Els morts per Covid als geriàtrics sumen gairebé 25.000

Les causes són múltiples: als geriàtrics hi viuen persones molt grans i amb múltiples patologies, però a més en un inici no es va veure venir la tragèdia i no es van impedir les visites a temps, no hi va haver equips de protecció, no es va derivar els malalts als hospitals i així un llarg etcètera.

Malgrat això, el Govern no ofereix una xifra centralitzada de morts en centres residencials. El Ministeri de Sanitat va fer un primer intent durant la primera onada però no va publicar cap dada perquè el recompte de les comunitats no era comparable entre si. Tot i així, va arribar fins als mitjans de comunicació el càlcul que havien mort 27.359 persones fins al 21 de juliol. Després va reprendre la tasca el Ministeri de Drets Socials, que encara no ha fet pública la dada. Si bé a primers de novembre es va filtrar un esborrany del grup de treball conformat amb les autonomies per analitzar què va passar i que està passant a les residències i acordar mesures on s’estudia que hi va haver 20.268 defuncions en aquests espais fins al 23 de juny, una dada més depurada que l’anterior.

La impossible comparació

Tot i així, el document adverteix que els fets als centres de caràcter residencial de març a juny posseeix «llacunes en l’anàlisi derivades de la falta de dades prou robustes i homogènies entre territoris». I avisa que no es pot comparar el total de morts per Covid de tot Espanya, fins a aquest moment més de 28.000, amb la xifra de morts en residències –aquests 20.268– perquè en aquesta última dada només el 51% dels casos estan confirmats mitjançant test, mentre que 9.904 es van notificar amb símptomes compatibles però sense una prova que ho testifiqués, requisit imprescindible per aparèixer en l’estadística de Sanitat.

Per tant, si és vàlida la xifra que hi va haver uns 20.200 morts en la primera onada, en aquesta segona s’havien produït entorn de 4.300 defuncions en residències, segons les dades obtingudes pels mitjans de Prensa Ibérica, grup a què pertany EL PERIÓDICO. I la xifra total de morts oferta per Sanitat és de 43.668, dels quals 13.979 han mort en aquesta segona onada, fins al 24 de novembre.

La falta d’homogeneïtat

L’estadística de defuncions en residències continua sent dèbil, poc homogènia i en la majoria dels casos inclou també les defuncions en centres de persones amb discapacitat. La Comunitat de Madrid, per exemple, que en teoria és la segona més afectada després de Catalunya, no informa dels morts que han sigut traslladats prèviament a hospitals, com sí que fa la Generalitat. A més, alguns territoris informen setmanalment, per això la xifra de 24.648 defuncions fins ara és una aproximació.

Aquesta manca de dades és una «vergonya», segons José Manuel Ramírez, president de l’associació de directores i gerents de serveis socials, perquè impedeix fer «plans de contingència i d’alerta precoç» d’acord a la realitat de la situació. El representant del sector és molt crític amb les administracions en el seu conjunt, no només per no haver creat una estadística entorn d’un problema tan greu sinó també per no haver aprovat un protocol coordinat entre sanitat i serveis socials amb mesures de prevenció als centres residencials. «S’ha deixat a mercè de les comunitats i en alguns llocs funciona perfectament i en d’altres no», denuncia.

Les mesures a adoptar

El president de l’associació de gerents de serveis socials es queixa que mentre el consell interterritorial de Sanitat es reuneix cada setmana i el d’Educació es va reunir diverses vegades per acordar les mesures a aplicar als centres educatius, el de Serveis Socials només s’ha reunit tres o quatre vegades a l’any, sense arribar a acordar res rellevant sobre els geriàtrics i sense que hi hagi «ni un euro nou per a dependència».

Notícies relacionades

Les residències i el personal sanitari, primers grups en vacunar-se de Covid

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

Segons la seva opinió, atesa la falta d’anàlisi de la situació els centres «intueixen» que en la primera onada la decisió d’aïllar  els residents amb Covid «no va ser el correcte» perquè les residències no són centres hospitalaris i no tenen prou personal sanitari. Per això, segons el seu parer convé traslladar els contagiats a hospitals o espais intermedis com hotels o albergs on siguin atesos pel Sistema Nacional de Salut. Així mateix, s’hauria de generalitzar la realització de proves als empleats, perquè són «el vector de transmissió». I, en definitiva, s’hauria d’aprovar, sense més demora, un protocol coordinat a Espanya, que garanteixi que els malalts siguin atesos per equips mèdics i que «obligui» a portar a terme determinades actuacions.

I és que, segons una recent enquesta realitzada entre les infermeres que treballen en aquests espais, gairebé la meitat de les residències continuen sense disposar del personal, material o espais necessaris per prevenir o atendre adequadament els residents o empleats que resultin contagiats.