La tornada a classe dels mestres: «Mai havíem viscut un curs igual»

Director d’un centre d’alta complexitat, Hortal ha vist com la pandèmia ha tret la pitjor versió de l’ensenyament ‘online’. «Molts alumnes podien tancar la pantalla i fer una altra cosa, deixar la classe, desconnectar... per no parlar dels que no han tingut dispositius. En canvi quan són a classe tu saps que pots jugar amb ells, els pots portar al teu terreny i que participin de la lliçó», explica el director. Una imatge, precisament, que demostra que l’escola presencial és imprescindible.

Queixes d’improvisació

«Jo no dic que no s’hagi de tornar a les classes, el que dic és que estic desitjant que s’acabi ja aquesta improvisació», es queixa el director. Dijous passat encara desconeixia si els alumnes del seu institut podrien fer activitats extraescolars, en què un jove universitari els ajuda a entendre i fer els deures. «Estem parlant de nens que a casa no podran fer aquest treball», afegeix el docent, desorientat encara amb els plans de la Generalitat. «No dic que sigui fàcil, però fa la sensació que tot està improvisat, i els docents som els últims a assabentar-nos-en de la pel·lícula», afegeix.

Classes amb micròfons

Notícies relacionades

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

Educació fomentarà les mates manipulatives i l’oralitat

Simón diu tenir ganes de tornar a les aules. «Com cada any», afegeix. Ell és un professor de tecnologia que fa d’interí a l’escola pública, i que dissabte passat va participar en l’examen de les oposicions. «Un trimestre com aquest no s’havia vist mai», exposa Simón, recordant com, al taller de tecnologia, han hagut de reduir les pràctiques dels alumnes perquè molt material era compartit. «El problema és que la conselleria no pensa en nosaltres», es queixa. Critica la falta de mascaretes FPP2 o gel hidroalcohòlic que, en alguns casos, han hagut de comprar els mateixos docents. «Hi ha companys que amb la mascareta i les finestres obertes han de cridar més, s’han trencat la veu, i aquest trimestre venen a l’aula amb micròfon», assenyala.

La desconfiança i el recel amb les administracions entre els docents és tal que cap dels dos professors confia que les proves PCR anunciades arribin a temps per evitar contagis a les aules. «Mira, quan hi havia algun positiu i calia fer els tests als nois, jo personalment els acompanyava perquè els atenguessin els sanitaris. Ells anaven amb guants, amb roba... preparats. Jo, sense res de res. Amb la camisa i una mascareta. Així de sols i abandonats ens trobem», afegeix Hortal.