Canovelles deixa al carrer els sensesostre vinguts de BCN

El Nissar sosté una motxilla. A dins hi ha tota la seva vida. El seu passaport i unes quantes peces de roba per estalviar-se el fred. Va fugir del Marroc fa sis anys, ja major d’edat. No té permís de residència, tot i que abans de la pandèmia treballava com a cuiner sense contracte laboral. A partir de llavors, ha estat vivint en caus o habitacions compartides, fins que es va quedar sense els pocs diners que havia estalviat i va acabar adormint al ras de Barcelona. Quan recorda l’últim hivern, es desencaixa. Mira a terra. «No vull tornar allà. Seré el pròxim a morir».

Precisament la desgraciada mort d’Amine Faqhi el gener passat va canviar la seva situació per complet. Uns veïns de Canovelles i membres de l’Associació d’Amics del Poble Marroquí es van estremir al llegir la notícia i el van acollir, a ell i a diversos nois més, en un antic local de festes. Els van donar un sostre i menjar. Un altre dels beneficiats va ser el Karim, un jove de 19 anys que als 17 va pujar a una pastera des de Larraix. Va estar acollit per la Generalitat en un centre de Cabrera de Mar (Maresme) fins que va complir els 18 i va acabar als carrers de Barcelona. «Ens han tractat molt bé», diu amb un somriure d’orella a orella als compatriotes. L’acollida de Canovelles ha durat un mes. «L’ajuntament ens va amenaçar i no hem tingut cap més opció que deixar el local», es queixa Adami Susi, president de l’entitat.

En aquesta sala de festes transformada en un alberg de persones sense llar, de forma totalment improvisada, han arribat a viure-hi entre 30 i 40 persones. «No tenia llicència per a festes, i menys encara per ser un alberg», expliquen fonts del consistori, que confirmen que van pactar amb la propietat del local que els sensesostre abandonessin l’espai divendres passat, 19 de febrer. «El problema és que no tenen on anar, alguna administració hauria de fer-hi alguna cosa», insisteix Susi. Amb el local clausurat, divendres vuit homes van acabar picant a les portes de l’Ajuntament de Barcelona, acompanyats per diversos veïns de Canovelles. El Centre d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona els ha donat un sostre fins aquest 23-F.

Sortida sense pactar

La Generalitat i el Consell Comarcal del Vallès Oriental desconeixien que l’Ajuntament de Canovelles havia pactat la sortida dels sensesostre amb la propietat del local. «No tenim recursos per atendre’ls, els serveis socials estan desbordats», diuen fonts del consistori. El poble, de 16.000 habitants, no té àrea de serveis socials i s’acull als del Consell Comarcal. El 21 de gener la Conselleria d’Afers Socials va oferir a l’ajuntament i el consell impulsar un projecte d’acollida i inclusió de joves migrants similar als de Tarragona o Manresa. Van acceptar i van començar a fer entrevistes per conèixer cas per cas. «No teníem coneixement, ni l’ajuntament ens va comunicar, que havien fixat un termini de 15 dies per anar-se’n», lamenta des del Govern. Al consell els van avisar de la sortida el mateix divendres.

La sortida de divendres va ser precipitada. Alguns van acudir a parents en altres ciutats, com Terrassa i Manresa. D’altres van demanar bitllets per viatjar a Màlaga i Sevilla per treballar al camp. A la resta no li quedava res més que el carrer. «Ens hem vist tan desesperats que hem trucat al cònsol del Marroc», va exposar llavors la Nabila, una de les veïnes acollidores. L’Ajuntament de Barcelona va oferir vuit places d’alberg. Un grup de 10 joves van optar per quedar-se a Canovelles i dormir al ras de nou.

Notícies relacionades

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

Educació fomentarà les mates manipulatives i l’oralitat

No obstant, tant la Generalitat com el consell volen «donar solució» a aquest cas. Aquest mateix dilluns van habilitar un alberg de la Creu Roja a Llinars del Vallès (Vallès Oriental) perquè hi passin la nit. «La nostra proposta de treball coordinat entre administracions es manté per oferir solucions concretes i adaptades a cada perfil», es diu des de la conselleria. Estan disposats a finançar aquest projecte de vivenda i acompanyament social, comptant amb la col·laboració dels municipis.

«Jo no ho entenc. També som persones de carn i ossos, ¿sap? També tenim drets. No poden tractar-nos com a porqueria», insisteix el Nassir una vegada i una altra. Li dol que tot i que fa sis anys que és a Catalunya no pugui treballar legalment, ni tenir dret a cap prestació social, com l’atur. «Jo només demano una mica d’esperança», afegeix.