El gas injectat per Castor va moure la falla d’Amposta

El gas que va injectar sota terra la plataforma Castor en front de Castelló el 2013 va produir una sobrepressió i un efecte de flotació del gas va moure la falla d’Amposta, que al seu torn en va desestabilitzar una altra de més profunda, desconeguda fins ara, que va causar els sismes de més magnitud percebuts per la població.

Així ho conclou un estudi liderat per l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA) i l’Institut de Ciències del Mar (ICM), tots dos pertanyents a CSIC, que ha revelat els mecanismes que van produir els sismes que van tenir lloc després de la injecció de gas al magatzem Castor el 2013 i que van conduir al seu tancament quatre anys més tard.

La decisió d’abandonar aquest magatzem, que va obligar l’Estat espanyol a assumir els costos de construcció, es va prendre partint de les conclusions d’un informe que el Govern central va encarregar a l’Institut Tecnològic de Massachusets (MIT, per les seves sigles en anglès).

L’informe del MIT atribuïa l’onada de terratrèmols a la injecció inicial de gas que es va efectuar per permetre la posada en marxa d’aquest antic jaciment de petroli com a magatzem de gas, però no aclaria les causes dels sismes de més magnitud.

El treball del CSIC, que publica la revista ‘Geophysical Research Letters’, situa els terratrèmols a una profunditat entre 4 i 10 quilòmetres, molt per sota d’on es va injectar el gas (a 1,7 quilòmetres de profunditat).

Segons l’investigador de l’IDAEA Víctor Vilarrasa, «a la profunditat del magatzem de gas es podrien esperar terratrèmols de baixa magnitud, ja que les roques són relativament toves i quan es trenquen no ho fan de manera brusca, sinó deformant-se progressivament».

«No obstant –explica–, els terratrèmols a Castor van registrar magnituds altes i van ser fins i tot percebuts per la població, que és el que passa quan els sismes es produeixen a profunditats més grans, on les roques tenen més rigidesa i alliberen més energia al trencar-se».

Els investigadors no entenien com un augment de pressió al magatzem submarí podia haver afectat la falla profunda perquè no estan connectats i la sobrepressió no podia arribar tan avall.

«Els terratrèmols, que van arribar a superar la magnitud 4 –superior a qualsevol de les que s’han observat en magatzems subterranis de gas–, van ocórrer diversos dies després que parés la injecció, fet que complica encara més la interpretació d’aquests sismes», ha admès l’investigador de l’IDAEA i autor de l’estudi Jesús Carrera.

Segons la investigació, en la qual també ha participat l’Institut de Geociències de Rennes (GR) (França), l’activitat sísmica detectada a prop del magatzem de gas Castor es va deure al fet que la injecció de gas va reactivar la falla d’Amposta, produint un lliscament d’aquesta sense produir terratrèmols.

Això va fer que una altra falla més profunda, desconeguda anteriorment, es mogués, cosa que va desencadenar els terratrèmols.

«Malgrat que no es conegués l’existència de la falla profunda, la falla d’Amposta era ben coneguda i, ateses les seves característiques, es podria haver predit la possibilitat que es reactivés, és a dir, que era possible que s’hi poguessin produir moviments», ha reconegut Silvia de Simone, que treballa al GR.

Segons la investigadora, «això posa de manifest la necessitat d’estudiar bé les zones on es volen portar a terme activitats al subsol profund abans de posar en marxa qualsevol instal·lació».

En l’estudi, els autors especifiquen que, durant els 15 dies que va durar la injecció, l’augment de la pressió va ser la principal causa del moviment de la falla d’Amposta, però una vegada finalitzada la injecció, el gas, que és molt més lleuger que l’aigua, va exercir una força vertical que va continuar desestabilitzant la falla d’Amposta.

Notícies relacionades

Un test detecta els pacients amb cirurgia de còlon que recauran

Catalunya injectarà aquest any 700 milions contra la pobresa infantil

L’efecte prolongat en el temps d’aquesta força del gas és el que, segons els investigadors, explicaria que els terratrèmols de més magnitud es produïssin una vegada finalitzada la injecció de gas.

Els investigadors han utilitzat diferents programes de càlcul per simular la injecció de gas i els seus efectes sobre la falla d’Amposta, així com les interaccions entre els terratrèmols, per entendre els mecanismes que van causar la seqüència sísmica.