Entitats alerten que l’oci clandestí amaga agressions masclistes i sobredosis

  • Entitats socials alerten dels perills de no poder atendre les violències masclistes ni els «afartaments» de drogues i alcohol que es viuen els caps de setmana

  • «Estem tornant als anys 90, quan la violència estava invisibilitzada i relegada a la llar», avisa l’Observatorio Noctámbul@s mentre mira de reinventar-se

  • El toc de queda i les restriccions per la pandèmia han relegat l’oci nocturn a espais clandestins i privats com a «vàlvula d’escapament» davant tanta angoixa i la incertesa

Es llegeix en minuts
Elisenda Colell
Elisenda Colell

Redactora

Especialista en pobresa, migracions, dependència, infància vulnerable, feminismes i LGTBI

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El toc de queda ha agreujat una situació que ja va portar el confinament per la pandèmia del coronavirus. Les nits de festa, i de borratxera, es continuen produint en espais secrets i clandestins. Entitats com el Centre Jove d’Atenció a les Sexualitats (CJAS), veuen com l’assetjament o les agressions sexuals continuen ocorrent en espais privats i cercles d’amics, cosa que dificulta molt més les denúncies policials. A més, les festes clandestines comporten un consum alcohol i altres drogues molt més arriscats i d’«afartaments», que ja detecten programes com Energy Control, especialitzats a sensibilitzar sobre els tòxics entre els joves. El drama és que aquesta vegada no hi ha cap mà amiga que ajudi a escapar. Només una sanció, per saltar-se les restriccions sanitàries.

«Vaig quedar a casa d’uns amics. Al veure que s’acostaven les deu de la nit vaig optar, precipitadament, per quedar-me a casa seva a dormir. Vam beure alcohol, potser altres substàncies, i vaig acabar dormint en un llit aliè. Vaig despertar sense roba, pocs records i al costat d’un amic, amb qui no volia mantenir relacions sexuals. Ell va aconseguir el que volia. ¿Què faig ara? Sento que ha sigut culpa meva, i si ho explico em multaran per saltar-me el toc de queda i les restriccions sanitàries». Aquest és un cas real, que exposa Raquel Gómez, coordinadora del projecte Fem-nos la Nit, del CJAS. Fa un any, gestionava i organitzava punts violeta contra les agressions sexuals en festivals i espais d’oci. Ara, només rep consultes d’adolescents i joves que no saben ni per on començar.

Tornant als anys 90

«Les violències masclistes, i les agressions sexuals no han desaparegut. Però estan tornant a l’espai privat i els agressors, en moltes ocasions, pertanyen al mateix grup d’amics», explica Gómez. L’últim cas conegut és el de dues agressions sexuals ocorregudes dissabte passat a Barcelona amb un detingut pels Mossos d’Esquadra. Tot i que la majoria de successos, segons les entitats, queden impunes. «Les noies no només es troben amb l’estigma de denunciar un presumpte amic, sinó que també s’exposen a una sanció per incomplir les restriccions sanitàries. La sensació de culpa és enorme», afegeix.

«El que ens preocupa és que les violències ocorren a casa. No hi ha testimonis, i en molts casos a les dones els costa identificar que estan sent víctimes de violència masclista. Estem tornant als 90, i això és terrorífic», conclou Florència Manns, psicòloga i membre de l’Observatorio Noctámbul@s, que treballa la prevenció de les violències masclistes i el consum de drogues entre dones. «Tornem al secretisme, als pactes. Les dones han de decidir si es queden a casa i adopten el rol de cuidadores, o el trenquen pel seu propi benefici i diversió. I si ho fan no tindran cap ajuda. O moren o maten», conclou Manns.

Un ritual que no ha mort

Abans de la pandèmia, beure alcohol amb amics en un entorn d’oci nocturn era un ritual social en el qual els adolescents abandonen la infantesa i s’endinsaven en el submon dels adults. Repetir aquesta escena avui dia és il·legal i pot comportar una multa de fins a 600 euros per persona. «No ens enganyem, la pandèmia i les restriccions no han fet que desaparegui. Ells continuen anhelant aquest ritual i els joves necessiten la interacció social i el plaer que els aporten les nits de festa», resumeix Josep Rovira, coordinador de l’àrea de drogues de l’entitat ABD i membre del projecte Energy Control. Més encara en temps de tristesa, angoixa i incertesa social i econòmica.

Consum intensiu en espais privats

«Durant el confinament el consum de drogues es va reduir d’una forma brutal, tot i que l’alcohol va ascendir. A partir de la desescalada de l’estiu, i malgrat el toc de queda, el consum s’ha reorganitzat en espais grupals i privats», exposa Rovira. Tornen a prendre aquells que ja ho feien abans de la pandèmia, i s’afegeixen nous consumidors, sobretot menors d’entre 14 i 16 anys. Ho fan en hotels, pisos turístics, a casa dels pares o en cases okupes. Almenys, aquestes són les consultes que han arribat fins a Energy Control. «Els consums que veiem són d’afartaments, molt intensius. I el risc de sobredosis o intoxicacions greus és real», prossegueix Rovira.

Notícies relacionades

«El que ens preocupa és que aquests consums de risc es donin en espais privats que no estan supervisats», afegeix Rovira. Abans, ja fos en un local nocturn o al carrer, hi havia projectes, o professionals que podien oferir ajuda en cas de risc. Ara les festes nocturnes s’han d’allargar fins a les sis del matí. Si els assistents surten al carrer per tornar a casa seva i deixar de consumir, s’exposen a una sanció.

El repte de les entitats és saber com aconsegueixen ajudar dones i joves davant els riscos evidents de les festes clandestines. «Dient-los que no poden fer-ho, que no és responsable, no ho aconseguirem: no ens escoltaran i no ens demanaran ajuda», afegeix Rovira. El CJAS ha optat per publicar vídeos a les xarxes socials perquè les noies tinguin estratègies davant casos d’assetjament, i deixin de sentir-se culpables. Noctámbul@s cerca professionals per arribar també a aquests col·lectius. Les administracions sembla que tornen a arribar tard.