Estudi sociològic

Els espanyols perceben que «el pitjor ja ha passat»

Puja el percentatge de persones que consideren que les decisions que s’han adoptat per frenar els contagis han sigut «exagerades»

Una farmacéutica toma la temperatura a una mujer antes de realizarle un test de antígenos en la Farmacia Las Gemelas en Madrid.

Una farmacéutica toma la temperatura a una mujer antes de realizarle un test de antígenos en la Farmacia Las Gemelas en Madrid. / EUROPA PRESS / Jesús Hellín

3
Es llegeix en minuts

La preocupació per la pandèmia ha descendit molt entre els espanyols, que perceben, a més, de forma majoritària, que «el pitjor ja ha passat», segons posa en relleu un estudi sociològic elaborat pel Centre Nacional d’Epidemiologia de l’Institut de Salut Carlos III.

La percepció de gravetat de la Covid-19 també ha baixat respecte als mesos anteriors, i ha pujat d’una forma considerable (del 8 al 15 per cent) el percentatge de persones que consideren que les decisions que s’han adoptat per frenar els contagis han sigut «exagerades».

Les dades es posen en relleu en la cinquena entrega d’un estudi (Cosmo-Spain) que realitza l’Institut de Salut Carlos III, dependent del Ministeri de Ciència i Innovació, en col·laboració amb el Ministeri de Sanitat, un treball impulsat per l’Organització Mundial de la Salut que es realitza de forma simultània a 31 països a fi de saber els coneixements i la percepció del risc de la població davant la pandèmia causada per la Covid-19.

Així, l’estudi revela que la preocupació pel coronavirus i les seves conseqüències ha disminuït (al 52 per cent dels enquestats els preocupa molt o moltíssim, davant el 67 per cent de la ronda anterior, realitzada al febrer), i la percepció que el virus es propaga «ràpid» és també menor ara (el 69 per cent) que en l’anterior entrega (el 92 per cent).

Baixa també el sentiment de «depressió» (del 50 al 44 per cent), tot i que la sensació de por es manté pràcticament igual (en el 41 per cent de les persones), segons es mostra a l’informe que ha facilitat l’Institut de Salut Carlos III del Ministeri de Ciència i Innovació.

El grau de coneixements entorn de la pandèmia es manté estable, amb percentatges de respostes correctes molt alts, tot i que el percentatge de persones enquestades que creuen de forma incorrecta que poden fer una vida normal tot i que hagin estat en contacte amb una persona contagiada ha pujat lleument (del 6 per cent al 8).

La proporció de persones que consideren que les decisions que s’han pres a Espanya no han sigut adequades ha descendit (del 56 per cent al 45 en l’actual entrega), mentre que ha augmentat el percentatge dels que consideren que les decisions adoptades han sigut exagerades.

Sobre algunes mesures específiques, el grau d’acord ha descendit per a l’ús obligatori de mascareta (tot i que continua sent la mesura que més acord genera), per al toc de queda nocturn i per a la limitació del moviment entre províncies.

Les institucions que generen més confiança continuen sent els professionals sanitaris, l’Organització Mundial de la Salut i el Ministeri de Sanitat, i tot i que la confiança en la comunitat científica es manté com la més alta, s’aprecia un lleuger descens en comparació amb la ronda anterior, i la confiança en els mitjans de comunicació (premsa en particular) descendeix.

Respecte a les vacunes, el 8 per cent dels enquestats han assenyalat que ja n’han rebut alguna dosi i, entre els que no han rebut la vacuna, augmenta fins al 74 per cent el percentatge de les persones que diuen que es vacunarien, per protegir la pròpia salut i la dels altres.

Notícies relacionades

La «fatiga pandèmica» augmenta lleugerament per a totes les afirmacions contingudes en l’estudi, amb l’augment més alt en el concepte inclòs en l’estudi d’«estic perdent les ganes de lluitar contra la Covid-19», i les afirmacions més esmentades pels enquestats són «estic cansat dels debats» i «estic fart de sentir parlar sobre la pandèmia».

La cinquena ronda d’aquest estudi es va realitzar just abans de Setmana Santa, i es va preguntar sobre les mesures preses en aquells dies festius: el 44 per cent les van percebre com adequades, i el 26 per cent com «gens adequades», tot i que el 95 per cent va reconèixer que es quedarien a casa i només un 5 per cent va apuntar que miraria de fer plans fora.