Segona tornada al col·le amb els deures fets

El primer trimestre va costar d’arrencar. Entre les famílies que no volien portar els nens a classe, els mestres que demanaven més recursos i implicació del Govern a l’hora de fer els plans i les demandes transversals de reduir les ràtios, els inicis van ser complicats. Tres mesos després, segons les dades de la Conselleria d’Educació, el 78% dels alumnes van anar a classe amb total normalitat i el 22% es va haver de confinar en algun moment. Malgrat els temors de tancaments constants per l’augment de contagis, només ho van fer 31 escoles, menys de l’1% del total.

Aquesta vegada la tornada al col·le té components diferents. Després de les festes i celebracions nadalenques sorgeix la por que el virus circuli entre els alumnes o els docents i que s’escampi a classe com una gota d’oli. Per això un grup de científics, l’associació de directors de l’escola pública AXIA o el sindicat de mestres USTEC, han reclamat que es retardi la tornada a classe. També han demanat test PCR abans de començar les classes per evitar possibles contagis a les aules després del Nadal.

Test a tots els professors

El Govern manté la seva decisió, presa a finals de desembre. Les classes tornen demà, dia 11, i els tests als mestres es faran durant el gener. Uns tests que s’hauran de fer ells mateixos burxant-se el nas. El protocol per als menors continua sent el mateix que durant el trimestre anterior: en cas de sospita de símptomes o d’haver estat en contacte amb algun positiu, s’ha d’avisar l’equip del CAP referent perquè es presenti al centre i decideixi si cal actuar.

Les demandes de més recursos són constants. S’hi uneix el sindicat Comissions Obreres (CCOO). Demanen equips de ventilació per evitar refredats, mascaretes FFP2 per als professionals i un augment en els pressupostos per garantir la neteja de les escoles. «La por és evident, però si les escoles tanquen les desigualtats educatives s’incrementen de manera considerable, les escoles no poden tornar a tancar», afirma Manel Pulido, portaveu de l’àrea d’Educació a CCOO a Catalunya. Unes afirmacions que comparteix Belén Tascón, presidenta de les Associacions Federades de Famílies d’Alumnes de Catalunya (AFFAC). «El dret a l’educació dels nens només es pot garantir des de la presencialitat», comenta Tascón, que afegeix que també és important a nivell «emocional» i per garantir la «socialització» dels menors. També defensa que l’escola és ajuda de molts pares que no poden cuidar dels fills, ja que tenen llocs de treball presencials.

Tota la comunitat educativa està d’acord que la presencialitat a l’escola i l’obertura són necessàries. El Govern ho sosté perquè, segons recorden fonts de la Conselleria d’Educació, «la presencialitat assegura la qualitat del procés educatiu i els alumnes amb pocs recursos corren més risc de desvinculació i fracàs escolar». «És evident que defensem la presencialitat, i més encara quan algunes opcions d’oci com els restaurants segueixen oberts. És essencial per al dret a l’educació, però reclamem seguretat i que s’acabi la improvisació», defensa Iolanda Segura des del sindicat USTEC.

Brecha digital, el gran repte pendent

Notícies relacionades

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

Educació fomentarà les mates manipulatives i l’oralitat

El problema ara mateix és que els 300.000 ordinadors portàtils i elements de connexió web promesos als alumnes més vulnerables encara no han arribat. El dia abans de la tornada al col·le els van entregar als docents, segons confirma la Conselleria d’Educació, que afegeix que els dispositius per a la connectivitat han sigut entregats a tots els alumnes, des de cinquè de primària fins als cicles postobligatoris. Però encara falten milers de nens que demanen els portàtils, segons confirmen l’associació de directors de l’escola pública, els sindicats i fonts del Consorci d’Educació de Barcelona. Aquests últims han fet front a la bretxa digital dels nens que s’han hagut de confinar amb un banc de 3.000 tauletes i ordinadors per als escolars amb més desigualtats socials. Diuen fonts de l’entitat que cap menor confinat a Barcelona s’ha quedat sense dispositiu.

La realitat és que l’educació presencial frena d’una forma implacable la capacitat per poder continuar aprenent. Un estudi fet durant els mesos de confinament estricte pel Consorci d’Educació de Barcelona revela que entre els alumnes atesos per serveis socials la fractura digital sembla insalvable. Un 19% dels alumnes vulnerables no van seguir les classes, un 21% amb prou feines va aconseguir fer la meitat de les tasques assignades, i un 15% va aconseguir seguir amb el procés d’aprenentatge. Entre la resta d’alumnes de la ciutat només el 3,2% de nens es van desconnectar (sis vegades menys), i el 33% va poder fer-ho en la seva totalitat, més del doble. Els motius d’això, que el 40% dels alumnes pobres no tenien ordinador ni tauleta, i només el 33% disposaven d’algun dispositiu digital en exclusiva, quan el 57% de la resta dels escolars disposa d’un ordinador per a ells sols, i únicament un 6% de l’alumnat diu que no disposa de cap dispositiu per seguir les lliçons. Una diferència, doncs, sis vegades més elevada.