Al Gregorio Marañón
Una asturiana torna a casa després de 310 dies a l’hospital: «És un alè d’esperança»
Elsa Lomas, l’espanyola que més temps ha estat hospitalitzada per la Covid, afronta ara la recuperació amb la seva família: «Està bé i emocionada»
A Elsa Lomas, de Gijón, l’esperaven a casa seva, a Madrid amb globus de colors i cartells de benvinguda decorant el replà. Li diuen ‘SuperElsa’ i amb raó: feia 310 dies que no trepitjava casa seva després que un coronavirus aleshores encara incipient l’obligués a ingressar a l’Hospital de Gregorio Marañón el dia 11 d’abril.
Ara el seu cas s’alça com la segona estada hospitalària per coronavirus més prolongada a Espanya. Va estar-se a l’uci i a totes les plantes i unitats imaginables i la seva família, després de gairebé un any tement-se el pitjor, espera que la història de l’asturiana serveixi com un missatge d’optimisme per a una ciutadania ja cansada dels temps de pandèmia. «Creiem que el seu testimoni pot ajudar la gent; pot transmetre un alè d’esperança per a aquells que ara ho estan passant malament, perquè vegin que s’ha de lluitar, perquè es pot», afirmava ahir Esther Lomas, germana de la supervivent.
Als seus 42 anys, Lomas és enginyera informàtica, està casada i té una filla petita. Recorda molt poques coses dels últims deu mesos de la seva vida, però entén prou com per posar davant la càmera somrient i animada. Casos com el seu es compten amb els dits d’una mà. Els metges ara li han recomanat prendre’s uns dies de repòs gairebé absolut i ja li han advertit que està a punt d’iniciar una nova lluita. El virus ja no hi és, però se n’ha anat deixant més d’una seqüela. Va patir un ictus quan estava en coma que li ha deixat una certa paràlisi al costat dret del cos i necessita, com és lògic, ajuda per moure’s, menjar i arreglar-se. «Però està bé i emocionada», aclareix la família.
Els Lomas fa unes dues setmanes que es preparen per a aquesta nova etapa de cures. «A casa hem muntat una mena de minihospital, tota una infraestructura, amb llit articulat inclòs. El seu marit treballa i a la nena també se l’ha de cuidar, així que farem torns perquè tot tiri endavant, per això vaig venir de Gijón fins a Madrid. Estem molt contents», diu la germana de la pacient, que tot i que té dificultats per parlar disfruta d’un ànim immillorable. Els seus pròxims intueixen que l’entusiasme de l’habitant de Gijón li ve del seu caràcter lluitador, una valentia heretada d’un diagnòstic de limfoma que va rebre fa uns anys i que la va acabar obligant a retirar-se de la seva feina com a enginyera. «Malgrat tot el que va ser tot això, ara mateix sembla que s’ha curat del limfoma. Anem pas a pas, no podem demanar més», afirma la seva germana.
El dia va ser una barreja de nervis, entusiasme i impaciència. Al principi l’ambulància tenia previst tornar Lomas a casa seva al matí, però no va poder ser, així que a la tarda la família seguia amb els seus globus i els seus cartells esperant amb l’ai al cor. Al final, el tràfec que encara viuen els sanitaris del Gregorio Marañón va fer que ‘SuperElsa’ no creués el llindar de casa seva fins al vespre, i ara els seus cinc germans es preparen per a diversos mesos de repartiment de tasques i despeses imprevistes. «És l’avantatge de ser una família nombrosa, que ens podem ajudar. Vam haver de comprar moltes coses per adaptar la casa i haurem de contractar algú que ens ajudi a cuidar-la. No sabem si podem optar a algun tipus d’ajuda, però l’important és que es recuperi», diu la germana.
Elsa Lomas, tot i que ha de descansar, encadenarà gairebé dues festes seguides, perquè a la de la seva arribada a casa se li ha de sumar la de demà, dia del seu aniversari. Una celebració que li servirà per girar full als deu mesos arrabassats per una Covid-19 que, queda clar, no sempre guanya.
