estat d'alarma

El primer confinament va salvar 4.000 vides a Espanya, segons un estudi alemany

Els autors de l'informe destaquen, no obstant, que si s'haguessin aplicat abans les restriccions el nombre de morts seria significativament més baix

zentauroepp53845493 barajas tras estado de alarma200622120849

zentauroepp53845493 barajas tras estado de alarma200622120849 / DAVID CASTRO

1
Es llegeix en minuts

L’estricte confinament decretat a Espanya a la primavera va salvar la vida a unes 4.000 persones al reduir en un 16% el nombre de contagis en els dos primers mesos, segons un estudi de l’Institut Leibniz de Recerca Financera (SAFE) publicat aquest dilluns.

L’informe conclou a més que se salven més vides com abans s’apliquin les mesures per frenar la propagació de la pandèmia, com la restricció dels contactes, els tancaments parcials de l’activitat econòmica i educativa, així com les regles d’higiene.

L’estudi del SAFE calcula que si no s’hagués declarat l’estat d’alarma al març, al 14 de maig la xifra de morts pel coronavirus hagués ascendit a 31.000 persones, quan la xifra oficial en aquesta data és de 27.000 víctimes mortals.

Els autors destaquen, no obstant, que si s’haguessin aplicat abans les restriccions, el nombre de morts seria significativament més baix, una regla que entenen que transcendeix l’exemple i té caràcter general.

«L’efectivitat del confinament a Espanya va ser significativament menor que si aquestes (mateixes) mesures s’haguessin implementat una setmana abans», assegura l’economista Alexander Ludwig, un dels responsables de l’estudi.

Clau per a aquesta conclusió és la comparació regional de l’efectivitat de les mesures tenint en compte el moment d’expansió del coronavirus per territoris, segons l’estudi.

Notícies relacionades

«En regions que estaven en un estadi més inicial de l’epidèmia en el moment en què va entrar en vigor el confinament les mesures van tenir una efectivitat més gran que a les regions en què l’epidèmia estava en una fase més avançada», explica Ludwig.

L’estudi es basa en un nou model empíric desenvolupat pels autors del SAFE, que compara la propagació de la malaltia i les mesures per contenir-la per regions.