‘Bullying’: una pandèmia que colpeix el 22% dels estudiants

Aquestes són algunes de les conclusions incloses a l’informe ‘Dilo todo contra el bullying’, elaborat per la plataforma Educar es Todo, que ha fet una enquesta a pares, mares, docents, nens, nenes i adolescents a tot Espanya el març del 2021, un any després del confinament a les llars per la pandèmia. Malgrat que el principal lloc de l’assetjament continua sent el centre escolar (70%), les xarxes socials i els mòbils ja acaparen gairebé el 13% dels casos.

Presentat amb motiu del dia internacional contra el ‘bullying’, que se celebra diumenge, l’estudi reflecteix que la majoria dels enquestats consideren que el tancament escolar i la posterior tancada a casa va venir bé a les víctimes, que així no havien de veure cada dia la cara dels seus botxins en escoles i instituts. No obstant, la percepció és que la pandèmia no ha esborrat l’assetjament sinó que l’ha traslladat a l’esfera ‘online’. «La tornada a les aules ha fet encara més vulnerables els assetjats», afirma David Martín, un dels autors de l’informe.

‘Dilo todo contra el bullying’ destaca que l’assetjament més freqüent és el psicològic, seguit del verbal (insults continuats) i l’exclusió i l’aïllament social. Dues dades especialment preocupants són que un de cada deu menors enquestats confessa que no li explicaria a ningú el seu sofriment mentre que l’11% es quedaria al marge si fos testimoni d’un cas d’assetjament.

Mirar cap a un altre costat

«Els monstres no són només els botxins, sinó també els que miren cap a un altre costat», diu Eloy Moreno, autor de literatura juvenil l’última novel·la del qual, ‘Invisible’ (Nube de Tinta), està arrasant en escoles i instituts. Basada en fets reals, explica la història d’un xaval assetjat que no entén què li està passant i s’inventa una realitat paral·lela: ser invisible. El germen del llibre va ser la trobada que va tenir Moreno amb una amiga que havia sigut víctima. 20 anys després continuava plorant cada vegada que en parlava. «El ‘bullying’ ha de deixar de ser un tabú. Visibilitzar el problema és part de la solució», afirma l’autor.

Els professors són peça fonamental de la lluita, però la majoria sent que no estan preparats per combatre l’assetjament. El motiu principal és la falta de formació i informació i també l’absència d’autoritat, una cosa a què contribueixen els mateixos pares i mares, ja que el 77% solen desprestigiar els mestres.

Si el paper dels docents és clau, no ho és menys el dels progenitors. L’estudi d’Educar es Todo revela que la sensació generalitzada dels enquestats és que els assetjadors provenen de famílies en què se’ls deixa fer el que vulguin, bé per falta de temps dels pares o per l’absència de límits.

El que tampoc ajuda és una cosa que veiem cada dia als telenotícies i la premsa: l’exemple nefast de polítics que es dediquen a la competició i la confrontació (quan no a l’insult) en lloc de donar exemple amb l’empatia. «Un cervell empàtic és un cervell menys violent. Hauríem d’educar en l’empatia des de l’inici de l’etapa escolar, des dels tres anys o abans», afirma Luis Moya Albiol, catedràtic de Psicobiologia, que demana als pares i les mares fugir de la sobreprotecció cap als seus fills. «L’únic que aconsegueixen és fomentar l’egocentrisme i el narcisisme», adverteix l’expert, que posa èmfasi que el ‘bullying’ no desapareix quan el botxí abandona els seus estudis, sinó que es pot traslladar a l’àmbit laboral en forma de mòbing. La greu conseqüència per a la víctima és la mateixa: el buit social.

Més empatia, més temps per estar i educar els fills, més respecte envers els docents, més implicació dels centres educatius, protocols eficaços i fiscals conscienciats. L’assetjament escolar no té una solució única, sinó més aviat un conjunt. A més de definir-lo, quantificar-lo i visibilitzar-lo, Carmen Cabestany, presidenta de NACE (No a l’Assetjament Escolar) reclama als progenitors que estiguin molt pendents dels seus fills per comprovar que no són ni víctimes ni botxins. «No hem de pensar mai que els nostres nens no assetgen. El ‘bullying’ és cosa de tots», repeteix Cabestany, que, en el cas de les víctimes, demana estar alerta de tres paraules que comencen per c: «cos del nen» (si va encorbat i té una mirada rara), «canvis» en les notes o en els hàbits alimentaris i «campanes» a classe (saltar-se les classes).

Notícies relacionades

"Abans hi veníem de barbacoa; ara vivim aquí"

Les barraques de Montcada pugen un 25% després de dos anys d’oblit

L’assetjament escolar és tot menys coses de nens. És una xacra que pot acabar amb la vida del menor. Aquest va ser el cas, per exemple, del xaval de 13 d’anys que es va treure la vida tirant-se pel penya-segat de La Galea (Getxo, Biscaia) el 2019, després de suportar agressions a classe durant anys. Els seus pares el van canviar de centre, però el nen continuava trencat emocionalment. «Jo l’avisava. Ells [la direcció escolar] van mirar per a un altre costat», va afirmar la mare.

«No parlem prou d’aquesta xacra», conclou el responsable d’Educar es Todo, Leo Farache, que insisteix en la necessitat de no amagar el ‘bullying’.