JUDICI A L’AUDIÈNCIA DE BARCELONA

La fiscal en el crim de la nena de Vilanova: «La maldat existeix i aquest n’és un cas»

  • «A la menor se li va produir un gran sofriment» i «la seva capacitat de defensa va ser nul·la», afirma l’acusació pública

  • Al seu informe final, diu que el processat va actuar a «sang freda» i va agredir sexualment la Laia abans de matar-la

  • La defensa basa els seus arguments que Juan Francisco López Ortiz anava drogat i no controlava el que feia

3
Es llegeix en minuts
J. G. Albalat
J. G. Albalat

Redactor

Especialista en judicials

Ubicada/t a Barcelona

ver +

«La maldat existeix i aquest n’és un cas». Així de contundent s’ha expressat aquest dimecres la fiscal María José del Río per demanar que el jurat popular declari culpable Juan Francisco López Ortiz, acusat de l’agressió sexual i assassinat de la Laia, de 13 anys, que va desaparèixer quan baixava les escales del bloc on viuen els seus avis, a Vilanova i la Geltrú, el 4 de juny del 2018. El discurs de l’acusació pública ha sigut punyent: «A la nena se li va produir un gran sofriment», «la seva capacitat de defensa va ser nul·la», «va ser un assassinat truculent», «la nena va ser conscient de l’atac», «l’únic error de la Laia va ser que es va creuar amb l’acusat», «es mata per maldat i satisfacció personal».

Gairebé una hora i mitja d’exposició de les proves que, al seu entendre, han de conduir a la condemna del processat, per a qui reclama la presó permanent revisable pel crim i 10 anys més de presó per agressió sexual. La fiscal ha insistit i ha remarcat que el processat va actuar a «sang freda», sense escrúpols, agafant la nena quan baixava per les escales, la va fer entrar «per força» a la seva vivenda, la va portar a la seva habitació i allà la va agredir sexualment, la va matar i «després va intentar desfer-se del cadàver».

El cos sense vida de la noia va aparèixer al pis tapat amb un matalàs, amb múltiples ganivetades i amb un collar de gos al coll, «un signe de perversió sexual», ha remarcat la fiscal. L’acusació ha donat més detalls: la menor tenia lesions a la zona de la vulva i als calçotets de l’acusat s’hi va trobar semen, cosa que la porta a la conclusió que la Laia va ser agredida sexualment i després la va assassinar. «Terrible», «horrible», ha deixat anar davant el jurat, que, partint dels testimonis que han declarat en el judici, ha descartat que el processat actués sota els efectes de la droga, com ell va assegurar en el seu interrogatori. López Ortiz va afirmar que aquell dia havia consumit cinc grams de cocaïna i havia begut cervesa. «Hem de donar resposta als pares, els avis i les persones pròximes a la Laia i dir-los que no són culpables de res, és aquest senyor, l’acusat», ha argumentat.

La «representació» de l’acusat

Notícies relacionades

Per la fiscal, la declaració de López Ortiz, que va justificar la seva acció perquè estava drogat i no sabia el que feia, va ser una «representació» i «va adaptar» les proves a la seva versió, utilitzant tècniques per fer-la creïble. L’acusació ho ha concretat: «Va dir diverses vegades “no vull mentir, vull dir la veritat”», «va fer pauses i silencis», «va demanar que es repetissin preguntes per pensar la resposta», «plorava en els moments clau» i «va evitar dir el nom de la víctima». Per la representant del ministeri públic, l’acusat «va manipular i va adaptar les proves al seu interès», i justifica la seva acció «partint d’un intoxicació per la droga i l’alcohol i les seves al·lucinacions i paranoies». En aquest sentit, ha afirmat que la majoria dels testimonis van veure el dia dels fets López Ortiz en «bones condicions».

L’acusació particular, exercida per l’advocat Juan Carlos Zayas, ha sigut també rotunda: la declaració del processat «és un insult» i un «atac a la intel·ligència». Al seu informe ha desgranat de forma minuciosa totes les proves existents contra l’encausat no només pel crim, sinó també per l’atac sexual, que, segons la seva versió, va patir la menor. «Va ser astut per encobrir-ho tot», ha recalcat. L’advocada de l’acusat basa la seva defensa en la drogoaddicció del seu representat i en què, en tot cas, només hauria comès un delicte d’homicidi i no d’assassinat, reclamant que se li apliquin alguns atenuants o eximents, entre els quals, la reparació del dany per haver embargat a López Ortiz l’herència que li corresponia per la mort de la seva mare.