Els epidemiòlegs desconfien del pla per al Nadal

Bona part delsexperts en malalties infecciosesdesconfiendelpla de Nadalaprovat pel Consell Interterritorial i d’obligat compliment per a les autonomies. Consideren que les autoritats sanitàries han perdut l’oportunitat de traslladar el missatge que no s’han de fercelebracions, dinars i sopars nadalencs amb familiars o amics perquè la incidència segueix molt alta i, si es vol evitar la temudatercera onada,no hi ha més remei que mantenir, sinó endurir, les actuals mesures de restricció.

El pla de Nadal permet reunions de fins a10 personesels dies 24, 25 i 31 de desembre i 1 de gener, ampliar el toc de queda fins a les 1.30 hores la Nit de Nadal i Nit de Cap d’Any i elsviatgesentre autonomies per visitar a«familiars i gent propera».Tot i que aconsella que no s’interaccioni amb persones no convivents, és només una recomanació, mentre que la resta de mesures esmentades sóndifícils de controlar, cosa que fa témer als epidemiòlegs que la incidència de la Covid repunti passat el període festiu.

Per exemple, Daniel López Acuña, exdirector de situacions de crisi de l’OMS considera que l’estratègia aprovada «és unpla de mínimsmolt mínim». Segons la seva opinió, que les reunions permeses siguin de «sis o 10 persones no és el tema rellevant», sinó el nombre debombollespermeses. El pla recomana que no se superin elsdos grups de convivència, però al seu judici «falta definició» i hagués sigut preferible deixar clar que no s’ha de quedar a dinar o sopar amb ningú amb qui no convisquis.

L’evolució

Per part seva, l’epidemiòlegJoan Cayláopina que les reunions a 10 «haurien de limitar-se a 2 o 3 celebracions en tot el període» i avisa que encara falten tres setmanes per a Nadal i, per tant, «les indicacions haurien d’adaptar-se al’evolució» de la pandèmia en els pròxims dies.

Al seu torn,Benito Almirante, cap de malalties infeccioses de l’hospital Vall d’Hebron, considera que es tracta d’un pla «assenyat i raonable» però sobre elpaper. Ell també opina que no s’haurien de permetre les trobades entre persones no convivents però assenyala que el quid de la qüestió és com s’impedirà que en un domicili hi hagi més de 10 persones o que es viatgi exclusivament per visitar a «familiars o persones properes» i no per turisme. «Sense laresponsabilitat individualaquestes dues mesures no es compliran», opina.

TambéJosé Martínez Olmos, exsecretari general de Sanitat i professor de l’Escola Andalusa de Salut Pública, considera que incloure la possibilitat de visitar«persones properes»en altres comunitats autònomes «amplia molt el focus». I com no s’ha concretat com es podrà demostrar qui es visita, creu que la policia tindrà «poques possibilitats d’impedir-ho». Segons el seu parer, l’estratègia és bona en la mesura que traça un«pla comú», que les comunitats podran restringir més però no flexibilitzar, però «comprovar els requisits» de compliment és pràcticament «impossible».

L’obligatorietat

Referent a això, Lopez Acuña apunta que per reforçar la seva«obligatorietat»el pla s’hauria de publicar al Butlletí Oficial de l’Estat(BOE), una cosa que el Ministeri de Sanitat no preveu fer perquè el decret del’Estat d’Alarmaconfereix al Consell Interterritorial poder coercitiu tot i que l’acord no hagi sigut aprovat per unanimitat. De fet,Catalunya i Madrids’hi van oposar, la primera per motius competencials i la segona perquè opina que inclou limitacions que «no tenen una aplicació real», en paraules del seu conseller de Sanitat, Enrique Ruiz Escudero, qui no obstant ha comunicat que la seva autonomia «acatarà» l’ordre.

Notícies relacionades

Catalunya paralitza la desescalada durant 15 dies més

Illa intenta explicar el concepte d’‘allegado’: n’hi ha prou amb una mera «vinculació sentimental»

Finalment,José María Molero, del grup d’infeccioses de la Societat de Medicina de Família Semfyc, avisa que tot i complint els límits de sis o 10 persones, en entorns de retrobaments i celebració és «bastant difícil» mantenir les mesures de prevenció com la distància o lamascareta, com ha demostrat el fet de què les majoria dels contagis es produeixen als domicilis.

«Entenent que les persones tenen dret a l’emotivitat i a les celebracions, però les autoritats han de transmetre que és una situació que potgenerar riscos»,conclou.