Fins al 3% de la població pateix hiperhidrosi, l’excés de suor que trastoca la vida: «És un problema mèdic real i tractable»

Amb el terme hiperhidrosi es fa referència a l’«augment de la sudoració ecrina», descriuen els especialistes. Les glàndules sudorípares ecrines són molt nombroses i de distribució universal per tot el cos. La seva funció és controlada pel sistema nerviós simpàtic, una divisió del sistema nerviós autònom que prepara el cos per a situacions d’acció, estrès o emergència, coneguda com a resposta de «lluita o fugida». El paper de l’estimulació nerviosa és fonamental: en situacions estressants augmenta la nostra sudoració.

Component genètic

Aquest excés de sudoració pot afectar tot l’organisme o zones concretes. El més freqüent és la hiperhidrosi focal (localitzada) primària, que apareix, sobretot, axil·les, palmells de les mans, plantes dels peus o cara, tot i que també pot donar -se al clatell, la zona lumbar o el cuir cabellut. «No es deu al fet que la persona tingui més glàndules sudorípares, sinó que aquestes glàndules estan sobreactivades per un mecanisme nerviós en el qual hi ha un probable component genètic, ja que és freqüent que estigui afectat més d’un membre de la família», assenyala Hernández, dermatòloga de l ’Institut de Medicina i Dermatologia Avançada (IMDA).

A Espanya no es disposa d’un registre nacional de pacients. Tampoc són freqüents les associacions d’afectats. Les estimacions «més acceptades» apunten que, aproximadament, entorn de l’ 1% o al 3% de la població pateix aquest trastorn. «No estem davant una raresa. No és una mania ni una qüestió estètica: és un problema mèdic real i tractable», assegura la dermatòloga.

Suar no és dolent

La sudoració, per si mateix, no és dolenta, aclareix. El problema apareix quan deixa de ser una funció útil i es converteix en una limitació. «La hiperhidrosi pot condicionar coses tan bàsiques com donar la mà, escriure, utilitzar el mòbil, caminar amb comoditat, triar la roba o sentir-se tranquil en una reunió. A més, la humitat mantinguda afavoreix la pudor o la maceració de la pell. No parlem només d’‘sudar molt’, sinó d’una malaltia que pot afectar de forma molt important», assenyala Hernández.

Algunes formes del trastorn s’associen a malalties sistèmiques. «Quan la sudoració excessiva és generalitzada, apareix per primera vegada en l’edat adulta, és asimètrica (per exemple, una axil·la sí i una altra no) o fins i tot continua durant el son, cal pensar en una hiperhidrosi secundària», assenyala la doctora Hernández.

En aquests casos pot associar-se a situacions com l’ embaràs, l ’obesitat o la menopausa; trastorns endocrins com l’ hipertiroïdisme; ansietat; tumors endocrins poc freqüents o malalties neurològiques o medul·lars. També, al consum d’alcohol, opiacis o certs fàrmacs. «Allà l’important no és només tractar la suor, sinó buscar la causa», assegura.

El tractament de la malaltia – que no es cobreix en la sanitat pública excepte en casos extrems – depèn de la intensitat i de la zona. En els casos lleus, el més habitual és començar amb antitranspirants amb sals d’alumini. En els últims anys, han sorgit noves alternatives, com el tractament amb microones, radiofreqüència i làser per a alguns casos d’hiperhidrosi axil·lar. Els fàrmacs anticolinèrgics també poden ser útils en alguns pacients, tant per via tòpica com oral. La cirurgia es reserva per a situacions més severes, perquè pot funcionar, però no sol ser la primera opció. És també més agressiva.

Si el problema afecta sobretot a mans i peus, pot recórrer-se a la iontoforesi, una tècnica que ajuda a reduir la sudoració en aquestes àrees. I quan la hiperhidrosi és més intensa, especialment a les axil·les, la toxina botulínica «continua sent un dels tractaments més sòlids», indica la doctora.  

Pioner

A Espanya, el doctor Rafael Serena va ser un pioner en l’aplicació de toxina botulínica mitjançant microinjeccions per tractar aquesta suor excessiva. «Fa 30 anys que ho faig. Moltes vegades, quan saludo i em donen la mà, veig que hi ha persones que tenen molta sudoració a les mans i fan el gest típic de passar-se-la pels pantalons. Moltes em diuen: ‘És que jo no sabia que això es podia tractar’. I m’afligeix», afirma en conversa amb EL PERIÓDICO.

Notícies relacionades

Metges de Catalunya demana reunir-se amb Salut per analitzar la situació dels MIR després de la mort de dos residents

Sanitat avança en la integració dels òptics a l’Atenció Primària per "reduir derivacions innecessàries i escurçar temps"

En la seva consulta, el metge té un constant degoteig de pacients amb aquesta afecció que aborda amb microinjeccions de toxina botulínica. «El que més fem és axilar, després dinyar i, finalment, plantar. És un procediment senzill que permet bloquejar temporalment l’activitat de les glàndules sudorípares», detalla.

L’efecte comença a notar-se a partir del quart dia i, en la majoria dels casos, elimina la sudoració. Amb un matís. «Es treu al 90%. Si fos al 100%, faria l’efecte contrari: una anhidrosi, una falta total d’aigua que produeix ferides de sequedat. Quan em pregunten: ‘¿Però em garanteix que me la treu del tot?’, els dic: ‘És que no vull treure-t’ho tot’». El procediment es realitza en una única sessió anual i, segons l ’experiència clínica, molts pacients experimenten una millora progressiva amb un manteniment de tres o quatre anys.