Anar al contingut

SISTEMA COL·LAPSAT

Crit d'auxili dels professionals de la dependència

Sindicats, col·legis professionals i associacions de gent gran exigeixen més recursos per millorar la "precària" atenció

A Catalunya cada dia moren sis persones esperant una residència, és la comunitat amb més llista d'espera

Elisenda Colell

Crit d'auxili dels professionals de la dependència

JULIO CARBO

Els principals sindicats –CCOO i UGT– i els col·legis professionals de treballadors i educadors socials han unit forces per exigir a la Generalitat que aporti diners per atendre correctament les persones dependents a Catalunya. Asseguren que el sistema està col·lapsat i que els treballadors estan al límit. "Ens preocupa l’atenció que estan rebent els usuaris", alerten des del sector, que temen que els casos de maltractament es tornin cada vegada més habituals. Farts d’"esquives" de la Generalitat, demanen que se senti la seva veu. "El secretari Francesc Iglesias ens anul·la sempre les reunions que li demanem", ha sentenciat Enriqueta Durán, responsable de la UGT d’Acció Social.

"Tinc por de fer-me gran", va sentenciar dimarts passat en roda de premsa Artur Cadenas, responsable de la coordinadora de Jubilats i Pensionistes de Catalunya. Una frase que surt de l’ànima, després de sentir l’horrible panorama que han pintat els professionals del sector, que volen emular la unitat d’acció després de constituir una plataforma en favor de les persones en situació de dependència. "El PP va aplicar greus retallades per debilitar el sistema de la dependència, i a Catalunya no hi ha hagut cap voluntat decidida de compensar la situació", aquesta és la primera frase del manifest, que els seus impulsors presentaran a Afers Socials els pròxims dies. 

Catalunya és la primera comunitat de l’estat amb més dependents en llista d’espera, segons les dades de l’Imserso. En concret són el 30% del total i cada any moren sis persones esperant la seva plaça. Tot i que si es compten les persones que estan esperant una valoració, la suma superaria les 84.000 persones, la majoria ancians en un estat "greu" de vulnerabilitat. I mentrestant les residències privades costen al voltant de 2.000 euros al mes. "S’han de destinar recursos per atendre a tothom com cal", va lamentar Enriqueta Durán, responsable d’Acció Social de la UGT, que va acusar el Govern de "mirar cap a una altra banda". 

Precarietat i maltractament en les residències

Però els que estan atesos tampoc gaudeixen de més tracte, segons els promotors de la plataforma. Especialment en les residències concertades, diuen, perquè si la ràtio de treballador per usuari ja és baixa, en aquests centres ni es compleixen. "Hi ha centres on els treballadors tenen dues hores per atendre una persona de grau màxim a qui se li ha de fer de tot", va alertar Elena Motos, responsable de dependència a Comissions Obreres.

"Les situacions de maltractament als ancians s’estan produint de forma reiterada", va afegir Motos. Primer, perquè ningú vol exercir aquesta feina, amb un sou de 985 euros bruts al mes. I segon perquè, al seu entendre, "les empreses busquen treure beneficis reduint despeses". Per exemple, en material higiènic. Davant de la falta d’infermers que vulguin treballar en residències, ha avisat el sindicat, estan exercint aquesta funció persones que no estan qualificades per a això.

A començaments d’any, tots els sindicats juntament amb les empreses que gestionen els geriàtrics públics, entre les quals, el tercer sector, es van asseure al departament per forçar una millora de les condicions. "Han sigut tot evasives, la Generalitat diu que no té diners", es va queixar Motos.

Ajuts a cuidadores a la llar

Segons un informe de la patronal del sector, la meitat dels dependents catalans viu amb un familiar que es cuida d’ell, i no sempre de forma voluntària. Uns ajuts que, en el millor dels casos, poden arribar als 500 euros al mes. "No entenem per què han d’esperar gairebé un any per rebre aquests diners", va lamentar Enriqueta Durán de la UGT. La plataforma va insistir que són les dones que, a la pràctica majoria, s’encarreguen de les atencions.

Burocràcia i copagament

Per la seva part, el Col·legi de Treballadors Socials de Catalunya va criticar l’excessiva burocratització dels tràmits, i el desequilibri territorial. "Les llistes d’espera de valoració recauen sobre els serveis socials, i moltes vegades el copagament canvia en funció del municipi", va criticar Mercè Civit, que va insistir en la situació de saturació que ja viuen la majoria de Serveis Socials Municipals. "S’ha de dotar una finestra única que ajudi a fer els tràmits", va demanar Civit. A més, va lamentar que els ajuts a la dependència no distingeixen en si les persones tenen o no mitjans econòmics suficients.

El Govern té un pla

Just el mateix dia el conseller d’Afers Socials, Chakir el Homrani, va comparèixer després de la reunió setmanal de l’executiu català. Va insistir que l’aportació de l’estat a la dependència incompleix la llei (hauria de ser del 50% i no ho és). I va afegir que la seva relació amb els sindicats i la patronal del sector és fluida, ja que a finals de juny elaboraran conjuntament un full de ruta pensat per als pròxims quatre anys. "Tenim feina per fer", va assegurar el conseller.

Temes: Dependència