Algunes veus trans

«Aquesta llei va molt més enllà de la menció de sexe»

L’activista trans Pol Galofre valora l’esborrany com un «gran pas endavant» per la despatologització i el reconeixement de drets a menors i persones estrangeres.

Quan es va aprovar l’anterior ‘llei trans’, el 2007, Pol Galofre tenia 20 anys i va ser molt crític per moltes raons, que anaven molt més enllà de la rebel·lia intrínseca a l’edat. La criticava perquè implicava l’obligatorietat d’un diagnòstic psiquiàtric i tractament mèdic i perquè no cobria les persones menors d’edat ni els estrangers que no tinguessin la nacionalitat. Una posició que llavors no es va entendre gaire, «ni tan sols dins del mateix moviment trans, en el qual hi havia persones que ens deien que no ens queixéssim tant i valoréssim tot el que s’havia aconseguit», recorda convençut que l’esborrany de nova llei és «un gran pas endavant». Motiu pel qual, malgrat dormir un màxim de tres hores seguides per la seva recent paternitat, es mostra content. «El discurs de la necessitat de despatologitzar era molt minoritari llavors, però, per sort, ja no», assenyala Galofre, que sempre ha tingut una opció de vida vinculada a l’activisme, i per això, al quedar-se embarassat, li va semblar important visibilitzar-ho, generar referents.

«Per sort el món s’ha anat movent i la nova llei va en aquesta línia. Necessitem avançar per millorar la vida de les persones trans», resumeix Galofre, que insisteix que va molt més enllà a la menció de sexe en la qual s’ha centrat el debat. «Proposa, per exemple, una solució per a les persones estrangeres. Avui el NIE depèn de la seva documentació al país d’origen. No pot ser que tinguem persones en asil que han hagut de deixar els seus països per la seva condició i no els permetem modificar el seu nom», defensa.

Notícies relacionades

«Tant durant l’embaràs com ara, en la criança, la gent que ha interactuat amb mi en persona ha sigut meravellosa. Ningú no m’ha dit res. Durant els dies d’ingrés posteriors al part, jo estava fent pell amb pell amb el meu nadó i ningú no em va tractar de cap manera que no fos en masculí. El tracte que jo he rebut ha sigut espectacular», relata immensament agraït amb el personal del Germans Trias i Pujol.

Quan es va quedar embarassat, Galofre ho va notificar a Trànsit, el servei català d’atenció a la salut de persones trans, i allà li van recomanar llevadores que li van preparar el camí. Ja és prou dur un embaràs en pandèmia per trobar-se amb desagradables dificultats afegides. L’única vegada que va notar alguna cosa va ser el dia de la primer eco, quan va dir que era ell l’embarassat. «I jo ho entenc, que et sorprengui que qui ve a fer-se l’eco sigui la persona amb patilles, però ja està. El tracte rebut ha sigut sempre exquisit», exposa conscient del camí que queda per recórrer. Després de la pedagogia feta durant tot l’embarassat, queda la de tota la criança. «Anirem fent dia a dia, procurant donar a la nostra criatura un entorn saludable en una realitat plural», conclou.

Temes:

Drets humans LGTBI Igualtat

Catalunya comptarà amb 60 jutges més en els pròxims tres anys

¿Qui era la mare del nou Papa, Lleó XIV? Així era Mildred Martínez