L’‘home més bonic del món’ viatja despullat a l’Expo de Dubai

No és l’original que Miquel Àngel va esculpir a Florència entre el 1501 i el 1504, sinó un bessó. No obstant, no és una còpia, ni una imitació, ni un motllo, sinó un veritable germà bessó, fruit de la tecnologia. Passat i actualitat.

És la primera vegada al planeta que una impressora gegant en 3D ha portat a terme una tasca semblant per a una estàtua d’aquestes dimensions: 517 centímetres d’alt per 5.570 quilos de pes. El bessó pesa 450 quilos. Si Miquel Àngel va estar-se tres anys esculpint un bloc de marbre que, estranyament, no va poder elegir personalment i que a més estava deteriorat, la 3D ho ha fet en menys de 48 hores. L’escansió en altíssima resolució de l’original es va fer des d’un trípode gegant que girava al voltant i va durar 40 hores.

El «germà bessó» bat altres rècords, encara abans de quedar exposat al pavelló Itàlia de Dubai.

Viatja despullat, com nu està el ‘germà’ a Florència on va ser instal·lat davant l’actual ajuntament de la ciutat (ara guardat de la intempèrie en un altre lloc), i nu serà admirat en un país de molts pudors, almenys públics. La tecnologia ha sabut crear, gràcies a jocs de llum, unes discretes mirades indiscretes. Com endevinar, escrutant-lo, el rostre d’una dona a través del seu nicab.

Els diferents equips que han propiciat la nova meravella tecnològica estan integrats gairebé exclusivament per dones, que han creat una estàtua destinada a un país on les dones no disfruten de les mateixes llibertats que a Itàlia. «És un desafiament que porta al futur, ha dit Grazia Tucci, coordinadora del projecte. «La bellesa uneix les persones», diu l’eslògan del Pavelló Itàlia.

Després de 15 mesos de tancaments per la pandèmia, el viatge del David també constitueix la metàfora d’un nou renéixer, tot i que fins aquí pugui resultar encara més un auguri que una realitat consolidada.

Idèntic fins i tot en les imperfeccions

El ‘germà’ de David s’ha fet amb un gel especial «que se solidifica en contacte amb una llum ultraviolada», afirma Nicola Salvioli, un dels millors restauradors italians. El seu paper en aquesta aventura ha consistit a transformar un David digitalitzat en una supermemòria exterior en una estàtua de 5.17 metres d’altura. «És idèntic fins i tot en les imperfeccions», explica. El resultat final és un polímer revestit de marbre.

La impressora 3D va ser programada per crear el bessó en 14 parts diferents que posteriorment van haver de ser acoblades. Successivament, l’estàtua ja alçada es va cobrir amb dos mil·límetres de pols de marbre barrejat amb cola. Aquesta capa ha permès recrear les parts llises del marbre, les zones rugoses, els defectes de la pedra, els cops del cisell, les venes del personatge, fins a obtenir un bessó perfecte. «S’havia aconseguir un document, no una simple còpia», diu Salvioli.

Una vegada feta l’estàtua «se li havia de donar una ànima», destaca Grazia Tucci, professora de geomàtica a la universitat de Florència, és a dir «eliminar l’efecte plàstic, reproduint el pas del temps, les petites imperfeccions, la calor, l’àuria, l’emoció que emana el David». Aquesta part de l’aventura també ha estat a càrrec d’un equip de dones, totes elles joves. «Una còpia digital perfecta que també fos ‘humana’», han dit a Florència.

Exposar-lo «sense calces»

Portar nu el David i exposar-lo sense «braghettoni» (calces) com es va fer amb el ‘Judici Final’ després que Micheangelo el pintés a la Capella Sixtina, va exigir algunes negociacions entre els enviats de l’emir dubaià i les dones especialistes de Florència. «Ho vam discutir molt», afirma Isabela Colangelo, de 36 anys, coresponsable de direcció de les obres del pavelló Itàlia, la persona que rebrà materialment l’entrega del David després del seu llarg viatge. Afegeix que «amb petites astúcies hem aconseguit [...] respectar tant el David, que no es taparà, com la cultura local».

A Roma encara es recorda aquella visita del president iranià, Hassan Rouhani, en què es van tapar amb teles algunes estàtues del Capitoli. No hi haurà censura al pavelló italià de Dubai amb David gràcies a un truc visual. Una vegada alçada, l’estàtua quedarà encapsulada en una caixa-vitrina de tres pìsos, en què la zona púbica del bessó caurà exactament davant la base, entre la planta i el primer pis. De manera que per admirar la bellesa esculpida per Miquel Àngel s’haurà de mirar a través d’unes ranures o traus de vidre.

Notícies relacionades

"No es tracta que particulars i hotels omplin les seves piscines"

Una dessalinitzadora flotant al port de BCN evitarà portar vaixells amb aigua

Vaja, que serà un vist i no vist. El pacte entre una cultura cristiana en què el nu ha sigut sempre abundant, tot i que castigat, i una altra musulmana que el castiga públicament i a la qual podria resultar enutjós.

L’experiment 3D amb la famosa escultura de Miquel Àngel es repetirà amb altres escultures. La que s’instal·la a Dubai ha costat la mòdica xifra de 300.000 euros. A Miquel Àngel li van pagar 400 ducats, equivalents a uns 12.000 grams d’or de 24 quirats, que, atesa l’època no van ser pocs.