La CEAR lamenta que Espanya només aprovi el 5% de les sol·licituds d’asil

La Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat (CEAR) ha lamentat que per segon any consecutiu Espanya hagi aprovat només un 5% de les sol·licituds d’asil presentades el 2020, una taxa molt per sota de la mitjana europea (33%): «Les autoritats espanyoles han tornat a decebre els que busquen refugi a Espanya».

El 2020 es van presentar a tot Espanya un total de 88.762 sol·licituds de protecció internacional, un 25% menys que l’any anterior (118.446), de les quals només 5.758 van ser favorables: 4.360 van ser concessions d’estatut de refugiat i 1.398 de protecció subsidiària, segons el balanç de l’Oficina d’Asil i Refugi del Ministeri de l’Interior.

Aquesta caiguda en el nombre de peticions d’asil és fruit del tancament de fronteres a causa de la pandèmia del coronavirus, segons remarca la CEAR en un comunicat, en què destaca no obstant els més de 40.000 casos concedits per raons humanitàries, principalment d’origen veneçolà, excepte alguns colombians, ucraïnesos, peruans i hondurenys. «Estem molt preocupats pels milers de persones que s’han quedat atrapades per les restriccions de mobilitat provocades per la pandèmia en països on la seva vida corre perill, sense poder accedir al dret d’asil», alerta la portaveu de la CEAR, Paloma Favieres, que retreu que les autoritats hagin aprofitat aquell període inactiu per suspendre de facto el dret d’asil.

El que sí que van augmentar el 2020 van ser els expedients de protecció internacional que Interior va resoldre: 116.614, gairebé el doble que l’any anterior, així que es va aconseguir reduir més d’un 20% les sol·licituds que hi havia per resoldre. «Resoldre els expedients i complir els terminis legals és sempre una bona notícia, però no pot repercutir en la qualitat del procediment», recorda Favieres, que reclama que més enllà de l’agilitat en les resolucions, es garanteixi un estudi individual de cada cas i no s’apliquin «criteris estàndard» en funció únicament de la nacionalitat.

Igual que els anys anteriors, les cinc primeres nacionalitats dels sol·licitants d’asil són llatinoamericanes, amb Veneçuela i Colòmbia al capdavant, cosa que no passa en altres països de la Unió Europea. El motiu, segons Favieres, és la política de visats de les autoritats espanyoles, que «continuen exigint» visat de trànsit a persones que fugen de països en conflicte des de fa anys, com Síria, el Iemen i Palestina. «Espanya sempre ha actuat a cop d’arribades per via aèria; quan hi ha un gran nombre de persones d’una nacionalitat que accedeixen al lloc fronterer via trànsit, immediatament se sol·liciten visats de trànsit per impedir l’accés al procediment d’asil», denúncia.

Notícies relacionades

Noves restriccions en les ajudes a refugiats agreugen la fragilitat de l’acollida

Un de cada sis avis pateix maltractaments: «Visc amb por, el meu fill l’emprèn contra mi quan pateix una crisi»

Per a la CEAR, resulta «particularment preocupant» que el nombre de persones reallotjades a Espanya l’any passat fos de 363 quan el compromís del Govern era de 1.200, per la qual cosa insten l’Executiu a fer «una aposta seriosa» pel reallotjament, ja que és «l’única via segura habilitada en aquests moments». Adverteix, a més, que amb prou feines un 3% de les sol·licituds s’han presentat a Centres d’Internament d’Estrangers (CIE), llocs fronterers i a través d’extensions familiars en ambaixades: «Espanya no ha permès a la pràctica sol·licitar asil en llocs que haurien evitat devolucions a països no segurs», explica Favieres. I alerta també que, malgrat l’augment de l’arribada d’immigrants a les Canàries el 2020, quan van arribar a les seves costes 23.023 persones, hi va haver menys de 4.000 sol·licituds d’asil.

Des de la CEAR aposten per avançar cap a una flexibilització dels criteris en la concessió de l’asil per combatre la falta de garanties i protecció efectiva per part de les autoritats en molts llocs del món.