Com bregar amb el cunyat negacionista per Nadal

Aquestes festes seran diferents, però no les jutgis abans de viure-les. El primer que hauríem de fer és no idealitzar el Nadal anterior al Covid-19. «El gener és un dels mesos de l’any en què els psicòlegs tenim més feina. En aquestes dates ens veiem més, ens reunim més i sorgeixen conflictes i crisi. Per això les famílies acudeixen a les nostres consultes», destaca Bermejo, directora de Psicòlegs Pozuelo. La primera lliçó és clara: pensa en la quantitat d’enganxades, discussions o conflictes que t’estalviaràs.

Hi ha persones que temen més el coronavirus que d’altres. També n’hi ha que estan més còmodes en solitud que d’altres. «És important respectar les decisions de cadascú. Però sempre d’acord amb les recomanacions sanitàries. Són dates assenyalades i hi ha ganes de veure’s, d’acord. No obstant, cal apel·lar a la prudència perquè la comunitat científica ens adverteix d’una tercera onada», detalla Bermejo. L’eina psicològica que tenim per mirar de convèncer els que volem un Nadal tradicional és la següent: «No els diguis que no vols veure’ls per protegir-te a tu, sinó per protegir-los a ells. En realitat, el que estàs fent és un acte de generositat». No es tracta de no veure’s, sinó de buscar alternatives. «Reprenguem vells costums, com enviar postals de Nadal. També podem fer passejos a l’aire lliure o quedar per veure’ns ‘online’. Cada família –conclou l’experta– ha de trobar el seu pla nadalenc». Mai t’exposis a un risc que no vols, perquè generarà malestar en la convivència i en les trobades. No val la pena. És millor que regni la prudència.

Hem de buscar alternatives creatives per manifestar el nostre amor als avis, la població de més risc en la pandèmia. «La tecnologia ens ajuda perquè hi podem estar en contacte a través d’una pantalla. A més, ¿per què no els enviem a casa seva o a la residència algunes manualitats fetes pels nets? Una targeta dedicada o decoració nadalenca els farà molta il·lusió». Cal tenir en compte que a moltes llars estan especialment tristos perquè hi ha hagut morts. No s’ha de negar la tristesa. La recomanació professional és que deixem espai a les emocions negatives, però mai desagradables.

Els nens i les nenes ens han demostrat des del mes de març passat que tenen una formidable capacitat d’adaptació. El seu cervell és més petit, però realitza moltíssimes més connexions neuronals (anomenades científicament sinapsis). «Si hi ha un òrgan que serveix per adaptar-nos és el cervell. I si hi ha un cervell que s’adapta és el dels menors sans», argumenta la neuropediatra María José Mas, experta en neurodesenvolupament i autora d’‘El cerebro en su laberinto’. La psicòloga Bermejo insta els adults a anticipar-se perquè els petits no es frustrin amb un Nadal tan diferent com aquest. Per no haver-hi, no hi haurà ni cavalcada (almenys, no la tradicional). «Els papes i les mames hem de parlar amb ells sobre els canvis. No els diguem que aquestes festes seran pitjors. Tampoc millors. Simplement diferents. La nostra actitud ha de ser positiva. I el llenguatge, adaptat a la seva edat. No hem de llançar el missatge que el coronavirus mata els avis i que per culpa seva no podem veure’ns. Molt millor és l’opció de fer equip i que perquè el virus se’n vagi de la nostra vida hem d’estar un temps sense veure’ns. Hem d’intentar passar un Nadal tan bonic com sigui possible per ells». Bermejo recomana jugar amb els nostres fills i filles, passar temps amb ells i, sobretot, riure amb ells.

No, però la informació s’ha d’oferir filtrada. Les criatures no necessiten saber-ho tot. No necessiten ser conscients del nivell de sofriment que està provocant aquesta pandèmia. És tan perillosa la desinformació com la sobreinformació. Cal adaptar-se a l’etapa evolutiva de cada menor i intentar explicar-los les coses amb carinyo. «Està a les nostres mans fer que aquest Nadal sigui inoblidable per a ells. Ho explicaran als seus nets», diu somriuent l’experta. Mares i pares tenim l’experiència i l’entrenament del confinament. Si els adults estem bé, ells també.

A partir de la preadolescència –on els nanos s’acomiaden de la fantasia i el pensament màgic– podem utilitzar un llenguatge més adult. La recepta psicològica més apropiada és fer-los-en partícips, preguntar-los com pensen ells que podríem celebrar les festes. «Ells han de sentir que la seva opinió compta. Negociem argumentem i arribem a un consens. Estan en una etapa vital d’egocentrisme, però cal fomentar l’empatia i la coherència». És a dir, donem exemple a casa. No podem prohibir-los que vegin els seus amics per precaució davant el virus i a nosaltres anar-nos-en a un sopar d’empresa.