Les restriccions

Hi ha negoci amb els sopars a domicili malgrat el toc de queda

  • L’activitat de les plataformes digitals i de locals amb ‘delivery’ es dispara mentre milers de bars i restaurants s’estan arruïnant

Es llegeix en minuts

Sergio P. és un autònom vocacional. Un autònom les 24 hores. Un dels pocs que des de la pandèmia ha dilatat la jornada laboral, al ritme de les circumstàncies. «Em costa parar quan veig que hi ha oportunitat de treballar i facturar. I el tema del ‘delivery’ s’ha disparat fa gairebé un any», relata, entre tasca i tasca. Als seus 36 anys, en porta uns quants com a emprenedor, des d’una botiga ‘online’, fins a uns altres cinc com a ‘rider’ o repartidor de plataformes digitals, que li permetien completar els seus ingressos i triar el ritme de feina.

Però cap període ha sigut comparable en intensitat a l’últim any, quan la seva segona ocupació va passar no només a tenir una enorme demanda, sinó també a proporcionar-li una gran «satisfacció personal», malgrat la pressió. «La gratitud de la gent que no podia moure’s durant el confinament quan li portaves la compra era enorme», fins i tot els deixaven algun sobre amb propina a l’ascensor. El menjar (i el repatidor) es convertien en cordó umbilical amb la vida, en absència de normalitat.

Recorda que la primavera passada «hi havia feina per a 12 hores al dia si un volia». Ell es movia amb una moto gran, al servei de Stuart, portant sobretot comandes de supermercats. Anys enrere havia col·laborat amb Glovo i fa uns mesos va decidir afegir aquesta plataforma a la seva rutina, en aquest cas en l’horari diari de 19.30 a 21.30 hores, el que a la pràctica li suposa ser un enllaç entre restaurants necessitats de treure partit al repartiment a domicili, i de comensals àvids d’endur-se l’experiència gastronòmica a casa, en moments del dia en què un no té ganes de cuinar.

El Sergio explica que l’increment de peticions en aquest àmbit ha sigut «espectacular» i molt més enllà del ‘fast food’ a què se solia associar el ‘delivery’ abans de l’era de la Covid-19. Allunyats de qualsevol bar o restaurant per força, els qui no han volgut deixar de disfrutar de les seves taules favorites s’han bolcat en el nou hàbit d’importar els àpats a casa. «Cada barri és diferent, en alguns només fas viatges al MacDonald’s, però en d’altres portes comandes de restaurants petits especialitzats, o fins i tot carns d’un rostidor», afegeix.

En plena polèmica sobre la situació laboral sobre els ‘riders’ i la seva imminent nova regulació, el Sergio és un dels que defensen «la plena autonomia» que li dona la seva situació, on pot gestionar la seva activitat i torns, casant el repartiment amb el seu negoci segons els pics de feina. «Em fastiguejaria molt que s’aprovi la llei rider, opina, després d’anys de jornades a la seva mesura.

Nova rutina

Són molts els restaurants que han trobat en aquest tentacle fins a les cases un matalàs davant la crisi de l’hostaleria derivada de les restriccions sanitàries. Però el Gremi de Restauració de Barcelona insisteix que encara són més els que no han pogut adaptar la seva oferta (per elaboració o presentació) a un packaging de repartiment i estan patint greument les limitacions horàries. I emfatitzen que l’essència d’un restaurant no és només la cuina en les millors condicions possibles, sinó també el servei i l’entorn.

Et pot interesar

Les xifres de Just Eat, la plataforma de menjar a domicili líder a Espanya, amb més de 16.000 restaurants adherits, corroboren la seva efervescència en aquesta etapa de quotidianitat trastocada. A Barcelona, han incrementat un 52% les altes d’establiments. Des de grans cadenes a propostes sibarites. De fet, tot i que per ordre el menjar italià, seguit del japonès i l’americà són els més demanats, la necessitat de portar els restaurants al sofà de casa ha fet créixer un 196% les peticions de menjar de fusió, i un 167% la vegana, per exemple. No hi ha dades exclusives del període amb toc de queda, però des de la pandèmia els serveis de sopar fins i tot els dies laborals han crescut més del 33%. Un vigor que ha encoratjat fins i tot l’entrada en joc de propostes firmades per xefs amb estrella Michelin.

Ara, a Barcelona i la seva àrea metropolitana, un pot animar el toc de queda amb plats de Víctor Quintillà, Romain Fornell o Dani Garcia en versió ‘delivery’. n Aquest últim ha desenvolupat el concepte a domicili La gran família Mediterránea, que inclou vuit cartes, des de propostes per anar de tapes, fins a bocates, mexicà, japonès, brasa, taverna, ‘healthy’... que es poden combinar en una mateixa comanda. Sabors que inclouen postres i begudes, i que arriben en bici, patinet, moto o cotxe, segons com es mogui el ‘rider’.