RES ÉS EL QUE SEMBLA

Joan Laporta entra a la història del Barça

1
Es llegeix en minuts
Joan Laporta, presidente del Barça, en el Spotify Camp Nou.

Joan Laporta, presidente del Barça, en el Spotify Camp Nou. / ACN

Barcelona va viure dissabte una fita històrica: la inauguració parcial del nou estadi del FC Barcelona. Els noms dels camps expliquen l’evolució del futbol en els últims 50 anys: de les Corts a l’Spotify passant pel Camp Nou. L’obra, juntament amb l’acabament de la Sagrada Família l’estiu que ve, significa un canvi en l’orografia civil de la ciutatnomés comparable a les instal·lacions olímpiques o a la remodelació de la plaça de les Glòries. Joan Laporta ha sigut l’artífex d’aquesta remodelació integral en dos moments diferents. Quan va accedir per primera vegada a la presidència, l’any 2003, va alliberar l ’antic projecte de l’Espai Barça de les connotacions que tenia per haver sigut impulsat per un president que venia del món de la construcció, Josep Lluís Núñez. I ara n’ha rematat l’execució després de la paràlisi per la falta de finançament. Esportivament, si el primer Camp Nou va ser el llegat de Kubala i l’ampliació del de Cruyff, l’Spotify no hi ha dubte que és el llegat de Messi, com algú, no el club, ha volgut deixar clar amb la seva visita furtiva.

Laporta, doncs, va entrar aquest dissabte al panteó dels presidents blaugrana en què hi ha Gamper (amb l’aniversari que se celebrava just ahir), Miró Sans, Narcís de Carreras i Núñez. El coratge personal ha fet que la construcció seguís contra vent i marea, malgrat la delicada situació financera, els retards, els problemes burocràtics i els abusos laborals.Laporta ha lluitat per l’Spotify com si li anés l’aliment personal. Ho ha aconseguit. I com deia Shakespeare, «tot va bé si acaba bé». Encara queden un parell d’anys d’obres fins a completar la coberta de la nova instal·lació, però els socis han recuperat l’empara, la casa, la llar i segur que això empenyerà un equip que passa ara per una adolescència complicada, després d’una infància esplendorosa que va generar unes excessives expectatives sobre la immediata maduresa. Segur que aquest nou temple civil de Barcelona es converteix en poc temps en escenari de grans moments de glòria.