La Generalitat no farà test d’edat als migrants menors que arribin amb passaport

  • Una nova directiva d’Afers Socials acaba amb les proves per als menors migrants que arribin amb un document vàlid
  • Fa diversos anys que l’ONU ha criticat aquest procediment per les conseqüències «traumàtiques» que puguin tenir
  • L’advocat Albert Parés celebra la decisió: «hem tardat cinc anys»
ch129523

ch129523

2
Es llegeix en minuts
Elisenda Colell
Elisenda Colell

Redactora

Especialista en pobresa, migracions, dependència, infància vulnerable, feminismes i LGTBI

Ubicada/t a Barcelona

ver +

La Generalitat ha fet un primer pas, i molt rellevant, per blindar la protecció dels menors migrants que arribin sols, sense familiars, a Catalunya, i necessitin la seva protecció. A partir d’ara, tots els nens que arribin amb passaport fins a Catalunya, no s’hauran de sotmetre a les proves d’edat, que sol ordenar la fiscalia. Unes proves, que fa ja diversos anys l’ONU ha qualificat d’«innecessàries» i «traumàtiques».

Fins avui, quan un menor d’edat arribava a Catalunya, tingués o no tingués un passaport, se li feien unes proves mèdiques que acabaven per determinar la seva edat. Les proves, fetes pels metges de l’Institut Anatòmic Forense, eren majoritàriament encarregades per la Fiscalia de Menors. Aquest test incloïa una revisió de la seva anatomia i els genitals, però sobretot, diverses radiografies del canell i les dents. Les imatges, que acabaven determinant el gruix dels ossos eren contraposades amb altres que precisament estan basades en models euroasiàtics i no en les anatomies africanes. D’aquesta manera, doncs, molts nois que tenien un document acreditatiu del seu país que eren menors d’edat, acabaven per ser descartats i, per tant, no tenien empara als centres de menors. Sense anar tan lluny, és el que li va passar a l’Omar, un menor africà que, després d’obtenir el no d’aquestes proves anatòmiques i veure’s vivint al carrer, va acabar per suïcidar-se a la localitat d’Igualada (Anoia).

Acabar amb el calvari

La Generalitat, a través d’una directriu de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA), a la qual ha tingut accés aquest diari, ha posat fi a aquest calvari. «El passaport oficial vàlid, expedit per l’autoritat competent que no presenti indicis de manipulació i acrediti la minoria d’edat per al nen o adolescent migrat sol preval sobre les dades estimatives dels procediments de determinació d’edat», exposa la directriu 6/2020 amb data l’11 de desembre passat. Una recomanació que, entre d’altres, ve a aplicar les demandes de l’ONU, que des de fa tres anys, retreu a Espanya que utilitzi aquests procediments per establir l’edat dels menors. La primera vegada va ser el 2017, en un dictamen que les va considerar «imprecises» i amb «amplis marges d’error». La resolució alertava que poden causar conseqüències «traumàtiques» en els nois i demanava que cada menor tingués un representant legal.

Notícies relacionades

«Han tardat cinc anys, i després de la lluita als jutjats, ho hem aconseguit», celebrava ahir l’advocat Albert Parés, president també de la fundació Noves Vides. Parés va ser el primer a guanyar un plet al Govern en el Tribunal Suprem, que fa ja cinc anys va estipular el mateix que assumeix avui la Generalitat: que el passaport preval sobre els procediments d’edat dels menors. Des d’aleshores, Parés ha portat als jutjats cada cas de menors que han sigut desinternats per motius basats en unes proves fisiològiques que indueixen a error.

El repte: la majoria d’edat

Segons les dades oficials de la Generalitat, l’octubre d’aquest any el Govern acollia 1.896 menors migrants sols. Més de la meitat tenen 17 anys, i un terç d’aquests havien arribat a Espanya al llarg del 2020. El problema ara està quan compleixen la majoria d’edat, que tot i tenir permís de residència temporal, per haver estat tutelat, no poden accedir a un permís de treball. Molts, a més, perden el dret a residir a Espanya quan han de renovar la documentació i no poden demostrar disposar d’ingressos similars als 2.000 euros al mes.