El Govern consolida el model de residències dos dies abans de les eleccions

  • La Generalitat pacta amb la principal patronal dels geriàtrics privats un augment de 50 milions d’euros en fons públics

  • Els treballadors d’aquests centres percebran un augment de sou del 6% aquest 2021, i un 12% fins a l’any 2023

  • Un grup de petites residències vol impugnar aquest acord

El Govern consolida el model de residències dos dies abans de les eleccions
4
Es llegeix en minuts
Elisenda Colell
Elisenda Colell

Redactora

Especialista en pobresa, migracions, dependència, infància vulnerable, feminismes i LGTBI

Ubicada/t a Barcelona

ver +

A Catalunya, menys de l’1% de residències per a avis són de gestió i titularitat pública. De fet, el Govern finança prop del 62% de les places privades perquè les persones dependents puguin pagar la plaça en un geriàtric amb les ajudes de la llei de dependència. Precisament aquest model és el que reforçarà l’últim decret que està previst que firmi Chakir el Homrani com a conseller d’Afers Socials abans de les eleccions autonòmiques de diumenge vinent, 14 de febrer. D’aquí pocs dies es preveu incrementar un 4% els fons públics que perceben les residències privades finançades pel Govern. La millora de fons, implorada des de fa dècades per part de les patronals, està condicionada que els geriàtrics apugin un 12% el sou als treballadors. De fons queda una herència política que podria comprometre l’obra de govern de l’executiu entrant.

Només 17 residències catalanes per a la tercera edat (de 1.631 places) són de gestió pública al 100%. En residències públiques gestionades per ens privats que han guanyat un concurs públic hi ha 8.667 places. Tot i que el gruix de l’atenció als dependents a Catalunya recau en les gairebé 40.000 places de residències privades que es financen amb fons públics, a través de concerts o convenis de col·laboració. Aquest és el resultat d’unes polítiques iniciades durant l’època de les retallades que han preferit delegar en la concertació privada l’atenció als dependents en comptes d’apostar perquè l’atenció sigui a través de la gestió pública.

Les crítiques a aquest model han crescut especialment amb els milers de morts registrats amb la pandèmia del coronavirus als geriàtrics. Sorprèn que dos dies abans de les eleccions la Generalitat es comprometi a una pujada del 4% de la tarifa que paga per cada llit als geriàtrics que cedeixen places, amb un augment de 50 milions d’euros respecte a l’any anterior.

La reclamació de patronals i sindicats per una millora de les aportacions públiques, congelades des de fa una dècada, ve de lluny. El 2019 ja es va aprovar una lleugera millora de 14 milions d’euros, i ara n’arriba una segona molt més rellevant. El primer augment de subvencions no va impactar als sous dels treballadors, un sector altament precaritzat i amb sous que no arriben al salari mínim interprofessional.

Quan la principal patronal del sector geriàtric català, ACRA, va demanar de nou una pujada de les tarifes públiques per a aquest 2021, la conselleria va exigir que es milloressin els sous a través d’un conveni de la dependència. «Fa mesos que estàvem informant la Generalitat que els sous dels cuidadors als geriàtrics continuaven sent més que precaris, malgrat les millores de les tarifes», assenyala el responsable d’acció social de la UGT, Jaume Adrover. En qüestió de dues setmanes, la UGT i Comissions Obreres han negociat un principi d’acord amb l’ACRA, que també van acabar firmant la Unió Catalana d’Hospitals i el Consorci de Serveis Socials de Catalunya.

Conveni col·lectiu

Aquest document planteja que per primera vegada a Catalunya hi hagi un conveni col·lectiu que reguli els sous dels treballadors de la dependència, que millora els sous del conveni estatal. El problema és que només afectarà els centres de dia o geriàtrics on l’aportació de la Generalitat superi el 60%. En aquests centres, els treballadors percebran un augment del 6% del sou aquest 2021, i del 12% per al 2023. Per posar-ne un exemple, els auxiliars que han estat en la primera línia de la pandèmia passaran de cobrar 903 euros al mes a percebre 957,18 euros el 2021, i 1.111 al cap de dos anys. «És un primer gran pas molt important per dignificar la tasca d’aquests treballadors, i garantir la sostenibilitat del sector», celebra la presidenta de l’ACRA, Cinta Pascual. «És clar que no és el nostre model, però aquest és un avenç molt important per als treballadors de la dependència que estaven en una situació laboral lamentable», afegeix Adrover.

No obstant, a altres patronals de geriàtrics no els agrada aquest acord. Primer, per com s’ha gestat. I segon, perquè vaticinen que això crearà una escala salarial que farà impossible trobar treballadors per als geriàtrics que no puguin aplicar aquestes millores. Entre aquestes patronals hi ha la Unió de Petites i Mitjanes Residències, la Confederació d’Entitats del Tercer Sector, l’Associació ACAD i l’Associació de Centres Catòlics. Tots s’han unit sota el paraigua de PIMEC, que està estudiant impugnar aquest principi d’acord català de pujada de salaris.

Notícies relacionades

«El Govern ha tancat aquest pacte de millora de les tarifes amb l’ACRA i nosaltres encara avui no sabem ni com es concretarà. A més, l’acord de millores salarials només beneficiarà els macrocentres que tinguin una gran aportació pública, però hi ha centres molt petits que no hi seran representats, que no podran apujar els sous dels treballadors, i que tindran greus problemes per trobar personal». Qui pronuncia aquestes paraules és Josep Ginesta, ex número dos del conseller i avui responsable de l’àrea de treball de la patronal PIMEC. Aquestes patronals crítiques tenen prevista una reunió amb el conseller dimarts vinent, quan ja estigui governant en funcions.

De fons, queda la moralitat d’aplicar una substancial millora a l’aportació pública a la dependència en plena campanya electoral. Per a uns és una oportunitat única que ha obligat les patronals a fer millores laborals. Per uns altres, un esprint final d’una llarga marató. Potser el nou Govern que sortiràs de les urnes voldrà retallar l’aportació a la privada i construir més geriàtrics de gestió pública. Un debat que ocorre en un país on les taxes d’envelliment, els pròxims 10 i 20 anys, poden arribar a duplicar-se.