Tribunals

El Suprem revisa el recurs de Juana Rivas contra la condemna per sostracció de menors

  • Serà la primera vegada que es pronunciarà de forma completa sobre la naturalesa jurídica del delicte, a fi d’unificar doctrina

zentauroepp39699671 juana rivas170816183734

zentauroepp39699671 juana rivas170816183734

3
Es llegeix en minuts

El ple de la Sala Penal del Tribunal Suprem (TS) ha fixat per a aquest dimecres la deliberació i decisió sobre el recurs de Juana Rivas contra la sentència que la condemna a cinc anys de presó per la presumpta sostracció dels seus dos fills menors, després que a l’estiu del 2017 arribés a passar un mes en parador desconegut amb ells incomplint les resolucions judicials que l’obligaven a entregar-los al pare, a qui acusa de maltractaments.

Serà la primera vegada que el Suprem es pronunciarà de forma completa sobre la naturalesa jurídica del delicte de sostracció de menors, a fi d’unificar doctrina i després de l’entrada en vigor del nou recurs de cassació previst en la reforma de la llei d’enjudiciament criminal, ja que fins ara el recorregut processal d’aquest delicte solia acabar en les audiències provincials. Al ple d’aquest dimecres aniran, entre altres assumptes, el cas de Juana Rivas i un altre procedent de l’Audiència de Madrid sobre una mare que va resultar absolta d’aquest mateix delicte, segons han detallat a Europa Press fonts de l’alt tribunal.

L’advocat Carlos Aránguez, que representa Juana Rivas en aquest procés, va confiar aquest dimarts que el Suprem estimi el seu recurs «almenys parcialment» i es redueixi la pena de cinc anys de presó, que considera «desproporcionada», segons ha assenyalat en declaracions als mitjans. Per la seva banda, el lletrat Enrique Zambrano, que representa el pare dels menors, l’italià Francesco Arcuri, ha mostrat la seva confiança que el Suprem segueixi la línia marcada tant pel Jutjat Penal núm. 1 de Granada com per l’audiència provincial.

Cinc anys de presó

Rivas va ser condemnada a cinc anys de presó per dos delictes de sostracció de menors, després que decidís endur-se els seus dos fills d’Itàlia –país en què tenen fixada la residència habitual– al·legant ser víctima de maltractaments per portar-los a Espanya, on a l’estiu del 2017 va arribar a passar un mes en parador desconegut amb ells incomplint les resolucions judicials que l’obligaven a entregar-los al pare.

Aquesta mare de Maracena (Granada) ha defensat en el seu recurs davant el Suprem que va actuar per una «causa justificada», com va ser «protegir els seus fills», i no per perjudicar el pare, incidint en la denúncia que va presentar contra ell el juliol del 2016, després d’abandonar Itàlia amb els nens per presumpte maltractament i que després va ser arxivada.

La seva defensa al·ludeix a «la falta de coordinació entre la justícia italiana i l’espanyola» i manté que «si no s’ha acreditat una situació de maltractament continuat [...] no ha sigut per la falta de diligència de Juana Rivas, sinó pel fet que les denúncies interposades per ella no han obtingut una resposta judicial firma».

La defensa de Rivas ha demanat la seva lliure absolució o que, en el seu defecte, se li rebaixi la pena com a autora d’un únic delicte de sostracció de menors i no de dos, cosa que ha recolzat la Fiscalia del Suprem i que reduiria la pena de presó a la meitat.

La justícia italiana va arxivar el febrer del 2020 les vuit denúncies que Rivas havia presentat per maltractament contra la seva exparella, l’italià Francesco Arcuri, al·ludint a l’absència de proves i la «inconsistència» del relat. El pare actualment ostenta la custòdia en exclusiva dels nens i Juana Rivas pot veure’ls en compliment del règim de visites que va fixar al seu dia un tribunal italià.

Europa Press

Temes:

Notícies relacionades

TRIALS

CRIME, LAW & JUSTICE

Temes:

Juana Rivas