¿Amb quin sexe i edat ‘s’acarnissa’ més la Covid?

Durant l’hospitalització, van ser els homes qui van patir més complicacions. La Síndrome de distrès respiratori agut (SDRA) va ser la complicació més comuna i l’SDRA greu va ser més freqüent en els homes (19,9% davant 14% de dones). Així mateix, els homes van necessitar ingrés a l’uci amb més freqüència que les dones (10% davant 6,1%) i van presentar més mortalitat intrahospitalària (23,1% enfront de 18,9%).

📢🔴❗️❗️#NotadePrensa SEMI | Una investigación del Registro SEMI-COVID compara las características clínicas de la enfermedad por #COVID19 entre hombres y mujeres con datos de 12.063 pacientes españoles hospitalizados y teniendo en cuenta la edad https://t.co/ECtisRwNFb @JMCasas11 pic.twitter.com/0VhVClqglC

— Sociedad Española de Medicina Interna (SEMI) (@Sociedad_SEMI) 11 de marzo de 2021

Aquestes són les principals conclusions que es desprenen d’un estudi basat en dades del «Registre SEMI-Covid-19» de la Societat Espanyola de Medicina Interna (SEMI), que ha analitzat de manera comparativa les característiques clíniques de la malaltia entre homes i dones, partint de dades de 12.063 pacients hospitalitzats amb Covid-19 a Espanya i inclosos en l’esmentat registre. Les troballes de l’esmentat estudi acaben de ser publicades a Journal of Clinical Medicine per 25 metges internistes. El treball també identifica, descriu i explica les esmentades diferències tenint en compte múltiples variables, entre les quals, les demogràfiques, clíniques o de tractament, entre d’altres.

Els investigadors criden l’atenció sobre el fet que, malgrat que les dones de l’estudi eren més grans que els homes i tenien un percentatge de dependència severa més alt, sumat al fet que els dos grups tenien percentatges similars de comorbiditats, els homes van mostrar una mortalitat més gran i més ingressos a l’uci. És cert, no obstant, que els homes van arribar a l’hospital en pitjor estat i amb símptomes més greus que les dones, i un percentatge més gran dels homes havia desenvolupat pneumònia bilateral a l’ingrés.

El sexe masculí i l’edat avançada semblen ser factors pronòstics independents de la mortalitat, però, per comprendre completament el seu impacte en el pronòstic de la malaltia, els investigadors reiteren que «sempre s’han de considerar altres factors associats amb el sexe». Una altra troballa important del treball es refereix a les diferències en tractaments rebuts segons el sexe. Es va observar un ús més gran de tractaments sistèmics i teràpies respiratòries en el grup masculí en comparació amb el femení. Mortalitat per edats

Notícies relacionades

Un nou mètode científic descobreix l’arbre més alt de Catalunya: un plàtan de 54,55 metres

¿Per què les renovables són estratègiques?

més gran de tractaments sistèmics i teràpies respiratòries en el grup masculí en comparació amb el femení. Mortalitat per edatsLa majoria dels morts tenien més de 85 anys, en els dos grups, homes i dones (52,2% vs. 41,2%). Quant a la mortalitat, les diferències per sexe són estadísticament significatives en els grups d’edat de 55 a 89 anys. Si es tenen en compte els ingressos a l’uci, les diferències són significatives de 45 a 74 anys, excepte en el grup de 50 a 54 anys. És important assenyalar que el grup d’edat amb més diferència en aquest sentit i amb gran significació estadística és el de 70 a 74 anys (15% davant 8,3%).

Dels 12.063 pacients hospitalitzats analitzats (més grans de 18 anys i amb infecció per SARS-CoV-2 confirmada) i les dades dels quals van ser incloses en l’estudi, el 56,8% van ser homes. Les dones incloses en la investigació eren més grans que ells (67,9 davant 65,7 anys de mitjana). Respecte a les troballes notables sobre característiques basals i comorbiditats, figuren una taxa de tabaquisme més gran observada entre els homes (6,9% davant 3,3%) i un percentatge de dones més gran amb obesitat (22,3% davant 20,5%). A més, la dependència severa va ser més freqüent en les dones (10,1% davant 5,1%).