«Amb la variant anglesa el nivell d’infectats serà més alt que el pitjor de la primera onada»

¿Han estudiat amb models matemàtics la propagació de les diferents variants del virus, com l’anglesa? La mutació del Regne Unit s’està estenent a altres països, i ja van aparèixer quatre casos a Madrid [i ahir, cinc a Andalusia]. Quan apareixen quatre casos és que n’hi haurà més no controlats. Per molts controls que hi hagi és irrefrenable, s’estendrà. Hem fet un estudi amb aquesta variant que va aparèixer a Anglaterra i que és molt més contagiosa, sobre el 50%, segons alguns estudis. Hem estudiat el que podria passar si s’estengués a tot Europa, i el nivell d’infectats seria més alt fins i tot que les pitjors èpoques de la primera onada. Potser és menys virulent, tot i que es propagui més. Potser una cosa es compensi amb l’altra, però és preocupant. L’única esperança són les vacunes, però aniran a poc a poc.

Si és certa aquesta transmissibilitat més gran de la variant britànica, una cosa que alguns científics posen en dubte, ¿ens podria portar als nivells de l’epidèmia al març? Sí, sí. O fins i tot més grans. Però potser aquesta variant, tot i que sigui més contagiosa, és menys virulenta. Potser es contagia més, però el percentatge de població que pateixi quadros greus, que necessitin hospitalització o uci, potser no és tan elevat com al març.

Clar... Ja hem vist que els virus, com més virulents són, menys s’estenen. L’exemple típic és l’Ebola, que també l’havíem estudiat en el seu moment. És tan virulent que liquida qui el té i no li dona temps a transmetre’l, i es redueix la població que pot atacar. Per això aquesta variant doni potser símptomes atenuats, i el percentatge de gent que emmalalteixi de gravetat sigui menor o la mateixa. Però podem estar en els mateixos nivells que anteriorment. Tornem a allò de sempre: les mesures habituals i prudència.

¿Seria possible projectar amb precisió l’evolució de la variant anglesa una vegada detectada en un territori? Suposo que sí, tot i que es prendran mesures immediatament. Al març es van prendre mesures molt similars a les d’Itàlia, per exemple, i a nivell nacional, per això es va poder fer una predicció. Tornem al que deia, les mesures canvien constantment en funció de l’evolució, i això redueix la propagació de l’epidèmia. Es prenen mesures a nivell de ‘consells’ i d’autonomies, però serien convenients mesures a nivell europeu. La prova és el que ha succeït amb aquesta nova mutació. Ens ha agafat tots desprevinguts, com sempre. Estem molt més alerta, s’han suspès els vols del Regne Unit i això influeix positivament en l’evolució, però és molt difícil fer qualsevol tipus de predicció.

¿A mesura que passa el temps es fa més necessari confinar tot Europa durant 15 dies, com va proposar fa uns mesos? Sí, o almenys prendre algun tipus de mesura. A la Xina, que és molt més gran que Europa en extensió i població, van tirar endavant a base de prendre aquestes restriccions. Són mesures molt rigoroses i de vegades draconianes. Però això és com quan un té una malaltia greu, que és millor prendre una mesura a temps que demorar-se i que després no hi hagi remei.

A més que les democràcies europees són poc favorables a adoptar mesures draconianes, ¿un altre problema és l’escassa implantació de les aplicacions de rastreig per a mòbils? ¿Seria imprescindible fer-les obligatòries per controlar la pandèmia? Clar, havia d’haver sigut així ja el març, quan vam estar confinats. ¿Per què no ho han fet? És difícil saber-ho. A nivell europeu tampoc han tingut gaire implantació. És el debat entre estar tots controlats i la privacitat de cada un. Al marge de qüestions tècniques i sistemes operatius. En un règim més dictatorial, per entendre’ns, cada un té el mòbil controlat i punt, però aquí no és fàcil. És una pena, però hi ha països europeus que l’han implantat, però a Espanya, a l’abril i al maig no hi havia una estratègia de cap tipus per fer-ho.

Notícies relacionades

Un dels mossos que va participar en el rescat d'una menor al Cardener: "Em va sortir de dins, veia que la nena s'estava ofegant"

Lleó XIV nomena el barceloní Daniel Palau nou bisbe de Lleida

¿Un problema per fer càlculs són les ‘apagades’ de dades del Ministeri de Sanitat els caps de setmana i dies festius? A llarg termini no és gaire rellevant, perquè els caps de setmana i dies festius es van recuperant els dilluns. Però amb el que està succeint, que és un drama per a tots, el fet que no es donin dades perquè és festiu o cap de setmana em sembla increïble. Qualsevol implementació d’una mesura costa diners. Doncs caldrà dotar pressuposat perquè hi hagi personal que segueixi les dades els caps de setmana, dies festius i Cap d’Any. És necessari per prendre mesures a curt termini.

Les comunitats autònomes manegen de vegades diferents paràmetres estadístics. Per exemple, a Catalunya es destaca el risc de rebrot (Rt), una cosa que no s’esmenta a la resta de les comunitats. I a Espanya les autoritats sanitàries difonen poc el R subzero, el número reproductiu bàsic del virus, que a Alemanya coneix tota la població. ¿Això dificulta la comparació entre territoris? La comparació sempre és difícil, però a més a Espanya no hi ha un criteri, sinó 17, perquè hi ha 17 autonomies. En essència els criteris són semblants, però hem vist aquests dies el que podem i no podem fer, fins a quina hora podem sortir... Per tant, ja no és que hi hagi 17 criteris, sinó 17 multiplicat per 17 casuístiques, que ja és un número bastant elevat. Si vull anar a una altra comunitat per veure la meva mare he de veure els criteris d’aquesta comunitat i la de la meva, amb les seves àrees sanitàries. És molt complicat, per això insistim que s’haurien de prendre mesures a nivell europeu.