Vacunes intranasales, via d’entrada i ¿solució?

Com explica José Jiménez, investigador de coronavirus en el departament de Malalties Infeccioses del King’s College de Londres, la infecció entra per les vies respiratòries altes, on es produeixen anticossos IgA, i després passa a les vies respiratòries baixes (pulmons), on es generen anticossos IgG. Les vacunes intramusculars o intradèrmiques, com les actualment en ús a Espanya, estimulen principalment anticossos IgG, que protegeixen les vies respiratòries baixes (pulmons), evitant els símptomes greus, però el virus es pot multiplicar lliurement a les vies altes, segons recull el diari ‘Faro de Vigo’, pertanyent al grup Prensa Ibérica, editora també d’EL PERIÓDICO.

Aquí rau la diferència entre la denominada immunitat funcional –la persona és contagiosa però pateix menys símptomes– i la immunitat esterilitzant, que evita la infecció, i és la que busquen les vacunes administrades pel nas. Com explica el professor de Medicina Molecular Eric Topol a la revista ‘Scientific American’, «estan dissenyades per reforçar les defenses en la mucosa, cosa que desencadena la producció d’un anticòs conegut com a immunoglobulina A [IgA], que pot bloquejar la infecció».

Propagació de variants

Les vacunes nasals no només protegirien el receptor de la vacuna, també s’impediria la propagació de les noves variants i la possible aparició de soques més transmissibles o resistents a les vacunes.

«Aquest virus entra prioritàriament en el nostre organisme a través de les vies respiratòries, per això si administres la vacuna intranasalment, immunitzes aquesta zona i la protecció és més gran. Estem buscant una vacuna intranasal i d’una sola dosi molt potent», ha explicat Luis Enjuanes, responsable d’un dels tres projectes de vacunes en el CSIC.

No és l’únic projecte en marxa. Als EUA hi ha en desenvolupament una fórmula intranasal basada en un SARS-CoV-2 atenuat, en el qual s’han eliminat dos gens de virulència, i que, segons el viròleg Javier Cantón, «seria la vacuna definitiva», ja que «la infecció s’aturaria a la mateixa porta d’entrada del virus». A més, la farmacèutica xinesa CanSino ha rebut aquesta setmana autorització per als assajos clínics de la seva vacuna intranasal.

A llarg termini

Les vacunes per via nasal prometen grans resultats, però a més llarg termini. El president de la Societat Espanyola d’Immunologia, Marcos López, va recordar a ‘El País’ que serviran per «refinar i millorar les immunitzacions que ja tenim» si, com s’espera, aquest coronavirus acaba sent endèmic i obliga a vacunar cada pocs anys. «Han de generar immunitat sistèmica i local –ha apuntat a Twitter José Gómez Rial, immunòleg de l’Hospital Clínic de Santiago de Compostel·la. El seu desenvolupament és més complex, coneixem molt poc del sistema immune en mucoses».

Més enllà de les vacunes, hi ha altres investigacions que apunten a la mucosa nasofaríngia, com la de María Luisa Coderch, investigadora de l’Institut de Química Avançada de Catalunya (IQAC), que mira de dissenyar una molècula capaç d’impedir l’absorció del coronavirus a coll i nas. Seria un aerosol que protegiria els sanitaris com una segona mascareta.

La neurocientífica gallega a Houston (EUA) Sonia Villapol ha remarcat la importància de les fórmules nasals, ja que el coronavirus entra al cervell de les persones a través del nas, segons va demostrar un estudi de l’hospital alemany Charité publicat a ‘Nature Neuroscience’. Un d’aquests fàrmacs és un lipopèptid d’administració nasal que bloqueja els receptors ACE2, l’entrada del SARS-CoV-2 a les cèl·lules. Va evitar la infecció en fures, segons un estudi publicat a ‘Science’. «Això, portat a clínica, protegiria la gent de la Covid, i sense vacuna», ha destacat Villapol.

Notícies relacionades

Pere Puig rep l’eutanàsia, la segona d’un pacient mental

"Des de l’aula també pots contribuir a salvar vides"

Científics israelians han desenvolupat també un esprai anti-Covid, conegut com a EXO-CD24, que va curar 29 de 30 pacients greus o moderats a l’hospital Ichilov de Tel Aviv.

Hi ha també esperances truncades. L’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris, després d’una consulta del Col·legi Oficial de Farmacèutics de Madrid, va retirar de les farmàcies un esprai nasal anomenat Taffix que prometia reduir fins al 97% de les partícules víriques a la cavitat nasal. La Societat Espanyola d’Otorrinolaringologia va posar també en dubte la seva fiabilitat.