Moviments migratoris amb rostre de dona

El 2015 va esclatar a Europa una de les pitjors crisis humanitàries des de la Segona Guerra Mundial: la crisi migratòria al Mediterrani. Una de les rutes migratòries més letals del món que ja ha provocat més de 30.000 morts.

Els moviments migratoris han sigut sempre part de la naturalesa humana. No obstant, des de l’inici d’aquest segle, les migracions arreu del planeta han augmentat. I és que, segons dades de l’Organització de les Nacions Unides (ONU), entre els anys 2000 i 2015 el nombre de migrants internacionals va incrementar en un 41% i va arribar als 244 milions. Gairebé la meitat van ser dones.

Dones entre Fronteres

D’altra banda, més del 50% dels refugiats del món són dones i nenes, però només el 4% dels projectes de les Nacions Unides s’hi van destinar el 2014. A fi d’analitzar com els processos migratoris, les lleis d’estrangeria i el codi penal impacten en la vida de les dones migrants, l’Observatori Social Fundació La Caixa portarà a terme la taula de diàleg ‘Dones entre fronteres’, en el marc del seu cicle de conferències ‘Vides precàries, dones davant la crisi’.

Notícies relacionades

Crim masclista a França: dispara a la seva dona a les cames i la crema viva

La justícia avala el toc de queda a les Balears després del final de l’estat d’alarma

La taula de diàleg tindrà lloc avui 24 de març al Palau Macaya (Barcelona) i serà moderada per la filòsofa i investigadora a la Universitat de Barcelona (UB), Clara Serra. L’esdeveniment anirà a càrrec d’Helena Maleno, defensora dels drets humans, especialista en migracions i tràfic d’éssers humans i fundadora del col·lectiu Caminant Fronteres; Lorena Garrido, investigadora del Grup Antígona a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB); i Victoria Columba, activista antiracista integrant del moviment #RegularitzacióJa.

Aquest cicle de conferències va començar a principis de març i compta amb la col·laboració d’EL PERIÓDICO. Aquest esdeveniment se celebrarà de manera presencial i ‘online’ i es podrà seguir en ‘streaming’ des del Palau Macaya.