquests vehicles havien desaparegut de les carreteres. 

Cap d’aquests factors juga ja en contra dels turismes elèctrics. Continuen sent més cars que els de combustió, cert, però aviat deixaran de ser-ho. Un recent estudi de BloombergNEF assenyala que aquests cotxes seran el 2027 més barats de produir que els convencionals, fins i tot sense tenir en compte les ajudes dels diferents governs. Com l’espanyol, entre d’altres, que ha anunciat que els particulars que adquireixin un turisme elèctric rebran fins a 7.000 euros, dins del pla Moves III, sempre que a canvi converteixin en ferralla el seu antic turisme de combustió. I amb el 42,5% dels 26.801.761 permisos de conducció espanyols pertanyent a dones (un percentatge que no deixa de pujar), juntament amb l’enorme salt en igualtat dels últims anys, la distinció entre el masculí i el femení segons el tipus de motor sembla provenir d’un món molt llunyà. 

El retard

Espanya, on de moment només el 0,2% dels 24,5 milions de turismes són totalment elèctrics, arribarà més tard que altres països al canvi en l’automoció. La llei de canvi climàtic aprovada pel Congrés aquest dijous, la primera norma integral contra l’emergència mediambiental, que també inclou límits al ‘fracking’, mesures perquè les ciutats siguin més verdes i una decidida aposta per les energies renovables, fixa el final de la producció dels cotxes de gasolina i dièsel el 2040. Noruega, en canvi, pretén prohibir la seva venda a partir del 2025. Dinamarca, el 2035. 

El canvi de paradigma està sent veloç, i pel camí es troba menys resistències de les esperades. La llei de canvi climàtic va comptar amb un ampli suport aquest dijous al Congrés. Llevat del PP i Més País, els diputats dels quals es van abstenir per motius diferents, i els negacionistes de Vox, que van votar en contra, tots els grups la van recolzar. Els ciutadans també. Un sondeig publicat el mes passat per la Federació Europea de Transport i Medi Ambient mostra que el 63% dels habitants de les principals ciutats europees recolzen el salt al cotxe elèctric. A Madrid i Barcelona, el percentatge ronda el 70%.

Notícies relacionades

Als fabricants no els ha quedat més remei que pujar al carro. Fa un parell d’anys, quan el Govern va anunciar que volia desterrar el 2040 els vehicles de combustió, la patronal Anfac hi va oposar resistència. Ara ja no. Volvo i Ford deixaran de produir-los el 2030. El Grup Volkswagen, al qual pertany Seat, vol que la majoria de les seves vendes siguin elèctrics a partir de la mateixa data, amb la fàbrica de Martorell especialitzada en aquest tipus de turismes. No hi ha marxa enrere. Ja gairebé hi hem arribat.