L’Església espanyola admet 220 casos de sacerdots pederastes en 20 anys

  • Els bisbes diuen que no saben el nombre de víctimes, dates i llocs en els quals van tenir lloc els abusos sexuals sobre menors

  • La difusió de dades es produeix després que la ministra Belarra acusés els bisbes d’ocultació en el debat de la llei d’infància

zentauroepp45980726 graf3145  madrid  espa a   21 11 2018   el nuevo secretario 181123130108

zentauroepp45980726 graf3145 madrid espa a 21 11 2018 el nuevo secretario 181123130108 / FERNANDO VILLAR

2
Es llegeix en minuts

L’Església espanyola ha donat a conèixer aquest divendres, per primera vegada, les dades de denúncies contra sacerdots acusats de cometre abusos sexuals sobre menors. Segons els seus registres, 220 clergues han sigut denunciats des del 2001. 151 expedients han sigut ja resolts i 69 continuen oberts. I 144 denúncies es refereixen al clergat secular i 76 al clergat regular, tot i que no s’inclouen denúncies contra germans ni sacerdots d’una congregació religiosa o laica, com professors de religió.

Les dades, procedents de la Congregació per a la doctrina i la fe, van ser remeses el 20 d’abril a la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), que els havia requerit anteriorment, i els ha donat a conèixer aquest divendres el portaveu dels bisbes, Luis Argüello, en la roda de premsa posterior a l’assemblea plenària dels bisbes.

L’acusació de Belarra

L’assamblea va començar dilluns enmig de la polèmica per les paraules de la ministra de Drets Socials, Ione Belarra, que va acusar l’Església espanyola d’ocultar els casos d’abusos sexuals a menors que s’havien produït al si de la institució en el debat al Congrés sobre la llei contra la violència infantil, que ha sigut aprovada recentment.

Aquestes declaracions van ofendre els bisbes, que, de manera inusitada, van emetre un comunicat en el qual acusaven la ministra de voler «embrutar» la tasca de l’Església. L’encreuament d’acusacions va continuar amb una carta de Belarra dirigida al president de la CEE, Joan Josep Omella, en la qual li advertia que l’Església espanyola està lluny de complir els compromisos de transparència que exigeix el papa Francesc.

I en defensa dels bisbes va sortir el nunci apostòlic a Espanya, Bernardito Auza, que va afirmar que ningú podria veure falta de transparència en aquesta institució ni posar en dubte la credibilitat de l’Església en les seves declaracions i activitats.

Sense víctimes i llocs

Notícies relacionades

En aquest context, els bisbes han fet públiques aquest divendres les dades de les denúncies, però asseguren que no saben quin és el nombre de víctimes, els llocs i anys en què es van cometre els abusos. Tampoc saben la quantitat de denúncies que han rebut fins ara les oficines d’atenció a les víctimes que han obert les diòcesis aquest últim any, tot i que Argüello assegura que són poques.

Malgrat la falta d’aquestes dades, Argüello ha posat en relleu que el Vaticà ha donat el vistiplau al document. Així mateix, ha reconegut que «en alguna època» l’Església potser «ha caminat massa a poc a poc» i, en una altra, ha mirat cap a un altre costat i ha dit que els draps bruts es renten a casa. En tot cas, ha reblat que «és especialment dolorós, injust i no adequat posar tot el focus en l’Església al parlar dels abusos» ja que és una institució que, segons ell, quan rep una denúncia, «immediatament» ho comunica a les autoritats judicials.