La vivenda, prioritat de la Unió

"Els ciutadans locals estan sent expulsats de les nostres ciutats més boniques i illes. Això és inacceptable. Necessitem tornar les ciutats als ciutadans", explica el comissari europeu d’Energia i Vivenda, Dan Jørgensen, en una trobada a Estrasburg amb un grup reduït de mitjans espanyols, EL PERIÓDICO entre aquests. La raó és que el preu de l’habitatge a la UE va augmentar un 48% entre 2015 i 2023, una xifra mitjana idèntica a la d’Espanya, dins d’un ventall dispar: el màxim va ser el 173% a Hongria, mentre que a Finlàndia va ser d’amb prou feines un 5%.

"La UE no té gaires competències en vivenda, però sí en provisió de fons", explica a aquest diari l’eurodiputat socialista espanyol Marcos Ros, que ha liderat a l’Eurocambra la proposta per mirar d’ampliar l’ús d’aquests fons i que ha obtingut llum verda de la Comissió amb una àmplia majoria en un temps rècord. En el cas d’Espanya, aquests diners els gestionen les comunitats autònomes i serà decisió de cada una si destinar-los a aquesta o altres finalitats. La novetat és que, fins ara, el seu ús estava restringit a vivenda d’emergència social i a rehabilitació d’edificis per adaptar-se a normativa energètica.

"Ja no són només els més vulnerables els que no poden accedir a una vivenda, sinó que són també els joves, famílies i persones treballadores amb sous normals", emfatitza Ros. A l’ampliar-se les possibilitats d’ús, s’espera que es dupliqui la quantitat de fons destinats a aquest propòsit. Malgrat que la xifra destinada depèn en última instància de cada país, per al període 2021-2027, la UE té previst el desplegament de 392.000 milions d’euros.

La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va elevar a la categoria de "crisi social" el problema de l’accés a la vivenda en el seu discurs sobre l’estat de la nació aquest dimecres. "Per a massa europeus avui dia, la llar s’ha convertit en una font d’ansietat", va admetre davant l’hemicicle. La impossibilitat d’accedir a una vivenda, va afegir, esquinça el teixit social europeu i debilita la nostra cohesió, paraula clau que ha acabat justificant l’ampliació de fons.

Mesures urgents

Notícies relacionades

La mort continua present a Gaza malgrat la treva: atacs israelians, tones d’explosius sense detonar i fam

Larry Ellison, l’oracle de Trump i «amo de tot» que somia controlar TikTok i els mitjans dels EUA

"La crisi de l’habitatge a què s’enfronten milions d’europeus requereix mesures urgents. Hem de fer que sigui més assequible, més sostenible i de millor qualitat", va afirmar Jørgensen, la cartera de nova creació del qual va ser una condició del grup socialista europeu per donar suport a la investidura de Von der Leyen l’any passat. El comissari va assegurar que planeja presentar aquest mateix any resultats del Pla Europeu de Vivenda Assequible, que a més de la construcció de nou parc de vivenda amb inversió pública, preveu més mà dura amb els lloguers turístics i de temporada, que hauran d’estar registrats a partir del 2026.

Les dificultats colpegen amb força els joves. A la UE, l’edat mitjana per deixar la casa dels pares és de 26,3 anys. A Espanya, la dada escala fins als 30,4 anys, gairebé quatre anys per sobre de la mitjana, amb l’impacte que l’emancipació tardana comporta al bloquejar projectes vitals, retardar la formació de noves famílies i alimentar la bretxa generacional. El lloguer tampoc és una alternativa assequible. Entre 2010 i 2022, el preu mitjà del lloguer a Europa va augmentar un 18%, un increment que s’explica, en gran part, per la proliferació de pisos turístics.