Els alumnes estrangers dupliquen la taxa de l’abandonament escolar a Espanya

«Estem participant d’una expulsió progressiva del sistema educatiu d’una part de la nostra joventut. I els estem estratificant ètnicament i socialment». Així de contundent va començar Silvia Carrasco, investigadora del Centre d’Estudis de Migracions de la Universitat Autònoma de Barcelona, en un debat sobre migracions i èxit educatiu, organitzat per l’Observatori Social de la Fundació La Caixa. Diversos experts han assenyalat que és urgent invertir més mitjans en l’educació pública, per evitar que la societat del futur, i del present, sigui un gueto amb enormes desigualtats.

Les dades de la investigació de Carrasco són aclaparadores. Els alumnes estrangers dupliquen l’abandonament escolar prematur respecte als alumnes autòctons. Han tret les xifres seguint més de 3.000 alumnes durant els cursos de tercer i quart de l’ESO, el Batxillerat i els estudis postobligatoris. Entenent abandonament escolar prematur com el fet que joves de 10 a 24 anys només hagin aprovat l’ESO, s’evidencia que la bretxa entre joves migrants i nascuts a Espanya és enorme. Passen d’un 38% d’abandonament escolar prematur a un 11,8%. Tenint en compte, a més, que la mitjana a la Unió Europea és del 10%.

Segons Carrasco, el problema no és que als pares migrants els importi poc l’educació dels seus fills. «Part de la motivació del viatge migratori és perquè els nens puguin estudiar i aprofitar les oportunitats d’Occident», exposa. El problema és que els professors tenen poques esperances posades en ells. El 28% dels joves migrants culpen del seu fracàs que els professors no creien en ells. «Els mestres no tenen prou eines, no hi ha cap tipus d’orientació per al canvi d’etapa educativa... i molts continuen pensant que aquests nois, a tot estirar, aconseguiran l’ESO», afirma Carrasco.

Les dades de l’investigador del Centre d’Estudis Demogràfics, Jordi Bayona, també demostren aquesta realitat. El 61% dels alumnes autònoms acaben cursant batxillerat, mentre que només el 44% de la població migrant ho fa. Només un de cada quatre arriba a cursar-lo, però a l’investigador el preocupa molt més el que passa entre els alumnes que són fills de migrants, però que han nascut aquí. El 69% d’aquests nois i el 60% d’aquests alumnes mai arriba al batxillerat. «Això sí que és preocupant, i això sí que parla molt malament de la integració d’aquests joves. Estem parlant de nens i nenes nascuts aquí, que no requereixen l’adaptació per l’idioma, per exemple», ha assenyalat.

Més inversió en la pública

Notícies relacionades

El 45% dels alumnes subsaharians a Catalunya no aconsegueixen el graduat escolar

De provador de platges a tastador de gelats: les ocupacions més singulars de la temporada d'estiu

Els autors han demanat, en diverses ocasions, reforçar els fons destinats a l’educació pública. La investigació de Lidia Farré, membre del Consell Superior d’Investigacions Científiques, demostra que a mesura que s’han produït onades de recepció de migrants a Espanya, els pares dels nens nascuts aquí s’han traslladat a l’escola privada i concertada. Durant el curs 2018-2019, les escoles concertades tenien un 6% d’alumnes forans, davant un 14% dels que hi havia a la pública. Una tendència que es coneix com a ‘native-flight’, i que explica que els pares amb capacitat econòmica fugen dels centres públics per evitar la presència de nens immigrants. «Que la societat retiri el recolzament a l’escola pública és gravíssim, perquè no obliga els polítics a invertir-hi, i perquè deixa sense opcions els nens que no tenen cap altre centre al qual acudir», sentencia Farré.

De no resoldre’s aquesta bretxa, els experts avisen que Espanya s’endinsa en territori desconegut, i perillós. Un país on la meitat de la població estigui subjecta a l’ocupació precària o a l’atur per la poca formació obtinguda. Un país socialment injust i desigual.