Els dividends de Pfizer, Jansen i AstraZeneca permetrien vacunar tot Àfrica

Tres de les principals productores de vacunes de la Covid (Johnson&Johnson, Pfizer i AstraZeneca) van pagar als seus accionistes un total de 25.740 milions de dòlars el 2020, entre dividends i recompra d’accions. 

Així ho revelen els seus comptes, segons una anàlisi de l’organització People’s Vaccine. Aquesta suma equivaldria al cost de 1.354 milions de dosis, una quantitat que permetria inocular gairebé tots els habitants de l’Àfrica. 

Segons l’informe, Johnson&Johnson va pagar als seus accionistes 10.500 milions de dòlars en dividends i 3.200 en recompra d’accions. Els dividends de Pfizer i AstraZeneca van ser 8.440 milions i 3.600 milions, respectivament. 

Aquests beneficis estan en línia amb els registrats en anys anteriors i no reflecteixen directament els guanys per la venda de vacunes, els quals es veuran més en els comptes del 2021.

«És espantós que les grans farmacèutiques estiguin repartint grans sumes en dividends als accionistes rics, mentre vivim una emergència sanitària mundial», afirma en una nota de premsa Anna Marriott, gerent de polítiques de salut de l’oenagé Oxfam.

Suspensió de patents

L’aliança People’s Vaccine demana que se suspenguin les patents que garanteixen a aquestes empreses el monopoli sobre la fabricació de les vacunes: això retallaria els dividends, però rebaixaria el cost dels fàrmacs i reduiria la desigualtat en el repartiment de les vacunes. Actualment, una de cada quatre persones s’ha vacunat als països rics, i una de cada 500 en els pobres, segons aquesta organització.

La suspensió de la propietat intel·lectual també va ser sol·licitada a l’Organització Mundial del Comerç (OMC) per un grup de 100 països liderats per l’Índia i Sud-àfrica. 175 personalitats la van demanar en una carta al president dels EUA Joe Biden. 

Suspendre la patent permetria multiplicar les fàbriques autoritzades per produir vacunes i arribar a la immunitat de grup global en menys d’un any, segons Fernando Lamata, metge expert en salut pública i exconseller de Sanitat de Castella-la Manxa. «A Espanya hi ha desenes de fàbriques que es podrien adaptar per fabricar vacunes. En tres mesos es podria aportar l’equipament i la formació necessaris», afirma. 

Guillem López Casanovas, expert en economia de la salut de la Universitat Pompeu Fabra, en discrepa. En primer lloc, caldria decidir qui compensa les farmacèutiques per la suspensió de les patents. En segon lloc, opina que faltarien empreses amb prou incentius i capacitat per produir la vacuna. La producció cauria en mans de fàbriques a la Xina, l’Índia i Cuba, que podrien reinstaurar un nou monopoli. 

Notícies relacionades

Sobreviure al ‘baby clash’, la potencial crisi de parella que desencadena el naixement d’un fill

El sindicat Professors de Secundària proposa una nova vaga unitària docent per la diada de Sant Jordi

Segons Casanovas, el més efectiu seria pressionar les farmacèutiques en termes de reputació. Quant a la distribució global, els països rics haurien de posar més diners a COVAX, el programa de l’OMS per a la compra de vacunes per als pobres. 

Només AstraZeneca va contestar a la petició de comentaris d’EL PERIÓDICO, destacant el seu compromís de no obtenir guanys de la venda de les vacunes i la seva participació en COVAX.