«És molt dur no poder escalfar el biberó a la teva filla»

Els dos coloms morts de considerables dimensions que pengen de les branques d’un arbre davant el número 782 del carrer, la zona zero de les apagades al barri, són, a ulls de Marzina una bona metàfora de la situació del lloc. «Portem un any demanant que vinguin a treure-les i allà segueixen», relata mostrant una foto al seu mòbil dels ocells datada el febrer del 2020. Queden a l’altura de la finestra del seu dormitori, al tercer pis del bloc, amb una característica escala oberta que fa evident a cada racó la precarietat de l’enclavament, a més de la humitat i el fred. 

La seva família és de les que té comptador i paga la seva factura tots els mesos (el pis en el qual estan atrapats és de propietat); però no culpa dels talls els seus veïns que no ho fan. Comprenen que hi ha situacions molt difícils, molta misèria i famílies que no poden pagar un pis i, sense un contracte de lloguer, en un pis «de puntada de peu», no poden tenir un comptador; però necessiten llum i la punxen. «Nosaltres a qui reclamem és a la companyia. No ens poden tenir sense llum en ple hivern, és un dret bàsic. Aquí hi ha molts nens, persones grans i malalts, com el meu pare», destaca el fill de Marzina. De vegades se’n va la llum al pis dels seus veïns i en el seu no, i d’altres passa a la inversa. Quan això succeeix es passen un allargo d’una vivenda a l’altra per poder escalfar-se. Supervivència i solidaritat.

Cures d’escala

Aquesta solidaritat de replà no és aïllada. És el pa de cada dia entre els molts veïns «de puntada de peu» (el problema de fons és la pobresa i la impossibilitat d’accedir a una vivenda digna, cosa que desencadena la pèrdua de molts altres drets) i veïns amb contracte. Tots dos comparteixen el mateix problema: viure a les fosques i sense poder escalfar-se en ple hivern a poques parades de metro de la capital mundial de la telefonia. 

És dimarts, el segon dia després de la tornada al col·le després de Nadal i Alfons XII està ple de veïns que han baixat a protestar pels talls de llum, com porten setmanes fent.

María Estefanía fa 45 anys que viu al barri. Recorda molts hiverns amb apagades, però aquest és el pitjor. La seva situació és especialment preocupant perquè necessita una màquina d’oxigen per respirar. Cada nit espera asseguda al sofà fins que torni la llum per poder carregar-la i anar-se’n a dormir més o menys tranquil·la. Sigui l’hora que sigui. «He trucat 1.000 vegades a Endesa per explicar la meva situació i sí, molt amables, però cada vegada que truco ho he d’explicar tot de nou i no em donen una solució, això sí, mitja hora amb la musiqueta», assenyala al costat de la seva veïna María Rueda, que s’ha hagut de comprar «un tortell d’aquests de butà, per poder fer el menjar i per al fred». «El cap de setmana va ser horrible, sense llum, tancats a casa, amb la pluja i el fred», exposa la dona, que assegura que es fica al llit a dos quarts de nou de la tarda per no passar fred i perquè, sense llum, no pot fer res més. Les dues Maries són també de les veïnes amb comptador, però, com la Marzina, també assenyalen directament la companyia. «És una vergonya que tinguin famílies vivint així, amb criatures petites, que no els poden ni dutxar, amb aquest fred, i després diuen que no els porten a l’escola; ¡si no els poden donar ni un sopar calent!», prossegueix indignada.

«Tinc totes les nenes malaltes pel fred»

A pocs metres, acompanyada per un xal de llana, les mira Milagros Ramírez. Té 36 anys i cinc nenes menors, la major de 15 anys. «Les tinc les cinc a casa, malaltes amb aquest fred. Això no és vida», se suma aquesta mare, que explica que al març va agafar la Covid juntament amb el seu marit, «que va estar entubat». Viuen al mateix pis, en aquest mateix tram de Sant Roc, des de fa nou anys. Explica que van entrar «de puntada de peu» davant la falta d’alternatives. Té uns ingressos de 900 per a una família de set membres i una nena amb discapacitat, «que necessita uns audiòfons que valen 1.400 euros cada un». Els talls de llum impedeixen a Milagros coses tan quotidianes com posar rentadores, amb la freqüència que cal posar-les amb cinc filles. «¿Com porto jo les meves nenes a l’escola, si no puc ni rentar-los la roba?», es pregunta la dona, que insisteix en la duresa que la seva filla petita li demani un biberó calent de llet amb cola-cao i no pugui donar-l’hi, o que la més gran li digui que està cansada de sopar entrepans de pernil dolç i ella no sàpiga què respondre-li. «És com que t’asfixies», resumeix els seus sentiments davant una situació que no és nova, però que aquest any ha arribat a un extrem insuportable.  

Endesa defensa que la xarxa elèctrica a Sant Roc es troba «en bon estat» i «dimensionada per cobrir la demanda dels clients». La companyia remarca que les apagades no són talls deliberats, sinó que la xarxa «està preparada per evitar riscos sobre les persones», el que fa que, en el cas de sobrecàrregues «produïdes per connexions irregulars» –com insisteixen des d’Endesa– s’activin automàticament els sistemes de protecció, cosa que interromp «de forma preventiva» el subministrament. Al desembre aquest sistema de protecció –amb el tall derivat– es va activar 30 vegades a Sant Roc; i 17 més la primera setmana de gener, segons dades de la companyia. «El 100% dels casos provocats per sobrecàrregues per connexions irregulars i no per avaries a la xarxa», reiteren fonts de la companyia.

El portaveu de la plataforma Sant Roc Som Badalona, Carles Sagués, no es cansa de dir que la solució passa per regularitzar la situació de les nombroses famílies vulnerables que tenen la llum punxada i millorar una instal·lació que considera «totalment obsoleta».

Notícies relacionades

Un dels "jardins de marihuana" d’Europa

De narcopisos a narcocases de luxe

L’alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, coincideix amb Endesa a assenyalar que el problema a Sant Roc no és que la xarxa sigui obsoleta –com sí que denuncia que ho és en altres zones de la ciutat, com la Pau– sinó les sobrecàrregues. «A la zona d’Alfons XII hi ha un 60% de pisos amb la llum punxada i en molts d’ells hi ha consums elèctrics alts provocats per plantacions de marihuana, pel que ens hem coordinat amb els Mossos d’Esquadra per actuar de la mà amb la Guàrdia Urbana», afirma l’alcalde, que aquesta setmana es reunirà amb la direcció d’Endesa a Catalunya per tractar l’assumpte.

Quant a la petició de Sant Roc Som Badalona d’instal·lar comptadors a les vivendes ocupades per famílies vulnerables perquè puguin regularitzar la seva situació, García Albiol assegura a aquest diari que ja van tractar aquest assumpte amb Endesa en la primera reunió que van mantenir fa uns dies i que la companyia s’ha compromès a fer-ho «sempre que les famílies demostrin la seva vulnerabilitat amb informes dels serveis socials». «No val només dir ‘no tinc diners’», ha matisat el regidor.