PUBLICAT EL REIAL DECRET

Això és el que diu el BOE sobre l'estat d'alarma a Espanya pel coronavirus

Les actuals incidències situen a tot el territori, tret de les illes Canàries, en un nivell de risc alt o molt alt d'acord amb els estàndards internacionals

Això és el que diu el BOE sobre l'estat d'alarma a Espanya pel coronavirus

DAVID CASTRO

Es llegeix en minuts

El Periódico

El Butlletí Oficial de l’Estat ha publicat aquesta tarda el reial decret 926/2020, del 25 d’octubre, pel qual es declara l’estat d’alarma per contenir la propagació d’infeccions causades pel SARS-CoV-2.  Com ha avançat el president del Govern, Pedro Sánchez, el reial decret estableix que «la declaració d’estat d’alarma afecta tot el territori nacional».

A continuació, reproduïm íntegre el contingut del BOE:

I

L’Organització Mundial de la Salut va apujar l’11 de març del 2020 la situació d’emergència de salut pública ocasionada per la Covid-19 a pandèmia internacional.

Per fer front llavors a la crisi sanitària al nostre país, va ser precís adoptar mesures immediates que van resultar eficaces per poder controlar la propagació de la malaltia. En aquest sentit, el reial decret 463/2020, del 14 de març, va permetre fer front a la situació d’emergència sanitària i protegir la salut i la seguretat dels ciutadans.

Després del procés de desescalada i el final de la vigència de l’estat d’alarma, el país va entrar en una etapa de nova normalitat, durant la qual els poders públics i les autoritats sanitàries van continuar prenent mesures dirigides a controlar els brots i frenar els contagis. Entre aquestes, el reial decret llei 21/2020, del 9 de juny, de mesures urgents de prevenció, contenció i coordinació per fer front a la crisi sanitària ocasionada per la Covid-19, el pla de resposta primerenca en un escenari de control de la pandèmia, les declaracions d’actuacions coordinades en salut pública acordades en el Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut o les diferents disposicions i actes adoptats per les autoritats competents de les comunitats autònomes i ciutats amb estatut d’autonomia. Aquest conjunt de mesures, dirigida a prevenir situacions de risc, intensificar les capacitats de seguiment i vigilància de l’epidèmia i reforçar els serveis assistencials i de salut pública, ha permès fins ara oferir respostes apropiades i proporcionals en funció de les diferents etapes d’evolució de l’onada epidèmica a cada territori.

II

No obstant, en el moment actual a Espanya, igual com a la majoria dels països europeus, es registra una tendència ascendent en el nombre de casos. Aquest increment s’ha traduït en un augment important de la incidència acumulada en catorze dies, fins a situar-se, amb data 22 d’octubre, en 349 casos per 100.000 habitants, molt per sobre dels 60 casos per 100.000 habitants que marca el llindar d’alt risc d’acord amb els criteris del Centre Europeu per a la Prevenció i Control de Malalties.

Les actuals incidències situen tot el territori, tret de les illes Canàries, en un nivell de risc alt o molt alt d’acord amb els estàndards internacionals i els nacionals establerts en el document d’actuacions de resposta coordinada per al control de la transmissió de la Covid-19, aprovat en el ple del Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut el 22 d’octubre del 2020.

Aquest increment de la transmissió està afectant grups poblacionals de risc, que presenten una probabilitat més gran d’hospitalització i mort. En l’actualitat, l’ocupació mitjana a Espanya de llits d’hospitalització per Covid-19 ja supera el 12 %, amb màxims per sobre del 20 % en algunes comunitats autònomes. L’ocupació mitjana de llits d’unitats de cures intensives és del 22,48 %, superant en algun cas el 60 %. Aquesta situació torna a tensar el nostre sistema sanitari, requerint l’adopció urgent de mesures de control que evitin qualsevol impacte negatiu d’aquesta situació sobre l’atenció sanitària a altres patologies diferents de Covid-19, prevenint des d’un primer moment qualsevol risc de potencial col·lapse del sistema assistencial.

En aquest context, amb nivells molt preocupants dels principals indicadors epidemiològics i assistencials, s’han de considerar diferents mesures de control de la transmissió que permetin reduir les incidències actuals, revertir la tendència ascendent i evitar arribar al nivell de sobrecàrrega que va experimentar el sistema sanitari durant la primera onada de la pandèmia.

