La UE formalitzarà el seu sistema de defensa col·lectiva
Els Vint-i-set es reuneixen per detallar el protocol en plena escalada amb els EUA
Els líders de la Unió Europea reunits ahir a Xipre van fer una crida a impulsar el sistema de defensa col·lectiu que recullen els tractats, un anunci que va arribar tan sols algunes hores després que Pete Hegseth, secretari de Defensa dels EUA, acusés Europa d’"aprofitar-se dels Estats Units per protegir-se". L’article 42.7 dels tractats preveu que "si un Estat membre és víctima d’una agressió armada al seu territori, els altres Estats membres tindran l’obligació de prestar-li ajuda i assistència amb tots els mitjans al seu abast". En vista que el món és un lloc cada vegada més perillós i que les aliances no es poden donar per fetes, els Vint-i-set volen traduir aquest compromís en un protocol.
"Tots coincidim que la nostra seguretat col·lectiva no pot continuar sent un concepte teòric", va dir el president xipriota, Nikos Christodoulides, després de la cimera. Xipre parla amb coneixement de causa. Cinc països, entre ells Espanya, hi van haver d’enviar reforços el març, després que un dron ataqués una base britànica al país. No va caldre activar l’article, però ningú vol sorpreses.
"No podem continuar depenent d’acords ad hoc", va dir el president de Xipre. "Hem de formalitzar la clàusula de defensa mútua en un mecanisme operatiu estructurat i ser capaços de transformar les declaracions polítiques en accions predictibles", va insistir Christodoulides. "Ha de tenir substància, ha de ser completament operatiu i creïble", va apuntar, afegint tot seguit que l’existència d’aquest mecanisme podria servir també per contribuir a la política de dissuasió.
No és la primera vegada que l’article 42.7 està damunt la taula dels líders, tot i que fins ara es considerava una possible contribució a les garanties de seguretat d’Ucraïna, com a alternativa a la seva entrada a l’OTAN. En plena escalada de tensió amb els EUA per les diferències respecte a la guerra de l’Iran, els europeus miren a casa.
"El tractat és molt clar ", va dir la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen." Hi ha una obligació per als altres Estats membres de recolzar qui ho necessiti". No obstant, el tractat no especifica qui fa què, com ni quan. "Aquest és el tema que estem abordant intensament, no només avui, sinó que també ho estem tractant juntament amb l’alta representant [per a la Política Exterior i de Seguretat Comuna, Kaja Kallas] i el comissari de Defensa [Andrius Kubilius]", va afegir.
Von der Leyen va posar com a exemple el mecanisme de protecció civil europeu, que està en marxa des de fa 20 anys, i que els governs activen en cas que hi hagi una emergència. "Tothom coneix les seves responsabilitats i obligacions i funciona de manera molt efectiva", va apuntar.
La presidenta de la Comissió va reconèixer que, quan es va redactar el text, no existien les amenaces híbrides com les que enfronten avui els països comunitaris, des de la desinformació als ciberatacs. Von der Leyen va insistir en la importància d’abordar la qüestió, també amb l’objectiu de contribuir a la dissuasió.
Notícies relacionadesAlto el foc
En paral·lel, el president del Consell Europeu, António Costa, va reiterar la importància d’un alto el foc durador a l’Orient Mitjà, una solució definitiva al conflicte que passa perquè l’Iran renunciï al seu programa nuclear i de míssils balístics, i el final dels bombardejos israelians al Líban. Aixi mateix, també va demanar la reobertura definitiva de l’estret d’Ormuz. Ho va fer en una compareixença en què van participar el president del Líban, Joseph Aoun, i el de Síria, Ahmed al-Sharaa.
