L’ingrés mínim vital només arriba al 6% de famílies pobres

L’ingrés mínim vital, la mesura estrella del Govern per aturar la pobresa a Espanya, segueix coixa. La immensa majoria de persones que viuen sota el risc de pobresa no cobren aquesta prestació, i només el 6% l’està percebent. És la principal conclusió de l’informe sobre la implantació de l’ingrés mínim vital a Catalunya que s’ha presentat aquest dimecres en roda de premsa. També han lamentat que la llei que regula aquesta prestació exclou milers de persones que no en tenen dret, i que hi ha falta de cooperació entre les diferents administracions que gestionen rendes a la comunitat.

Quan el va anunciar el ministre Escrivà, l’objectiu d’aplicar aquest any l’ingrés mínim vital era arribar al 25% de llars que viuen sota el llindar de la pobresa. De fet, la mesura estava pensada per arribar a les llars on la pobresa ja és greu. La realitat és que només han arribat al 25% de la pobresa greu. I per tant, al 6,25% del total de pobres. Ho diuen en un informe, que ha utilitzat les dades que va publicar al desembre el Ministeri d’Inclusió, on s’apuntava que només el 14% de les famílies que van sol·licitar aquestes rendes van ser aprovades.

Pel camí, queden centenars de llars que no tenen ni accés a demanar aquesta prestació. Per exemple, les persones immigrants sense papers, amb una situació d’exclusió extrema. Tampoc hi estan accedint les persones que tenien ingressos el 2019, però que el 2020 ho han perdut tot. «S’utilitza el criteri de la declaració de la renda però n’han d’utilitzar un altre, com els ingressos dels últims dos o tres mesos», assenyala l’informe. Tampoc hi entren les famílies que conviuen en habitacions com a rellogades, o aquells que han tornat a viure a casa dels pares. La resta de convivents fan constar uns diners que qui demana la renda no té.

Notícies relacionades

Shôko Barcelona, reconegut internacionalment com a local sostenible

La UE amenaça de suspendre TikTok Lite, que paga per veure vídeos

La marginació d’aquests col·lectius està duent els serveis socials a una situació de «col·lapse» important, segons detalla el consistori. Els treballadors municipals són els que acaben ajudant a tramitar aquesta renda, però a més han de continuar oferint ajudes d’alimentació i vivenda mentre aquestes esperen una resposta del Govern, que es pot allargar fins a mig any.

Una altra dificultat que està passant a Catalunya és la complementarietat amb la renda garantida de ciutadania. En principi l’ingrés mínim cobreix els ingressos fins als llindars fixats pel Govern central, i la renda catalana complementa fins a arribar al màxim previst pel Govern. La realitat és que les famílies demanen les dues rendes per separat, tement que algun dia el Govern els demani de tornada els diners, o al revés, no en demanen cap fins a resoldre els seus expedients. Per això, tant entitats com experts demanen que les administracions es posin d’acord i deixin de culpar els més vulnerables.