El sexe marca la resposta a la vacuna

«Les dones tenen una millor resposta immunitària que els homes en general davant les infeccions. Produeixen més anticossos. I, per tant, aquesta és una diferència que ja s’observa per a altres infeccions i vacunes, que els dona un avantatge important. Aquesta hiperresposta del seu sistema immunitari condiciona que les vacunes contra la Covid-19 tinguin més efectes secundaris (febre, cansament, dolor muscular...)», explica la catedràtica d’Immunologia de la Universitat de Vigo África González.

Les causes d’aquesta resposta immunitària potent davant la vacuna poden ser de tipus hormonal (els estrògens activen les cèl·lules en respostes antivirals), però també genètiques (les dones tenen doble cromosoma X i això pot donar-li un avantatge amb els gens allà localitzats). «Tot i que habitualment els gens del segon cromosoma X solen estar silenciats, hi ha gens que codifiquen proteïnes de la resposta immunitària que es posen en marxa, per exemple, el TLR7 que reconeix RNA viral», concreta.

El diferent sistema immunològic d’homes i dones podria explicar també les dades sobre la diferent efectivitat de les vacunes entre els dos sexes. Segons els estudis, l’efectivitat de les vacunes ARN missatger (Pfizer i Moderna) és un 4% menor en dones que en homes i de fins i tot un 10% en el cas de les de vectorials amb adenovirus modificat (AstraZeneca).

L’experta considera que la campanya de vacunació massiva contra el coronavirus és una oportunitat ideal per estudiar com responen homes i dones davant el tipus de vacuna i per investigar si hi ha alguna cosa que es pugui modificar en funció del sexe. «No hi ha gaires estudis sobre això i mai s’havia fet una vacunació massiva global, per la qual cosa ara pot fer-se amb un nombre significatiu de persones vacunades. Es pot estudiar la resposta de memòria B i T, quant temps dura, el tipus d’anticossos que es generen, la seva concentració, si hi ha més casos de reinfecció en dones que en homes després de la vacunació, si poden infectar-se més o menys... Se m’ocorren moltes preguntes per fer-se pensant en diferències de sexe», diu.

En aquest sentit, recorda que la mateixa malaltia, tot i que afecta igual homes que dones, no té la mateixa manifestació, ja que desenvolupa quadros més greus i té més letalitat en els homes. «Això es podria deure a la concentració més gran del receptor ACE2 en homes que en dones, tenint així el virus gran afinitat per atacar cèl·lules masculines», explica.

¿Sabes cómo se ha podido desarrollar tan rápido una vacuna frente a la COVID-19 que tenga todas las garantías de calidad seguridad y eficacia? Te lo explicamos #YoMeVacuno #VacunasConGarantias https://t.co/LsaAHnhh8S pic.twitter.com/jkYd96PlJI

— AEMPS (@AEMPSGOB) 21 de diciembre de 2020

Tot i que en els assajos clínics amb fàrmacs se sol preferir homes –hi ha experts que apunten que menys del 10% dels assajos amb fàrmacs inclouen el nombre suficient de dones–, no es pot atribuir al biaix la diferència en el percentatge de reaccions adverses entre sexes en el cas de la Covid-19. «En els assajos clínics de fàrmacs sí que és cert que hi ha biaix, ja que solen incloure’s més homes, pel fet de ser grups més homogenis que si s’inclouen dones. No obstant, en els assajos en vacunes Covid sí que s’ha tingut en compte el sexe i s’han inclòs tant homes com dones», afirma.

A més que els canvis hormonals de les dones fan que els grups d’estudi no siguin tan homogenis, els possibles efectes dels fàrmacs en la seva fertilitat i embaràs també expliquen el biaix. «No obstant, el 2014 als Estats Units es va demanar als investigadors que estudiessin sempre les diferències de sexe en els seus experiments, tant en models animals com en humans, i que s’analitzessin les diferències trobades», afirma González.

Així mateix, se solen evitar els estudis en embarassades amb fàrmacs i vacunes. «No obstant, la vacunació en embarassades és una mesura molt útil per protegir els nadons nounats, gràcies als anticossos materns que travessen la placenta i que els protegeixen durant mesos després del naixement. També anticossos de tipus IgA a la llet materna que protegiran el nadó en els tractes respiratori i digestiu», explica.

La trombosi dels sins venosos es dona en 3-4 adults i 7 nens per cada milió d’habitants

La catedràtica d’Immunologia considera oportú l’acord del Ministeri de Sanitat i les comunitats autònomes de suspendre la vacunació amb AstraZeneca en menors de 60 anys després que l’Agència Europea del Medicament (EMA) dictaminés dimecres passat que després de l’administració de la vacuna d’AstraZeneca «poden aparèixer, molt rarament» esdeveniments trombòtics en combinació amb trombopènia –trombosi de sins venosos cerebrals (TSVC), en abdomen (trombosi de venes esplàcniques) i trombosi arterial. Fins al 4 d’abril, s’han documentat 222 casos entre 34 milions de persones vacunades a Europa. «Em sembla oportuna la mesura per intentar disminuir els riscos quan hi ha altres vacunes alternatives», remarca África González.

Notícies relacionades

Laura Ferràndez, enginyera química: "Sempre bec aigua de l’aixeta, passa més controls de qualitat del que pensem"

Tere Cristóbal, psicopedagoga: «Quan comences una relació de parella no has d’acceptar el rol de madrastra dels seus fills»

«Una hipòtesi que han plantejat uns clínics alemanys i austríacs, analitzant 9 pacients que van desenvolupar trombes venosos que havien rebut la vacuna, amb 4 morts, suggereix que podria generar-se una resposta similar a la que de vegades es veu a l’injectar heparina en algunes persones, que en comptes d’aconseguir l’efecte anticoagulant que es busca, es generen agregats plaquetaris, disminució de plaquetes i aparició de trombes. Aquests són casos molt rars, però podria ser una explicació. Tot això ha d’estudiar-se ara per demostrar si aquestes reaccions adverses són degudes a aquest fenomen», exposa.

Fora de la campanya de vacunació, la trombosi dels sins venosos cerebrals és un esdeveniment que es dona en 3-4 persones per milió d’habitants, sobretot en dones joves i fins a 7 per milió en nens. Hi ha factors de risc de formació de trombes en la dona jove, com és l’ús d’anticonceptius, embaràs, puerperi i teràpia hormonal substitutiva, a la qual cosa cal sumar la seva resposta immunitària més gran.