L’Iran es desdiu i torna a tancar Ormuz davant els «actes de pirateria» de Trump

Després de l’anunci de reobertura iranià, el president nord-americà, Donald Trump, van assegurar que els EUA mantenia el seu doble bloqueig del pas fins que no s’arribés a un acord definitiu: des de dilluns d’aquesta setmana, Washington no permet el pas ni la sortida d’Ormuz de qualsevol vaixell que hagi passat per aigües territorials o un port persa.

«El control d’Ormuz ha tornat a com era anteriorment i està sota direcció estricta de les nostres forces armades. Fins que els Estats Units no restitueixin la navegació de qualsevol vaixell des de l’Iran, continuarem controlant l’estret. Els continuats actes de pirateria i els seus robatoris marítims en el que anomenen ‘bloqueig’ ens han obligat a fer-ho», ha declarat aquest dissabte al matí la comandància de la Guàrdia Revolucionària Iraniana, el cos d’elit politicomilitar de la República Islàmica.

Abans de l’anunci, durant la tarda de divendres i la matinada de dissabte, prop de mitja dotzena de vaixells de càrrega i petroliers havien aconseguit creuar Ormuz, en el moviment més gran a l’estret des de l’inici de la guerra a la regió, començada el 28 de febrer amb l’assassinat sorpresa per part d’Israel del llavors líder suprem iranià, l’aiatol·là Ali Khamenei.

«Tenim bones notícies de l’Iran. Tot i que no diré res més», ha declarat aquest dissabte a la matinada Trump: «Estem negociant. I espero que les coses vagin bé. Hem negociat i hem acordat molts punts. Per a nosaltres el més important és que l’Iran no pot tenir la bomba nuclear. Això està per damunt de tot».

Optimisme... ¿realista?


Divendres a la tarda, Trump va entrar en frenesí: en poques hores el president nord-americà va donar diverses entrevistes a la premsa i va publicar diversos missatges en les xarxes socials. Tots anaven en la mateixa direcció i apuntaven que tot estava ja fet amb l’Iran; que gairebé tot ha sigut acordat i que, bàsicament, l’Iran ha acceptat totes les demandes dels Estats Units.

Diversos alts càrrecs de Teheran, no obstant, s’han dedicat aquest dissabte a desmentir les paraules del multimilionari. L’Iran assegura que les distàncies són encara molt grans, sobretot en dos punts clau: el futur del programa nuclear iranià i els 440 quilograms d’urani altament enriquit que té el país persa, i el futur de l’estret d’Ormuz, tancat, obert i tancat de nou.

Per parts: segons filtracions a la premsa, els Estats Units reclamen a l’Iran una aturada de 20 anys a l’enriquiment d’urani. L’Iran, a canvi, ha ofert cinc anys. Fins al juny del 2025 –quan la guerra de 12 dies contra Israel va danyar greument les instal·lacions nuclears iranianes–, la República Islàmica va arribar a enriquir urani a nivells superiors al 60%, molt pròxims al 90% necessari per desenvolupar la bomba. L’Iran va començar el seu enriquiment a partir del 2018, quan Trump, en el seu primer mandat, va trencar l’acord nuclear signat pel seu antecessor, Barack Obama.

En l’altre assumpte difícil, l’Iran assegura que a partir d’ara, tot i que s’acabi la guerra, Teheran controlarà i tindrà poder de decisió sobre qualsevol vaixell que passi per Ormuz, via que representa el 20% del total mundial del comerç de petroli i gas. Aquest punt és inacceptable per tots els estats del Golf, inclòs Oman, país que controla la costa sud de l’estret.

«Ha arribat el moment que el món acati el nou règim marítim de l’estret d’Ormuz», ha declarat aquest dissabte Ibrahim Azizi, cap del Comitè de Seguretat Nacional de l’Iran.

Pròxima cita


Tensions i desacords a part, s’espera que la segona ronda de negociacions entre Washington i Teheran tingui lloc aquest dilluns a Islamabad, al Pakistan, país que ha estat liderant els esforços de mediació, juntament amb Turquia i Egipte.

Notícies relacionades

Hong Kong, un laboratori per al procés de densificació

Macron i Starmer llancen una "missió neutral" per fer segur Ormuz

Fonts pakistaneses han assegurat en els últims dies que esperen la signatura d’un acord interí en aquesta pròxima reunió, que allargui l’alto el foc temporal –que caduca aquest dimecres a la matinada– per un termini de 60 dies. En aquest temps, l’Iran i els EUA entrarien en discussions i reunions més tècniques, sobretot centrades en l’aspecte nuclear de les xerrades.

La prioritat per als mediadors, ara mateix, és aconseguir una extensió de l’alto el foc: «Si no hi ha acord abans de dimecres, llavors pot ser que no prorrogui el cessament de les hostilitats... Pot ser que no. I aleshores hi haurà un bloqueig, i per desgràcia haurem de començar una altra vegada a llançar bombes», ha declarat Trump aquest dissabte a la matinada.