En absència d’una vacuna per a la Covid-19, s’han de prendre mesures de salut pública de caràcter no farmacològic, proposades per organismes internacionals, que tenen el propòsit de reduir la taxa de contagi en la població i, per tant, reduir la transmissió del virus. L’efectivitat de qualsevol intervenció aïllada pot ser limitada, requerint la combinació de diverses intervencions per tenir un impacte significatiu en la transmissió.

Entre les intervencions no farmacològiques establertes pels organismes internacionals, destaquen algunes mesures dirigides a evitar l’agrupació de persones sense relació de convivència i mantenir el distanciament entre elles, així com reduir la mobilitat de les poblacions, ja que afavoreix de forma important la circulació del virus SARS-CoV-2 entre els diferents territoris.

Hi ha una evidència que el contacte social, en espais tant oberts com tancats en què no es guarden les degudes mesures de distanciament i prevenció, comporta un alt risc de transmissió del virus. En aquest sentit, l’experiència de mesos anteriors confirma que l’adopció de mesures restrictives en certs establiments i activitats té un impacte directe en la reducció dràstica dels brots epidèmics i els casos associats vinculats a aquests contextos.

No obstant, respecte als principals focus de contagi actual, l’estudi dels brots notificats per les comunitats autònomes revela que són les trobades familiars i socials, bé en l’àmbit privat o públic, el principal entorn en què es produeixen agrupacions de casos, suposant gairebé un terç dels brots i implicant més d’una quarta part dels casos.

En aquesta línia, la limitació de la mida dels grups en llocs públics i privats i la reducció de contactes entre persones no convivents formen part del conjunt de mesures socials i de salut pública de l’estratègia integral de l’Organització Mundial de la Salut per contribuir a aturar les cadenes de transmissió de persona a persona i el control dels brots. Aquestes propostes són també recollides per altres agències internacionals de Salut Pública de referència, com el Centre Europeu per a la Prevenció i Control de Malalties (ECDC, en les sigles en anglès). En aquest sentit, es consideren eficaces i apropiades mesures com la limitació del nombre de persones no convivents, la relació en bombolles socials estructurades en grups de convivència estable i quedar-se al domicili, evitant desplaçaments que no es considerin imprescindibles. La limitació del nombre màxim de persones en un mateix espai ha sigut aplicada a diverses comunitats autònomes i diferents països del nostre entorn amb resultats positius des del punt de vista epidemiològic.

Diferents estudis, com els portats a terme per l’ECDC han posat de manifest que l’acceptació i el compliment de les mesures preventives varia entre països, entre regions d’un mateix país, entre diferents grups de població d’un mateix entorn i fins i tot entre les diferents vivències socials de les persones, sent una d’aquestes l’activitat nocturna, en què s’ha observat un relaxament important en el compliment de les mesures estipulades per evitar la transmissió del SARS-CoV-2.

En aquest sentit, bona part de les trobades de risc es produeixen en horari nocturn, d’acord amb la informació facilitada per les comunitats autònomes, el que redueix substancialment l’eficàcia d’altres mesures de control aplicades. Per aquest motiu, la restricció de la mobilitat nocturna es considera una mesura proporcionada amb un potencial impacte positiu en el control de la transmissió, a l’evitar-se situacions de contacte de risc vinculades a trobades socials.

Els indicadors epidemiològics actuals situen gairebé tot el territori nacional en un nivell de risc alt o molt alt d’acord amb els estàndards nacionals i internacionals, tret de la comunitat autònoma de les Canàries. Aquesta comunitat presenta una evolució favorable de l’epidèmia amb indicadors epidemiològics que la situen a nivells de risc mitjà, molt per sota de la resta del territori nacional. Per això, les mesures dirigides a la restricció de la mobilitat nocturna no serien en aquest moment necessàries per mantenir el control de l’epidèmia en aquest territori, sempre que es garanteixi el manteniment de les mesures de control de la transmissió vigents actualment, i sense perjudici de poder-se adoptar posteriorment en cas d’evolució desfavorable, cosa que no és en absolut descartable durant el període de vigència d’aquest reial decret, atesa la inestabilitat del comportament de l’epidèmia, tant a nivell nacional com internacional.

