Les famílies donen un vot de confiança a l’escola

Júlia Tisaire

Júlia Tisaire és estudiant de segon de batxillerat en un institut públic de Barcelona i porta bastant bé el curs malgrat no ser com abans. Al seu centre, el pla d’organització Covid ha separat els cursos per modalitats, per poder respectar els grups bombolla i així mantenir les unitats de convivència el més estables possible. «Els de la modalitat cientificotecnològica van per una banda i els de l’àrea social i humanística, per una altra», explica la jove, que es mostra tranquil·la de cara a la imminent tornada a classe, prevista per a demà.

Els dies que els estudiants van a classe de manera presencial, els cursos estan dividits en grups reduïts. «Els grups són d’un màxim 15 persones. Per exemple, jo faig una optativa en què només som vuit persones». I a banda de les mesures de seguretat conegudes, «entre classe i classe s’han d’obrir les finestres per ventilar».

Així, tant Tisaire com els seus pares mostren la seva conformitat sobre com es porta la gestió a l’escola. En tot el curs només hi ha hagut un cas positiu i ha sigut en el seu grup bombolla. «Una companya de classe va donar positiu per un contacte exterior i la classe es va haver de confinar 10 dies, a més de fer les classes a través d’una plataforma ‘online’». 

La quarantena de l’institut va tenir lloc en un moment en què aquesta jove ja estava confinada per estar en contacte amb un positiu exterior de l’escola. «Vaig ser la primera de la classe a trobar-me amb aquesta situació, però vaig informar tots els professors i tots em van facilitar la feina», afirma l’adolescent, que una vegada finalitzat el confinament es va haver d’esperar uns dies més per poder tornar a la presencialitat. «Crec que els de batxillerat mantindrem el format híbrid i tota la normativa aplicada fins ara durant almenys un temps», diu l’estudiant. 

Marga Vivo

Les dues filles de Marga Vivo, de 8 i 14 anys respectivament, van començar el curs amb inseguretats perquè sentien que havien sortit de la inseguretat de la llar. Malgrat això, la Marga es va reunir amb les seves tutores abans de tornar a les aules per dissipar els seus dubtes: «La reunió em va ajudar a conèixer les mesures adoptades per les escoles i, així, poder transmetre’ls la tranquil·litat i la seguretat que necessitaven». Amb el pas dels mesos, ella mateixa se sorprèn de com de conscienciats estan els alumnes: «Entre ells hi ha com una autocensura, és a dir, que al ser tan conscients de la normativa i de la situació, entre ells mateixos es fan de policies», afirma la mare, qui veu que les seves filles es prenen la temperatura cada dia abans de sortir «per no passar vergonya si tenen febre».

La petita és a qui més li costa no poder estar amb tots els seus companys: «Troba a faltar aquesta part de sociabilitzar amb els altres cursos en espais comuns, a l’hora de l’esbarjo o del menjador». A més, és l’única de les dues que s’ha hagut de confinar: «Dos nens es van contagiar el cap de setmana i dilluns tot el grup es va fer la PCR a l’aula, amb l’equip sanitari que es va traslladar a l’escola. Al ser dilluns al matí, la meva filla va passar una setmana confinada amb la PCR negativa», recorda. 

Una de les mesures que més debat han generat és la d’obrir les finestres a l’hivern. La Marga dona llibertat a les seves filles per posar-se les peces que vulguin: «Poden posar-se l’anorac si ho prefereixen. Com que la més gran és fredolica, es passa tot el dia amb ell posat; la petita, en canvi, va amb un jersei ample». I no la preocupa que puguin emmalaltir: «No em preocupa que emmalalteixin, perquè és el mínim que es pot fer per evitar la propagació, que s’abriguin bé i a més, segons em diuen es van canviant de pupitre», diu la dona de 39 anys. 

Eva Dot

Eva Dot, mare del Liam, de només un any i mig, i de la Lucía, de 5 anys, explica com fins i tot els més petits han sabut adaptar-se fàcilment al nou ritme de classes. «Quan van començar al setembre els pares teníem una mica de por i incertesa, però després tots ens vam adaptar a la nova rutina i va ser divertit veure que contents que estaven els nens, crec que les escoles han fet una feina molt important».

