El jutge va deixar lliure un sospitós per la violació a Sabadell malgrat trobar restes biològiques seves

L’Institut Nacional de Toxicologia i Ciència Forense va remetre el febrer del 2019 un ofici al jutjat de Sabadell que investigava la violació múltiple les anàlisis genètiques fetes a la roba i «les mostres íntimes» de la víctima. El resultat va ser que restes trobades es corresponien a K. O. i a M. A., aquest últim jutjat i condemnat com a autor material de l’agressió sexual. L’informe era un avançament, però no el definitiu, que havia de ser remès després.

Davant aquests resultats, el fiscal va demanar que es procedís a la detenció de K. O. per celebrar la vista breu i poder-ne sol·licitar l’empresonament. Els Mossos van procedir a l’arrest i van conduir el sospitós davant el jutge d’instrucció del cas. La fiscalia i l’acusació particular van demanar presó sense fiança. No obstant, el magistrat no ho va acceptar i va dictar la seva llibertat, tot i que amb l’entrega del passaport i la prohibició d’abandonar Espanya. Malgrat aquestes mesures, K. O. va fugir i, per tant, no ha pogut ser jutjat. La víctima va explicar en el judici que va ser violada per tres persones, una de les quals el condemnat.

Els indicis afegits

Notícies relacionades

“Vaig marxar de l’Opus perquè el que hi vaig veure no era cristià”

Catalunya identifica les millors zones per talar arbres i disposar de més aigua

El jutge va considerar que els indicis que hi havia contra K. O. eren els mateixos dels quals es disposava quan es va resoldre abans, el 7 de febrer del 2019, sobre la situació personal del sospitós, tot i que «amb dos afegits»: la declaració d’un altre d’investigat, R. O., germà del fugat i al qual s’ha ordenat ara l’ingrés a la presó, i l’altre l’ofici de l’Institut Nacional de Toxicologia. El primer va afirmar que el seu parent vivia a la fàbrica abandonada on es van cometre les agressions sexuals i va admetre que l’havia vist a la nau la nit que van passar els fets. El jutge va argumentar que «no resulta possible suposar» la presència de K. O. a l’hora que suposadament es van cometre les tres agressions sexuals, ja que R. O., segons va declarar ell mateix, no estava present en aquell moment. L’Audiència de Barcelona, en canvi, sí que el condemna com a còmplice.

El jutge, així mateix, va donar la raó a la defensa de K. O, en el sentit que l’Institut Nacional de Toxicologia no va detallar les anàlisis efectuades, ni que mostres específiques es van trobar, ni quin tipus de material biològic seria el que hauria donat resultat positiu en relació amb K. O. El togat va recordar que el jutjat va sol·licitar el citat organisme forense que avancés, tot i que fos parcialment, l’esmentat informe, però que li van contestar que hi havia un «gran nombre» de mostres aportades i la «complexitat» de l’estudi. Davant la falta «d’un informe detallat i concloent», el magistrat va asseverar que «no pot considerar-se que existia un nou indici» contra l’investigat. «Vindria a ser equivalent que un cos policial s’informés d’una identificació d’un sospitós per mitjà d’una gravació de vídeo, sense aportar les gravacions ni una anàlisi d’aquestes gravacions», postil·la. Això sí, admet que «hi ha un cert risc de fuga», però que els indicis són «massa febles» per justificar la presó.