Així mateix, s’ha observat que els moviments de persones, des d’unitats territorials d’alta incidència a altres de menor incidència, suposen un risc molt alt de difusió geogràfica de la transmissió del SARS-CoV-2. Aquesta incidència observada, a més de no ser homogènia entre les comunitats autònomes, tampoc ho és dins el territori de cadascuna. En aquesta línia, durant els últims mesos, s’han articulat mesures de restricció de la mobilitat en determinats àmbits territorials, que en el seu moment es van associar a una millora dels indicadors de control de la transmissió a la seva zona d’aplicació. Mesures similars es van observar útils en altres fases de l’epidèmia.

III

En aquest marc, les mesures previstes en la present norma s’enquadren en l’acció decidida del Govern per protegir la salut i seguretat dels ciutadans, contenir la progressió de la malaltia i reforçar els sistemes sanitaris i sociosanitaris.

Les mesures temporals de caràcter extraordinari que ja s’han adoptat per tots els nivells de govern s’han d’intensificar ara sense demora en vista de l’evolució de l’epidèmia per prevenir i contenir els contagis i mitigar l’impacte sanitari, social i econòmic. Per això cal oferir una resposta immediata, ajustada i proporcional, en un marc de cogovernança, que permeti afrontar la gravetat de la situació amb les màximes garanties constitucionals durant un període que necessàriament haurà de ser superior al termini de quinze dies establert per a la vigència d’aquest reial decret, per la qual cosa resultarà imprescindible prorrogar aquesta norma per un període estimat de sis mesos. El reial decret estableix, per a aquests supòsits de pròrroga, que el ministre de Sanitat compareixerà quinzenalment davant la Comissió de Sanitat i Consum del Congrés dels Diputats per retre compte de l’aplicació de les mesures; informació que en els seus àmbits territorials respectius haurien de proporcionar les autoritats competents delegades a les corresponents assemblees autonòmiques, en els termes i condicions que aquestes tinguin determinats.

En tot cas, durant la vigència de l’estat d’alarma, les administracions sanitàries competents en salut pública, en l’àmbit no previst en aquesta norma, hauran de continuar adoptant les mesures necessàries per afrontar la situació d’emergència de salut pública ocasionada per la Covid-19, d’acord amb la legislació sanitària, en particular, la Llei Orgànica 3/1986, de 14 d’abril, de Mesures Especials en matèria de Salut Pública, la Llei 14/1986, de 25 d’abril, General de Sanitat i la Llei 33/2011, de 4 d’octubre, General de Salut Pública, així com en la normativa autonòmica corresponent.

No obstant, en una situació epidemiològica com l’actual, resulta imprescindible combinar les mesures previstes en la legislació sanitària amb altres de l’àmbit del Dret d’excepció, tal com recullen els articles 116.2 de la Constitució Espanyola i quart i següents de la Llei Orgànica 4/1981, d’1 de juny, dels estats d’alarma, excepció i lloc.

S’ha d’assenyalar que l’apartat b) de l’article quart de la Llei Orgànica 4/1981, de l’1 de juny, habilita el Govern per, en l’exercici de les facultats que li atribueix l’article 116.2 de la Constitució, declarar l’estat d’alarma a tot o part del territori nacional, quan es produeixin crisis sanitàries, com ara epidèmies, cosa que es presenta en la situació present.

Així mateix, l’article onze de Llei Orgànica 4/1981, de l’1 de juny, en el seu apartat a) preveu la possibilitat que el decret de declaració de l’estat d’alarma acordi la limitació de la circulació o permanència de persones o vehicles en hores i llocs determinats, així com el seu condicionament al compliment de certs requisits. A més, l’apartat b) preveu la possibilitat d’establir prestacions personals obligatòries.

Per això, aquest reial decret contempla mesures de diversa naturalesa per fer front a l’expansió del virus. La seva utilitat al respecte ha quedat acreditada durant aquests últims mesos, tal com reflecteix, a més, que els països del nostre entorn hi recorrin de manera sistemàtica, de conformitat amb l’assenyalat per l’Organització Mundial de la Salut i altres organismes internacionals.

En primer lloc, s’estableix, amb excepcions, la limitació de la lliure circulació de les persones en horari nocturn, per tal d’evitar al màxim l’expansió de la infecció durant aquest període de temps, ja que en aquesta franja horària s’han produït molts dels contagis aquestes últimes setmanes, tal com ha quedat exposat anteriorment.

Així mateix, s’estableix la possibilitat de limitar l’entrada i sortida dels territoris de les comunitats autònomes i ciutats amb estatut d’autonomia, així com d’àmbits territorials de caràcter geogràficament inferior, amb certes excepcions, per tal de reduir substancialment la mobilitat del virus.

