‘Leo’, el gos que va sobreviure al ganivet d’un parricida, busca nova llar

«Leo va rebre cinc punyalades, quatre al coll, de les quals ja s’ha recuperat, i una de molt lletja a una orella, que encara li fa mal», relata Luis Bernardo, president de Mundo Vivo. Aquell atac, explica Bernardo, va traumatitzar l’animal més enllà de les ferides físiques. Segons relaten des de l’ONG, el gos, d’uns cinc quilos de pes i 10 anys d’edat, «té por dels homes», però les seves respostes mai són agressives. Al contrari: descriuen Leo com «un gos actiu i molt carinyós, que només necessita que li donin carinyo i confiança».

Un calvari

Des d’aquell fatídic 18 de desembre en el qual l’animal va presenciar la mort de la seva propietària i va patir ell mateix un brutal atac, Leo ha passat un autèntic calvari. Una vegada que el veterinari li va tractar de les ferides que va patir en l’atac, el van enviar a la gossera. «Va arribar allà sense requeriment judicial, com si fos un gos extraviat», afirma Luis Bernardo. «Leo» va ser traslladat a la clínica Quirós, que fins a l’1 de gener gestionava l’alberg, es va mantenir allà els vuit dies que marca la llei, per si el seu propietari o algun pròxim el reclamava, i posteriorment, una vegada que la seva titularitat era ja de l’Ajuntament d’Oviedo, va ser castrat, tal com marca el protocol.

«Amb Leo passa una cosa: el xip està a nom del fill de la difunta, del mateix que el va atacar i que és a la presó. Així que òbviament ningú el va reclamar», explica Luis Bernardo. Complert el termini legal, Mundo Vivo va sol·licitar la cessió de l’animal, amb la intenció de portar-lo a la seva seu i ajudar-lo a restablir-se completament, per posteriorment donar-lo en adopció. El que no esperava l’associació és que, una vegada que «Leo» estava ja sota la seva custòdia, el nou gestor de l’alberg els exigís la devolució de l’animal. «Ens ha dit que el gos està immers en un procés judicial i que si no el tornem ens pot acusar de robatori», assegura Bernardo que, no obstant, es mostra tranquil per tenir el document legal de cessió per part de l’Ajuntament d’Oviedo.

Notícies relacionades

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

Educació fomentarà les mates manipulatives i l’oralitat

La ja exdirectora de l’alberg d’animals, Eva Rodríguez, corrobora el relat de Luis Bernardo: «El gos va entrar sota la gestió de Quirós. Va estar a la clínica els vuit dies que marca la llei perquè els seus propietaris el puguin reclamar, però ningú ho va fer. Complert el termini, i una vegada que ja era propietat de l’Ajuntament d’Oviedo, se’l va esterilitzar. Posteriorment, es va cedir la seva titularitat a una associació, com es fa habitualment, perquè li busquin una nova llar. Però des del moment en què passen aquells vuit dies, l’animal és propietat de l’Ajuntament i, de fet, si se l’esterilitza és per aquesta raó, perquè tu no pots castrar el gos de cap altra persona, lògicament. La singularitat en aquest cas és que l’animal va passar tots aquells dies a la clínica, i no a l’alberg, perquè havia patit diverses ganivetades i havia de recuperar-se».

Malgrat les pressions que estan rebent des de l’alberg d’animals, els membres de Mundo Vivo no han pensat ni per un moment a entregar Leo al gerent de la gossera. «No poden pretendre tornar-li la propietat a la persona que va matar la seva propietària i que li va fer cinc punyalades al mateix ‘Leo’, que a més és una persona que és a la presó. I tampoc poden pretendre tenir el gos cinc o sis anys a la gossera, passant fred i penalitats, quan pot tenir una bona llar», exclama Luis Bernardo. Per això, l’associació segueix endavant amb els seus plans de donar Leo en adopció, i demanen tots els interessats que es posin en contacte amb ells a través del Messenger, el servei de missatgeria de Facebook, o en el correu electrònic de l’ONG, mundovivo2005@hotmail.com. Aquesta és la via perquè Leo, el gos que va sobreviure al ganivet del parricida de Vallobín, trobi la pau i l’amor que sens dubte mereix.