‘Possible insuficiència’

El Suprem dubta de la viabilitat del decret llei del Govern que posa fi a l’estat d’alarma

  • Critica la ‘posició institucional’ de ‘copartícips’ en la qual el Govern col·locaria els tribunals

3
Es llegeix en minuts
Ángeles Vázquez
Ángeles Vázquez

Periodista

Especialista en Tribunals i Justícia

ver +

El Gabinet Tècnic del Tribunal Suprem ha emès un primer informe sobre el decret llei aprovat aquesta setmana pel Govern perquè el TS tingui l’última paraula sobre les restriccions sanitàries que adoptin les comunitats autònomes després de l’estat d’alarma, en el qual planteja una sèrie de problemes processals i apunta a una «possible insuficiència» d’aquest tipus de norma per regular qüestions que afecten drets fonamentals.

L’informe, al qual ha tingut accés Europa Press, comença anticipant que «no s’examinaran» una sèrie de qüestions perquè «requereixen un estudi profund que ara no es pot abordar» perquè es tracta d’«una nota d’urgència». No obstant, esmenta entre aquestes qüestions, tot i que sense desenvolupar-lo, «el problema de la possible insuficiència o inadequació del rang de la norma utilitzada (decret llei) per regular una qüestió com aquesta, que incideix en drets fonamentals».

Apunta així mateix, com a part dels assumptes que no comentarà, «el problema de la constitucionalitat de la posició institucional en què se situen els tribunals de justícia, com una mena de copartícips executius en el procés d’adopció de mesures administratives, a la manera de les competències administratives compartides».

«Reacció legislativa»

El que sí que diu expressament és que aquest decret llei «es presenta, de forma implícita però evident, com una reacció legislativa contra la interpretació jurisprudencial del marc legal anterior». En aquest sentit, recorda que en una recent interlocutòria de 24 de març de 2021 l’alt tribunal va explicar «de manera àmpliament argumentada» que, contra les decisions dels Tribunals Superiors de Justícia (TSJ) i de l’Audiència Nacional que rebutjaven o autoritzaven les mesures sanitàries, «no hi havia recurs de cassació».

Fet aquest preàmbul, s’endinsa en una sèrie de consideracions «de caràcter purament processal» per «posar de manifest alguns dubtes de naturalesa processal que suscita, ja en una primera impressió, la lectura de la modificació de la llei de la jurisdicció contenciosa administrativa (LJCA) que s’acaba d’operar».

¿Unificar doctrina?

En concret, el Gabinet Tècnic adverteix que, tot i que el decret llei diu que el Tribunal Suprem «fixarà doctrina» amb aquestes resolucions, «s’ha de tenir en compte que això pot no passar». Precisament, la necessitat d’«unificar doctrina» va ser una de les raons que la vicepresidenta primera del Govern, Carmen Calvo, va esgrimir en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres de dimarts passat –quan es va aprovar el decret llei– per justificar la necessitat del decret fi d’evitar la situació que va tenir lloc després del primer estat d’alarma, amb dictàmens judicials contradictoris sobre les mesures restrictives.

Sobre aquest particular, l’informe explica que pot passar que, com que es prescindeix del tràmit previ per determinar si es presenten els requisits legals per admetre el recurs, sigui la sala contenciosa administrativa del TS qui en la seva resolució estableixi que ha d’inadmetre’s per això o perquè no hi ha interès casacional –per exemple perquè és «una qüestió purament casuística»– i no estudiï ni es pronunciï sobre el fons de l’assumpte.

Referent a això, lamenta que se suprimeixi la fase de preparació del recurs de cassació davant el TSJ o l’Audiència Nacional, permetent que es presenti directament davant el Suprem, que «planteja nombrosos interrogants i problemes pràctics» referits sobretot a la impossibilitat de filtrar aquests requisits legals i l’interès casacional.

Terminis curts però prolongables

Igualment, expressa dubtes sobre la possibilitat real de poder complir amb els terminis establerts pel decret llei, que són més curts que els habituals, ja que el Suprem ha de resoldre en uns vuit dies, suma dels tres de trasllat a les parts perquè al·leguin i els cinc posteriors perquè el TS dictamini.

«Si, com és de témer, es multiplica la litigiositat en aquesta matèria, serà molt problemàtic resoldre els recursos en un termini tan breu, tenint en compte que al Tribunal Suprem accediran, probablement en dates coincidents, recursos procedents de qualssevol tribunals inferiors d’aquest ordre jurisdiccional contenciós administratiu», avisa.

Notícies relacionades

També posa sobre la taula la possibilitat que aquells vuit dies es puguin prolongar, ja que el decret llei no detalla si els tres dies que es donen a les parts per fer al·legacions són hàbils o naturals. «Caldrà entendre que es tracta de dies hàbils», conclou.

En la mateixa línia, assenyala que la llei no exigeix –com és habitual en el recurs de cassació– que prèviament s’interposi un recurs de reposició, però tampoc prohibeix que es faci, de manera que, si es presentés, podria dilatar encara més els temps de resolució.