Així mateix, s’estableix la possibilitat de limitar la permanència de grups de persones en espais públics i privats. Així, es persegueix la reducció de la mobilitat social de manera significativa i, per tant, es pretén aturar l’expansió de l’epidèmia.

Tant les limitacions a la permanència de grups de persones, com les referides a l’entrada i sortida de territoris seran eficaces en el territori de cada comunitat autònoma o ciutat amb estatut d’autonomia quan l’autoritat competent delegada respectiva ho determini, que també podrà modular, flexibilitzar i suspendre l’aplicació d’aquestes mesures.

Finalment, es preveu la possibilitat que les comunitats autònomes puguin imposar la posada en pràctica de prestacions personals obligatòries en l’àmbit dels seus sistemes sanitaris i sociosanitaris, sempre que això resulti imprescindible per respondre a la situació d’emergència sanitària.

Per fer front a aquesta situació, greu i excepcional, és indispensable procedir a la declaració de l’estat d’alarma. Les mesures que es contenen en el present reial decret són les imprescindibles per fer front a la situació, resulten proporcionades a l’extrema gravetat d’aquesta i no suposen la suspensió de cap dret fonamental, tal com preveu l’article 55 de la Constitució.

En virtut d’això, a proposta de la Vicepresidenta Primera del Govern i Ministra de la Presidència, Relacions amb les Corts i Memòria Democràtica i del Ministre de Sanitat, d’acord amb el Consell d’Estat i prèvia deliberació del Consell de Ministres en la seva reunió del 25 d’octubre del2020,

DISPOSO:

Article 1. Declaració de l’estat d’alarma.

A l’empara del disposat a l’article quart, apartat b), de la Llei Orgànica 4/1981, de lde juny, dels estats d’alarma, excepció i lloc, es declara l’estat d’alarma per tal d’aturar la propagació d’infeccions causades pel SARS-CoV-2.

Article 2. Autoritat competent.

1. Als efectes de l’estat d’alarma, l’autoritat competent serà el Govern de la nació.

2. A cada comunitat autònoma i ciutat amb estatut d’autonomia, l’autoritat competent delegada serà qui ostenti la presidència de la comunitat autònoma o ciutat amb estatut d’autonomia, en els termes establerts en aquest reial decret.

3. Les autoritats competents delegades queden habilitades per dictar, per delegació del Govern de la nació, les ordres, resolucions i disposicions per a l’aplicació del que es preveu en els articles 5 a 11. Per això, no caldrà la tramitació de cap procediment administratiu ni serà d’aplicació el que es preveu en el segon paràgraf de l’article 8.6 i a l’article 10.8 de la Llei 29/1998, del 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.

Article 3. Àmbit territorial.

La declaració d’estat d’alarma afecta tot el territori nacional.

Article 4. Durada:

L’estat d’alarma declarat pel present reial decret finalitzarà les a 00.00 hores del 9 de novembre del 2020, sense perjudici de les pròrrogues que es puguin establir.

Article 5. Limitació de la llibertat de circulació de les persones en horari nocturn.

1. Durant el període comprès entre les 23.00 i les 6.00 hores, les persones únicament podran circular per les vies o espais d’ús públic per fer les següents activitats:

a) Adquisició de medicaments, productes sanitaris i altres béns de primera necessitat.

b) Assistència a centres, serveis i establiments sanitaris.

c) Assistència a centres d’atenció veterinària per motius d’urgència.

d) Compliment d’obligacions laborals, professionals, empresarials, institucionals o legals.

e) Retorn al lloc de residència habitual després de realitzar algunes de les activitats previstes en aquest apartat.

f) Assistència i cura a gent gran, menors, dependents, persones amb discapacitat o persones especialment vulnerables.

g) A causa de força major o situació de necessitat.

h) Qualsevol altra activitat d’anàloga naturalesa degudament acreditada.

i) Proveïment en gasolineres o estacions de servei, quan resulti necessari per a la realització de les activitats previstes en els paràgrafs anteriors.

2. L’autoritat competent delegada corresponent podrà determinar, en el seu àmbit territorial, que l’hora de començament de la limitació prevista en aquest article sigui entre les 22.00 i les 00.00 hores i l’hora d’acabament de l’esmentada limitació sigui entre les 5.00 i les 7.00 hores.