Així, des del principi, per a Dot, les escoles han sigut un lloc segur per als nens. Gràcies a la bona feina i l’esforç del primer trimestre, el nou inici al gener no els suposa un problema. Amb la creació dels denominats ‘grups bombolla’, «és cert que es perden certes coses i projectes que abans feien amb altres classes, però la veritat que els nens són l’exemple de l’adaptació, s’adapten a tot, els van separar del seu grup d’amics però ràpidament han refet un nou grup», diu la progenitora.

En el cas de la seva filla Lucía, al tenir només 5 anys d’edat, no està obligada a portar mascareta amb el seu ‘grup bombolla’ de classe, però tot i així els pares del centre van proposar que la classe de P5 portés mascareta a l’hora del pati per poder jugar una estona amb els seus antics companys. «La Lucía m’explicava que havia vist les seves amigues però que no s’hi podia acostar i que volia jugar amb elles, almenys ara al pati poden compartir una estona junts amb la mascareta i per a ells no és tan difícil», afirma la mare, recordant els primers dies de classe. A diferència de la seva germana gran, el Liam, de només un any i mig ha crescut veient els més més grans amb mascareta, i tot i que ell encara no en porti, no s’estranya de veure les seves professores d’escola bressol amb ella.

En el que porten de curs, només hi ha hagut dos casos en tota l’escola. Això, segons l’Eva, ha fet que tots els pares se sentissin molt segurs i que comencin el segon trimestre amb més tranquil·litat. «Ja hem vist com funciona, que estan bé i segurs a classe. Els nens necessiten l’escola, es nota la il·lusió quan tornen», afirma Dot.

Elisa Dot

Elisa Dot és mare dels petits bessons Teo i Carlota Morillas, de 7 anys, i que com la majoria de nens de la seva edat s’han agafat la tornada al col·le amb molta il·lusió. «La tornada al setembre va ser plena d’emocions tant per a ells com per a mi, necessiten moure’s i relacionar-se amb altres nens, no els agradava ser a casa tancat amb adults tot el dia, com és normal. Obrir les escoles ha sigut molt positiu per a tothom».

Per a l’Elisa la sorpresa al començar el curs va ser veure com els bessons, encara sent de la mateixa bombolla familiar, no compartien classe al centre. «La veritat és que estava una miqueta preocupada perquè en el seu cas estaven en classes diferents i tot i que són de la mateixa bombolla ens van explicar que era per mantenir el mateix nombre d’alumnes en cada classe, al final ells han estat segurs i des de l’escola els protocols s’han portat fil per randa, de manera que no hi han hagut problemes» diu l’Elisa.

Notícies relacionades

"No es tracta que particulars i hotels omplin les seves piscines"

Una dessalinitzadora flotant al port de BCN evitarà portar vaixells amb aigua

Després de les primeres setmanes tots els pares del centre se sentien molt més còmodes i tranquils, gràcies a la bona gestió i cura que s’estava portant a terme, tot i que a nivell d’informació, en general ens comenta que hi ha hagut una gran falta d’aquesta, una cosa que pot posar en comú amb pares d’altres centres. «Això al principi era un problema, ja saps, hi ha noves mesures, protocols... i no saps com afectaran els teus fills però al final tothom s’ha abocat en ajudar en la reincorporació tot el que ens ha sigut possible, per exemple jo mateixa em vaig presentar voluntària per ajudar a organitzar les entrades i les sortides del centre».

Sobre com els nens s’han pres les mesures i l’enduriment d’aquestes sembla que hi ha un consens general sobre la gran adaptació que tenen els més petits en aquests casos: «També m’he adonat que a ells els costa molt menys seguir els protocols que de vegades als adults, per exemple quan arribem a casa el primer que faig és treure’m la mascareta, en canvi de vegades a ells se’ls oblida i els ho he de recordar, ho tenen molt interioritzat». La gran feina de les escoles més l’esforç conjunt de pares i fills ha fet que aquesta tornada després de les festes sigui una cosa còmoda i segura per a tothom, això sí, sense relaxar-se ni abaixar la guàrdia.