La instrucció de l’accident de l’Alvia es tanca set anys i mig després

El maquinista Francisco José Garzón Amo i el cap de seguretat d’Adif quan es va posar en marxa la línia ferroviària Santiago-Ourense, Andrés Cortabitarte, són les úniques persones que seran processades peldescarrilament, el 24 de juliol del 2013, d’un tren Alvia a Santiago, amb el total de 80 morts. 

L’Audiència Provincial de la Corunya ha confirmat aquest dijous, set anys i mig després de l’accident, el tancament de la investigació després que es rebutgessin els recursos presentats contra la interlocutòria del jutjat d’instrucció número tres, el que entén la causa i al capdavant del qual hi ha el magistrat Andrés Lago Louro. 

A la banqueta, per tant, s’asseuran únicament Garzón Amo i Cortabitarte, que hauran de respondre per la presumpta comissió de vuitanta delictes d’homicidi per imprudència greu professional i 144 més de lesions. 

Així, el judici oral s’obrirà contra aquestes dues persones: el maquinista del tren, que aquell dia circulava amb un excés de velocitat després d’atendre una trucada de l’interventor; i l’exdirector de seguretat en la circulació d’Adif, a qui l’instructor atribueix la responsabilitat d’una avaluació de riscos deficient en la línia.

Ara, l’instructor donarà un termini per presentar escrits d’acusació i de defensa. Una vegada rebuts, s’estudiarà la logística per planificar el judici.

El tercer tancament, definitiu

El setembre del 2020, Andrés Lago va tancar de nou la investigació de l’accident del tren Alvia que va tenir lloc el 24 de juliol del 2013 al barri compostel·là d’Angrois.

Era la tercera vegada que aquest magistrat –el segon encarregat d’investigar la causa– donava per tancada la instrucció. La primera, l’octubre de 2015, amb el maquinista com a únic imputat. La segona, el desembre del 2018, ja comptava, com ara, amb l’exresponsable de seguretat d’Adif com a imputat, després de la línia que li va marcar l’Audiència Provincial de la Corunya en el moment en què va dictar la reobertura del cas.

Va ser la denúncia d’un extreballador de Talgo, que va assegurar que responsables de l’empresa van ordenar l’esborrament d’avaries del tren poc després que tingués lloc l’accident, la que va obligar a reobrir la causa el novembre de l’any passat.

Talgo sempre va negar, taxatiu, aquestes acusacions, però el jutge, en vista de la demanda de l’Audiència, va prendre declaració a l’extècnic denunciant i a diversos treballadors per mirar de dilucidar si aquest esborrament va existir o no.

Ara, és la mateixa Audiència qui avala la seva decisió de considerar que aquests fets no tenen rellevància a l’afirmar que existeix una causa basada en «indicis plurals i terminants» que «no resulta qüestionable, apta per si sola per generar el descarrilament», com era «la velocitat excessiva per al revolt on el tren es va sortir de la via».

Recursos rebutjats

Quant a la sol·licitud de sobreseïment per part del maquinista, l’Audiència afirma que «va infringir indiciàriament el deure de cura que li competia personalment, que a l’arribar al quilòmetre 84,230, immediatament anterior al revolt, el tren que pilotava circulés a la velocitat que hi havia prescrita al llibre horari i al quadro de velocitats màximes, tot i que no existissin altres limitacions de velocitat prèvies a aquest punt, cosa que va provocar el descarrilament del tren al no respectar aquesta velocitat màxima permesa».

Els magistrats indiquen que, «al dependre dels seus actes la vida i integritat física de les persones transportades i atès el seu grau de despreocupació amb la tasca que li corresponia», la seva «negligència» s’ha de qualificar provisionalment com a «greu o temerària».

Els jutges també desestimen la petició que la imprudència del director de Seguretat en la Circulació d’Adif en el moment de posada en marxa de la línia sigui considerada com a lleu, ja que ressalten l’«enorme lesivitat del resultat i la rellevància de l’actuació de l’investigat».

Així, entenen que existeixen indicis que recolzen l’existència «d’un risc especial de descarrilament que no va ser percebut i atès per Adif».

Inspecció

Els magistrats rebutgen que als responsables de Renfe se’ls pugui atribuir una funció d’inspecció del compliment per part d’Adif del control de riscos en la infraestructura «de la qual Adif és competent i sobre la qual Renfe no té competències».

Notícies relacionades

Catalunya suavitza les restriccions de piscines

Endesa destinarà 20 milions contra els incendis als boscos

A més, deneguen les sol·licituds que el personal de Renfe o d’Adif hagi de respondre per la desconnexió del sistema europeu de gestió del trànsit ferroviari (ERTMS) embarcat en els trens, ja que entenen que, en vista de la inexistència prèvia d’ERTMS en la infraestructura, «no suposava cap increment del risc de descarrilament per excés de velocitat al revolt».

També consideren que no n’hi ha prou amb la condició de gerent de l’àrea de Seguretat en la Circulació Nord-Oest d’Adif per considerar aquesta persona «penalment responsable de qualsevol incidència que pugui passar en una línia compresa en el seu àmbit territorial».