Article 6. Limitació de l’entrada i sortida a les comunitats autònomes i ciutats amb estatut d’autonomia.

1. Es restringeix l’entrada i sortida de persones del territori de cada comunitat autònoma i de cada ciutat amb estatut d’autonomia tret dels desplaçaments, adequadament justificats, que es produeixin per algun dels següents motius:

a) Assistència a centres, serveis i establiments sanitaris.

b) Compliment d’obligacions laborals, professionals, empresarials, institucionals o legals.

c) Assistència a centres universitaris, docents i educatius, incloses les escoles d’educació infantil.

d) Retorn al lloc de residència habitual o familiar.

e) Assistència i cura a gent gran, menors, dependents, persones amb discapacitat o persones especialment vulnerables.

f) Desplaçament a entitats financeres i d’assegurances o estacions de proveïment en territoris limítrofs.

g) Actuacions requerides o urgents davant els òrgans públics, judicials o notarials.

h) Renovacions de permisos i documentació oficial, així com altres tràmits administratius inajornables.

i) Realització d’exàmens o proves oficials inajornables.

j) A causa de força major o situació de necessitat.

k) Qualsevol altra activitat d’anàloga naturalesa degudament acreditada.

2. Sense perjudici del previst en l’apartat anterior, l’autoritat competent delegada que correspongui podrà, addicionalment, limitar l’entrada i sortida de persones en àmbits territorials de caràcter geogràficament inferior a la comunitat autònoma i ciutat amb estatut d’autonomia, amb les excepcions previstes en l’apartat anterior.

3. No estarà sotmesa a cap restricció la circulació en trànsit a través dels àmbits territorials en què resultin d’aplicació les limitacions previstes en aquest article.

Article 7. Limitació de la permanència de grups de persones en espais públics i privats.

1. La permanència de grups de persones en espais d’ús públic, tant tancats com a l’aire lliure, quedarà condicionada al fet que no se superi el nombre màxim de sis persones, tret que es tracti de convivents i sense perjudici de les excepcions que s’estableixin en relació amb dependències, instal·lacions i establiments oberts al públic. La permanència de grups de persones en espais d’ús privat quedarà condicionada que no se superi el nombre màxim de sis persones, tret que es tracti de convivents.

En el cas de les agrupacions en què s’incloguin tant persones convivents com persones no convivents, el nombre màxim a què es refereix el paràgraf anterior serà de sis persones.

2. L’autoritat competent delegada corresponent podrà determinar, en el seu àmbit territorial, en vista de l’evolució dels indicadors sanitaris, epidemiològics, socials, econòmics i de mobilitat, prèvia comunicació al Ministeri de Sanitat i d’acord amb el que preveu l’article 13, que el nombre màxim a què es refereix l’apartat anterior sigui inferior a sis persones, tret que es tracti de convivents.

Així mateix, d’acord amb el que preveu l’article 10, les autoritats competents delegades podran, en el seu àmbit territorial, establir excepcions respecte a persones menors o dependents, així com qualsevol altra flexibilització de la limitació prevista en aquest article.

3. Les reunions en llocs de trànsit públic i les manifestacions portades a terme en exercici del dret fonamental regulat a l’article 21 de la Constitució es podran limitar, condicionar o prohibir quan en la prèvia comunicació presentada pels promotors no quedi garantida la distància personal necessària per impedir els contagis.

4. No estaran incloses en la limitació prevista en aquest article les activitats laborals i institucionals ni les que estableixin mesures específiques en la normativa aplicable.

Article 8. Limitació a la permanència de persones en llocs de culte.

Es limita la permanència de persones en llocs de culte mitjançant la fixació, per part de l’autoritat competent delegada corresponent, d’aforaments per a les reunions, celebracions i trobades religioses, atenent al risc de transmissió que pogués resultar de les trobades col·lectives. L’esmentada limitació no podrà afectar en cap cas l’exercici privat i individual de la llibertat religiosa.

Article 9. Eficàcia de les limitacions.

1. Les mesures previstes en els articles 6, 7 i 8 seran eficaços en el territori de cada comunitat autònoma o ciutat amb estatut d’autonomia quan l’autoritat competent delegada respectiva ho determini, en vista de l’evolució dels indicadors sanitaris, epidemiològics, socials, econòmics i de mobilitat, prèvia comunicació al Ministeri de Sanitat i d’acord amb el previst a l’article 13. L’eficàcia de la mesura no podrà ser inferior a set dies naturals.

