La llei Celaá provoca una batalla política al Congrés

La nova llei d’Educació ha provocat l’enèsima bronca política al Congrés, on el text ha superat l’últim tràmit parlamentari abans de ratificar-se la setmana que ve i encaminar-se cap al Senat. La diputada Inés Sabanés (Més País) ha assegurat que els problemes de l’educació a Espanya no són ni la llengua ni la religió sinó «el fracàs, la falta de finançament i la segregació». Malgrat això, els diputats dels partits de dreta s’han embrancat en una batalla dialèctica, acusant la futura normativa –que implica la pràctica derogació de la controvertida LOMCE, més coneguda com a llei Wert (2013)– de ser «un projecte legislatiu ideològic que resta llibertat a les famílies».

Ni PP ni Ciutadans ni Vox veuen amb bons ulls que la llei consideri l’escola pública com l’eix vertebrador del sistema (no hi haurà cessió de sòl públic per als centres privats). A Espanya, l’escolarització pública és del 67% mentre que la mitjana de la UE arriba al 81%. L’esperit de la llei és anar ampliant aquesta xifra, una cosa que no agrada als diputats de la dreta, partidaris de mantenir l’escola concertada (i privada) en els mateixos termes que ara.

La ministra d’educació i Formació Professional, Isabel Celaá, sempre ha defensat que la norma no suposa un atac a la concertada. Però les escoles d’aquest ram estan mobilitzades en contra seu. Un dia més, han acudit a les portes del Congrés dels Diputats amb llaços taronges com a símbol de protesta. La norma retira l’expressió demanda social, requisit inclòs a la LOMCE per permetre a la concertada treure més places. El que pretén el gabinet de Celaá és que la concertada assumeixi el seu compromís social amb l’educació, inclosa l’escolarització d’alumnes de famílies més desfavorides econòmicament.

Separats per sexes

Aquelles escoles que separen els seus alumnes per sexe (educació diferenciada, un model lligat a l’Opus Dei) no podran continuar sent concertades –i, per tant, rebre fons públics– ja que una esmena pactada amb ERC així ho decreta. El PP i Vox han anunciat ja que recorreran la llei davant el Tribunal Constitucional.

Educació especial

Un dels punts que més conflicte polític han creat és el capítol de l’educació especial. Els partits de la dreta han acusat el Govern de tancar els esmentats centres. La diputada del PP Sandra Moneo ha explicat que és mare d’un alumne amb necessitats especials i ha anunciat, molt emocionada, que posarà tot el seu afany personal i professional a retirar aquest punt de la llei. La socialista Mari Luz Martínez Seijo ha replicat que la futura norma no implica de cap manera la desaparició de les escoles d’educació especial. Amb l’objectiu de la inclusió, la llei sí que concedeix 10 anys per dotar l’escola pública de prou recursos per atendre alumnes amb necessitats especials i que en tot cas «es respectarà l’opinió de les famílies» abans de la seva escolarització. Les famílies, en tot cas, no se’n fien i moltes estan també en plena batalla contra la inicativa del Govern.

Notícies relacionades

Els incendis baixen a 18, però vuit continuen amb flames molt virulentes

Factures de 1.000 euros per tornar a les aules: «Entre els llibres de text i l’ordinador, he hagut de renunciar a les vacances»

La llengua (i el model d’immersió de l’escola catalana) també ha sigut un punt de conflicte. Els partits de la dreta interpreten que la llei Celaá farà desaparèixer el castellà de les escoles catalanes, basques i gallegues ja que deixa de ser llengua vehicular. En realitat, la norma el que diu és que tots els alumnes de comunitats amb llengua cooficial hauran de demostrar la seva competència en els dos idiomes al finalitzar l’etapa obligatòria i que si algun té carències, el centre educatiu en reforçarà l’aprenentatge. «El castellà no està en risc», va repetir diverses vegades la diputada Sabanés, que també va retreure als seus col·legues de PP, Vox i Cs el seu interès per l’assignatura de religió (en la nova norma no compta per a nota i no té assignatura mirall) ja que «Espanya és un estat aconfessional».

La llei elimina les revàlides (quatre dies d’exàmens) imposades en l’època del ministre Wert i les substitueix per unes proves de diagnòstic a 4t de primària i 2n d’ESO. També fa desaparèixer els anomenats itineraris en la secundària, que implicaven els alumnes amb menys capacitats a prendre un camí escolar de menor rang acadèmic. «L’avaluació perdrà el seu caràcter punitiu [en tots els cursos hi haurà una avaluació més global i es podrà accedir al títol de Batxillerat amb un sol suspens] i la repetició serà l’últim recurs», ha conclòs Guillermo Meijón (PSOE).