Així seran els «set minuts de terror» de l’aterratge del Perseverance a Mart

Així seran els «set minuts de terror» de l’aterratge del Perseverance a Mart
2
Es llegeix en minuts

El Perseverance de la NASA aterrarà aquest dijous, si tot va bé, al planeta Mart. Abans haurà d’enfrontar-se als «set minuts de terror», que és com es diu la maniobra ultraperillosa que precedeix l’amartatge. La ubicació triada per la NASA perquè el seu ròver es posi sobre la superfície marciana és el cràter Jezero, el lloc d’aterratge més perillós que s’ha intentat mai. En set minuts, el vehicle haurà de passar d’una velocitat de 20.000 km/h a 0. EL PERIÓDICO seguirà en directe a partir de les 20.00 hores tot el procés.

¿Com seran aquells set minuts de terror? Els desgranarem a continuació:

A 130 km: entrada a l’atmosfera

Deu minuts abans d’ingressar en l’atmosfera de Mart, el Perseverance se separarà de l’etapa de creuer, que li ha subministrat combustible durant el viatge. El ròver quedarà llavors connectat exclusivament a l’etapa de descens, protegits tots dos per dos escuts; un de superior i un altre d’inferior tèrmic. A uns 130 km de la superfície de Mart, la missió entrarà a l’atmosfera a una velocitat de 20.000 km/h. La fricció elevarà la temperatura a 1.300 °C. L’escut inferior protegirà el ròver d’aquesta calor infernal.

A 11 km: obertura del paracaigudes

Però l’atmosfera no és suficient per alentir la nau, que encara va a 1.500 km/h. A una altitud d’uns 11 km, en un moment oportú calculat en funció de la distància que quedi fins al lloc d’aterratge, es desplegarà un paracaigudes de 21 metres de diàmetre, ubicat a l’escut superior. Això frenarà l’aparell fins a uns 300 km/h.

A 9 km: separació de l’escut tèrmic

20 segons després d’obrir el paracaigudes es deixarà anar l’escut tèrmic: el vehicle que estava protegint queda exposat per primera vegada a l’atmosfera de Mart. En aquell moment entrarà en joc una tecnologia totalment nova, anomenada ‘navegació relativa al terreny’ (TRN): les imatges gravades en directe per les càmeres del ròver es comparen amb mapes gravats en el seu sistema i es predefineixen les zones perilloses que cal evitar. Tenint en compte aquestes dades, es decidirà on aterra el ròver.

A 2 km: fase retropropulsada

A una altitud d’uns 2 km, el vehicle de la NASA es desprendrà de l’escut posterior i del paracaigudes. El ròver se separarà de l’etapa de descens, però abans, gràcies als vuit motors que apunten cap a la superfície de Mart, haurà frenat el descens. Després de realitzar una maniobra per allunyar-se del paracaigudes, el ròver acabarà descendint verticalment al seu punt d’aterratge.

A 20 metres: separació del ròver

Notícies relacionades

A uns 20 metres del terra, la velocitat serà de 2,7 km/h, més lenta que el caminar d’una persona. Després, el ròver descendirà suspès per cables gràcies a un sistema de politges durant els últims 15 segons (aquesta fase es diu ‘skycrane’). El vehicle desplegarà llavors les rodes. Quan toqui terra, els cables es tallaran i l’etapa de descens s’allunyarà per caure tan lluny com sigui possible.

Si tot va segons el previst, quedaran així superats els «set minuts de terror». A causa del retard en la transmissió entre la Terra i Mart, quan la NASA confirmi l’aterratge, aquest, en realitat, haurà tingut lloc diversos minuts abans.