La mesura prevista a l’article 6 no afecta el règim de fronteres. Sense perjudici del dit anteriorment, en el cas que aquesta mesura afecti un territori amb frontera terrestre amb un tercer Estat, l’autoritat competent delegada ho comunicarà amb caràcter previ al Ministeri de l’Interior i al Ministeri d’Afers Estrangers, la Unió Europea i Cooperació.

2. La mesura prevista a l’article 5 serà eficaç a tot el territori nacional en el moment de l’entrada en vigor d’aquest reial decret, sense perjudici del que es preveu en el següent paràgraf.

Al territori de la comunitat autònoma de les Canàries, la mesura prevista a l’article 5 serà eficaç quan l’autoritat competent delegada en aquest territori ho determini, en vista de l’evolució dels indicadors sanitaris, epidemiològics, socials, econòmics i de mobilitat, prèvia comunicació al Ministeri de Sanitat i d’acord amb el que preveu l’article 13. L’eficàcia de la mesura no podrà ser inferior a set dies naturals.

Article 10. Flexibilització i suspensió de les limitacions.

L’autoritat competent delegada de cada comunitat autònoma o ciutat amb estatut d’autonomia podrà, en el seu àmbit territorial, en vista de l’evolució dels indicadors sanitaris, epidemiològics, socials, econòmics i de mobilitat, prèvia comunicació al Ministeri de Sanitat i d’acord amb el que preveu l’article 13, modular, flexibilitzar i suspendre l’aplicació de les mesures previstes als articles 6, 7 i 8, amb l’abast i àmbit territorial que determini. La regressió de les mesures fins a les previstes als esmentats articles es farà, en el seu cas, seguint el mateix procediment.

Article 11. Prestacions personals.

De conformitat amb el que disposa l’apartat b) de l’article onze de la Llei Orgànica 4/1981, de l’1 de juny, les autoritats competents delegades podran imposar en el seu àmbit territorial portar a terme les prestacions personals obligatòries que resultin imprescindibles en l’àmbit dels seus sistemes sanitaris i sociosanitaris per respondre a la situació d’emergència sanitària que motiva l’aprovació d’aquest reial decret.

Article 12. Gestió ordinària dels serveis.

Cada administració conservarà les competències que li atorga la legislació vigent, així com la gestió dels seus serveis i el seu personal, per adoptar les mesures que cregui necessàries, sense perjudici del que estableix aquest reial decret.

Article 13. Coordinació a través del Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut.

Amb la finalitat de garantir la necessària coordinació en l’aplicació de les mesures contemplades en aquest reial decret, el Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut, sota la presidència del Ministre de Sanitat, podrà adoptar a tals efectes els acords que procedeixin, inclosos, en el seu cas, l’establiment d’indicadors de referència i criteris de valoració del risc.

Article 14. Retre comptes.

En cas de pròrroga, el ministre de Sanitat compareixerà quinzenalment davant de la Comissió de Sanitat i Consum del Congrés dels Diputats per donar compte de l’aplicació de les mesures previstes en aquest reial decret.

Article 15. Règim sancionador.

L’incompliment del contingut del present reial decret o la resistència a les ordres de les autoritats competents serà sancionat d’acord amb les lleis, en els termes establerts a l’article 10 de la Llei Orgànica 4/1981, de l’1 de juny.

Disposició addicional única. Processos electorals.

La vigència de l’estat d’alarma no impedirà el desenvolupament ni portar a terme les actuacions electorals precises per a la celebració d’eleccions convocades a parlaments de comunitats autònomes.

Disposició final primera. Habilitació.

Durant la vigència de l’estat d’alarma declarat per aquest reial decret, el Govern podrà dictar successius decrets que modifiquin el que estableix aquest, dels quals haurà de donar compte al Congrés dels Diputats, d’acord amb el que preveu l’article vuitè.dos de la Llei Orgànica 4/1981, de l’1 de juny.

Disposició final segona. Entrada en vigor.

El present reial decret entrarà en vigor en el moment de la seva publicació al «Butlletí Oficial de l’Estat».

Donat a Madrid, el 25 d’octubre del 2020.

FELIP R.

Notícies relacionades

La Vicepresidenta Primera del Govern i Ministra de la Presidència, Relacions amb les Corts i Memòria Democràtica,

CARMEN CALVO POYATO

Temes:

Coronavirus